La fiscalia demanarà a l'Audiència Nacional que suspengui l'assemblea de Batasuna
La Fiscalia General de l'Estat demanarà a l'Audiència Nacional que suspengui l'assemblea de la il·legalitzada Batasuna convocada per dissabte. El Tribunal Suprem s'havia tret el tema de sobre desestimant, després d'una llarga reunió, la petició del sindicat d'ultradreta Manos Limpias d'impedir els plans dels abertzales. L'alt tribunal ha al·legat que la decisió era cosa de la fiscalia i ara, aquest organisme creu assenyada la demanda de Manos Limpias. La qüestió també ha entrat de ple en terreny polític i ha servit per enfrontar de nou PP i PSOE.
El Congrés que Batasuna té previst celebrar aquest dissabte a la localitat de Barakaldo té cada cop més números de ser considerat il·legal i, per tant, es podria suspendre. De fet, això és el que reclama la Fiscalia General de l'Estat després que el sindicat Manos Limpias mogués la primera fitxa per acabar amb l'agenda dels abertzales.
L'organisme ultradretà ha demanat al Tribunal Suprem que impedís l'acte, però aquest s'ha espolsat les mans adduint que la decisió no li pertoca, sinó que és cosa de la fiscalia perquè té "constitucionalment atribuïda la defensa de la legalitat i dels drets fonamentals dels ciutadans". Ara, la fiscalia s'ha mostrat partidària de suspendre l'acte, i això que divendres el mateix fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, deia que la il·legalització de Batasuna no suposa la suspensió dels drets individuals, com el de reunió dels militants de la formació. Tot i això, va dir que si es pot provar que es tracta d'un acte orgànic de la formació se'n pot impedir la celebració.
Per això, l'Audiència Nacional, que és qui té l'última paraula, estudia els informes policials que li serviran per determinar què és el que motiva realment l'assemblea. El jutge Fernando Grande-Marlaska rebrà aquest dimarts la sol·licitud per part de la fiscalia de suspendre l'acte previst pel 21 d'aquest mes.
L'afer torna a enfrontar PP i PSOE
Com ja és habitual quan Batasuna centra l'actualitat política, els dos principals partits de l'Estat han tornat a polemitzar. Després de la decisió del govern del PSOE d'apostar pel diàleg i l'automàtica crisi del pacte antiterrorista firmat la passada legislatura amb els populars, que el tema basc obre la caixa dels trons de la relació entre govern i oposició.
El portaveu del PP al Congrés, Eduardo Zaplana, ha insistit en la necessitat de suspendre l'acte abertzale i ha aprofitat per criticar durament el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, assegurant que "està provocant la rendició tàcita de l'estat de dret". I anat més enllà, definint com "el transvestisme polític" l'actitud del president per convertir "un estat de dret en un estat d'arbitrarietat" en esfondrar la separació de poders i fer del compliment de la llei "un instrument de la convivència política". Des de les files del govern, s'han limitat a destacar que l'executiu no ha d'intervenir en aquest contenciós i ha confiat en la decisió dels òrgans judicials.
