La Fira de Frankfurt arrenca oficialment amb la literatura catalana com a convidada d'honor
La Fira de Frankfurt ja està oficialment en marxa. Aquest dimarts a la tarda les autoritats polítiques i els responsables del certament han inaugurat la Fira i han donat la benvinguda a la cultura catalana, que enguany és la convidada d'honor. Això s'ha notat amb els discursos del president de la Generalitat, José Montilla, i de l'escriptor, Quim Monzó, l'encarregat d'inaugurar oficialment la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt. Aquesta edició arriba marcada per dos aspectes: la digitalització de la indústria del llibre i el compromís a favor de la llibertat d'expressió.
L'escriptor Quim Monzó ha fet un discurs marca de la casa: ironia i missatge. Un missatge que ha introduït, com qui no vol la cosa, a través d'un conte i no a través d'un discurs convencional en què obligatòriament hagués de parlar, per exemple, del caràcter dels catalans, dels autors catalans actuals i històrics, de la salut de la literatura i cultura catalanes, de la contribució de Catalunya a la construcció cultural d'Europa, de l'encaix de Catalunya a Espanya o de les meravelles de la cultura pròpia.
De fet, Monzó, s'ha preguntat si havia de parlar de tot això al temps que ja en parlava. Ho ha fet en forma de conte i en tercera persona. El protagonista era un "escriptor que s'entrebanca en parlar" i que accepta, no sense dubtes per allò del què diran, de fer el discurs inaugural de la Fira de Frankfurt. El protagonista també tenia dubtes si havia de parlar del fet que la llengua rep un càstig molt fort d'estratègies geopolítiques.
El missatge de Monzó no ha oblidat citar noms com el del mallorquí Ramon Llull, del "bundesland geriatricoturístic" que és ara Mallorca. O els d'altres autors com J.V. Foix, o Mercè Rodoreda o tants d'altres de la història de la literatura catalana.
L'escriptor es demanava també si calia fer referència al fet que els primers tractats de dret europeus eren escrits en català, com també ho eren dels primers en medicina o altres disciplines. D'aquesta manera Monzó ha anat cantant les excel·lències de la cultura pròpia i de les seves disciplines artisticocientífiques. Però també de les excel·lències de país a l'hora de recordar les paraules que Pau Casals va pronunciar a la seu de les Nacions Unides destacant que Catalunya és una nació, de les primeres d'Europa. S'ha preguntat si en el seu discurs havia de fer com el mestre del violoncel. I de mestres n'ha recordat un altre, Salvador Dalí, d'aquí n'ha llegit l'embarbussament de la "polla xica, pica, camatorta i pellerica", que ha arrencat els aplaudiments de la sala.
D'entre tots els dubtes del protagonista del conte de Monzó a l'hora de fer el seu discurs, n'hi ha hagut un que ha resolt. El temps que havia de durar: ha estat llavors quan en diferents idiomes ha donat les gràcies i ha fet aixecar l'auditori somrient en un llarg aplaudiment.
Abans, el president de la Generalitat, José Montilla, ha assegurat que és l'acte institucional més important per a la llengua catalana des que és president. En aquest sentit s'ha mostrat confiat que la Fira del Llibre és una gran ocasió perquè la llengua catalana rebi un impuls en el camí del reconeixement institucional com a llengua europea que és. També ha valorat l'oportunitat que ofereix el certamen a la projecció de la literatura catalana al món reforçant l'alt nivell de traduccions de les obres catalanes. Un fet, aquest, que ha reconegut que és mèrit dels editors que des de fa 50 anys van a la Fira de Frankfurt a donar a conèixer els productes literaris de Catalunya. Montilla, qui ha destacat que el castellà és patrimoni de la societat catalana i que la llengua catalana és un vehicle d'integració, ha fet èmfasi també en la capacitat de les paraules per superar les divisions entre els països. El president de la Generalitat diu que el català ha de guanyar quota de mercat i ha de ser vehicle d'integració.
L'acte inaugural, però, l'ha obert el president de la Fira del Llibre de Frankfurt, Jürgen Boos, que arribava a la cerimònia després d'haver reconegut en una roda de premsa que per ell és una "llàstima" que els escriptors catalans que ho fan en castellà no siguin presents a la fira. En el seu parlament, Boos s'ha limitat a "felicitar" els catalans per tenir el privilegi de poder llegir i escriure en llibertat. La personalització amb Catalunya era una manera de posar en evidència que al món hi ha 800 milions de persones que no tenen accés a la lectura perquè els ho prohibeixen governs dictatorials. Boos ha volgut llançar un missatge clarament encaminat a denunciar la censura i contraposar-la amb la llibertat de la paraula que, diu, promou la fira que presideix.
L'alcaldessa de Frankfurt, Petra Roth, ha parlat també d'un dels "leitmotiv" de la fira: la llibertat d'expressió i la llibertat de premsa. Diu que són valors essencials que han permès, per exemple, difondre la Fira de Frankfurt per tot Alemanya i per tot el món. Roth ha comparat la seva ciutat amb el Hollywood alemany perquè es converteix amb la capital del llibre del món i ha encoratjat Catalunya a aprofitar-ho. Ha avisat que tenen una bona oportunitat per donar a conèixer al món que efectivament Catalunya té una literatura singular i universal.
En acabar l'acte d'inauguració, les autoritats catalanes i alemanyes han visitat l'exposició "Cultura catalana, singular i universal". Una selecció de llibres, música, filmacions i paraules que resumeix la història de la cultura catalana des dels clàssics fins a la mirada dels cineastes contemporanis.
El punt final als actes inaugurals l'ha posat la gala artística "Un passeig per la cultura catalana", dirigida per Joan Ollé. Dues hores de paraula, música i dansa que van repassar vuit segles de literatura catalana. Un total de 75 intèrprets van ocupar l'escenari i es van intercalar a l'hora de llegir textos de Salvador Espriu, Ramon Llull, Ausiàs Marc, Víctor Català, Mercè Rodoreda o Miquel Martí i Pol. Un espectacle sobri i auster que va incorporar músiques tradicionals dels països catalans i d'altres de més contemporànies com "Paraules d'amor", de Joan Manuel Serrat.
De fet, Monzó, s'ha preguntat si havia de parlar de tot això al temps que ja en parlava. Ho ha fet en forma de conte i en tercera persona. El protagonista era un "escriptor que s'entrebanca en parlar" i que accepta, no sense dubtes per allò del què diran, de fer el discurs inaugural de la Fira de Frankfurt. El protagonista també tenia dubtes si havia de parlar del fet que la llengua rep un càstig molt fort d'estratègies geopolítiques.
El missatge de Monzó no ha oblidat citar noms com el del mallorquí Ramon Llull, del "bundesland geriatricoturístic" que és ara Mallorca. O els d'altres autors com J.V. Foix, o Mercè Rodoreda o tants d'altres de la història de la literatura catalana.
L'escriptor es demanava també si calia fer referència al fet que els primers tractats de dret europeus eren escrits en català, com també ho eren dels primers en medicina o altres disciplines. D'aquesta manera Monzó ha anat cantant les excel·lències de la cultura pròpia i de les seves disciplines artisticocientífiques. Però també de les excel·lències de país a l'hora de recordar les paraules que Pau Casals va pronunciar a la seu de les Nacions Unides destacant que Catalunya és una nació, de les primeres d'Europa. S'ha preguntat si en el seu discurs havia de fer com el mestre del violoncel. I de mestres n'ha recordat un altre, Salvador Dalí, d'aquí n'ha llegit l'embarbussament de la "polla xica, pica, camatorta i pellerica", que ha arrencat els aplaudiments de la sala.
D'entre tots els dubtes del protagonista del conte de Monzó a l'hora de fer el seu discurs, n'hi ha hagut un que ha resolt. El temps que havia de durar: ha estat llavors quan en diferents idiomes ha donat les gràcies i ha fet aixecar l'auditori somrient en un llarg aplaudiment.
Abans, el president de la Generalitat, José Montilla, ha assegurat que és l'acte institucional més important per a la llengua catalana des que és president. En aquest sentit s'ha mostrat confiat que la Fira del Llibre és una gran ocasió perquè la llengua catalana rebi un impuls en el camí del reconeixement institucional com a llengua europea que és. També ha valorat l'oportunitat que ofereix el certamen a la projecció de la literatura catalana al món reforçant l'alt nivell de traduccions de les obres catalanes. Un fet, aquest, que ha reconegut que és mèrit dels editors que des de fa 50 anys van a la Fira de Frankfurt a donar a conèixer els productes literaris de Catalunya. Montilla, qui ha destacat que el castellà és patrimoni de la societat catalana i que la llengua catalana és un vehicle d'integració, ha fet èmfasi també en la capacitat de les paraules per superar les divisions entre els països. El president de la Generalitat diu que el català ha de guanyar quota de mercat i ha de ser vehicle d'integració.
L'acte inaugural, però, l'ha obert el president de la Fira del Llibre de Frankfurt, Jürgen Boos, que arribava a la cerimònia després d'haver reconegut en una roda de premsa que per ell és una "llàstima" que els escriptors catalans que ho fan en castellà no siguin presents a la fira. En el seu parlament, Boos s'ha limitat a "felicitar" els catalans per tenir el privilegi de poder llegir i escriure en llibertat. La personalització amb Catalunya era una manera de posar en evidència que al món hi ha 800 milions de persones que no tenen accés a la lectura perquè els ho prohibeixen governs dictatorials. Boos ha volgut llançar un missatge clarament encaminat a denunciar la censura i contraposar-la amb la llibertat de la paraula que, diu, promou la fira que presideix.
L'alcaldessa de Frankfurt, Petra Roth, ha parlat també d'un dels "leitmotiv" de la fira: la llibertat d'expressió i la llibertat de premsa. Diu que són valors essencials que han permès, per exemple, difondre la Fira de Frankfurt per tot Alemanya i per tot el món. Roth ha comparat la seva ciutat amb el Hollywood alemany perquè es converteix amb la capital del llibre del món i ha encoratjat Catalunya a aprofitar-ho. Ha avisat que tenen una bona oportunitat per donar a conèixer al món que efectivament Catalunya té una literatura singular i universal.
En acabar l'acte d'inauguració, les autoritats catalanes i alemanyes han visitat l'exposició "Cultura catalana, singular i universal". Una selecció de llibres, música, filmacions i paraules que resumeix la història de la cultura catalana des dels clàssics fins a la mirada dels cineastes contemporanis.
El punt final als actes inaugurals l'ha posat la gala artística "Un passeig per la cultura catalana", dirigida per Joan Ollé. Dues hores de paraula, música i dansa que van repassar vuit segles de literatura catalana. Un total de 75 intèrprets van ocupar l'escenari i es van intercalar a l'hora de llegir textos de Salvador Espriu, Ramon Llull, Ausiàs Marc, Víctor Català, Mercè Rodoreda o Miquel Martí i Pol. Un espectacle sobri i auster que va incorporar músiques tradicionals dels països catalans i d'altres de més contemporànies com "Paraules d'amor", de Joan Manuel Serrat.
