La fi del recés
El periodista de la secció de Política de TV3 Antoni d'Armengol reflexiona sobre el procés sobiranista
Gairebé mig any després del 9-N, una de les entitats que han impulsat les grans mobilitzacions de la societat civil torna a l'escenari. Han passat cinc mesos, cinc mesos de recés que alguns reconeixen que han anat molt bé per agafar perspectiva, madurar posicions i encarar el cicle electoral que es tira a sobre amb forces renovades. Neguen, com fan i voldrien d'altres, que el procés s'hagi desinflat i que les enquestes ho demostrin. Més enllà del que passi, majoritari o no, l'independentisme s'ha consolidat en el panorama social i polític. Són conscients que en falten, però la feina d'aquests cinc anys no ha estat endebades.
El debat en cadascuna de les territorials de l'Assemblea Nacional Catalana ha estat intens en aquest temps i el preacord per al full de ruta -el 30 de març- ha suavitzat les tensions. No s'ha callat del tot el debat de la llista unitària, i no haurà acabat amb l'assemblea de Lleida. Amb els tambors de l'anunci del preacord encara ressonant, arriba el moment del relleu de la cúpula de l'organització. Noms per a tots els gustos, alguns de molt secrets, que no es poden dir, prendran el relleu més endavant, a partir del maig, per organitzar el gran acte d'aquest 11 de Setembre. Forcadell diu que hi ha molta gent molt vàlida a l'Assemblea i que ningú és imprescindible. En temps de lideratges ferris, alguns s'hi han volgut aferrar.
A tots els fronts oberts en el sobiranisme durant el recés, s'hi afegeix la pregunta sobre com participar en les generals espanyoles, o si cal fer-ho. Hi ha qui diu que no. Iniciat el procés d'emancipació després del 27-S -que, segons el preacord, pot durar només sis mesos-, tornarà a créixer la demanda d'una llista única a Madrid. Potser és molt d'hora per encarar-ho, però en aquest debat ja no hi haurà temps per a nous recessos.
