ANÀLISI

La festa de l'èpica i la independència

Des del quarter general de Solidaritat

Actualitzat
Que cofoi estava Joan Laporta en la seva arribada a la festa de Solidaritat Catalana, la seva festa. Com era d'esperar, les proclames independentistes l'acompanyaven. Els simpatitzants estan eufòrics, i la seva eufòria s'encomana. S'encomana en el sentit que fa més fàcil d'empassar la pel·lícula d'aquesta nit electoral. Qui m'havia de dir quan a les set del vespre em creuava amb mossèn Ballarín a l'entrada de l'hotel Diagonal Zero que el guió de la nit electoral s'escriuria d'aquesta històrica manera al quarter general de SI. Èpica, m'atreviria a dir fins i tot.

Sí, l'expresident del Barça ha volgut acabar amb èpica la seva entrada triomfal a la celebració. "Que n'aprenguin", ha cridat amb orgull des de dalt el balcó del "hall" de l'hotel. Un balcó engalanat amb una imponent bandera independentista. Una estelada com les que s'han multiplicat entre els simpatitzants al llarg d'aquesta nit. Ho tenien fàcil. Solidaritat Catalana per la Independència tenia clar quin havia de ser el decorat de la festa.

Fa una estona, mentre escoltava les converses i elucubracions dels militants, simpatitzants i adherits, els meus ulls, els ulls que avui han intentat ser vostres, han vist una botigueta. La taula on a primera hora d'aquest vespre s'entregaven les acreditacions als periodistes s'havia convertit, de cop, en una parada de marxandatge de SI. Samarretes amb l'estampa de la coalició, participacions de la loteria de Nadal i també banderes independentistes. Sembla que l'estelada ja forma part del "merchandising" de la formació. L'estelada i el crit d'in-inde-independència que encara ara sento que criden. Jo ja recullo, però aquí la festa de la independència, podríem dir, continua. Aquí continua l'èpica. Aquí? Al meu voltant ja he sentit anomenar la discoteca Luz de Gas...
Anar al contingut