La Federació Catalana té aquest dijous a Roma una nova oportunitat de ser admesa a la FIRS

Fem memòria del que va passar a Fresno, on Catalunya va arribar amb el títol de campiona del món B d'hoquei patins. Què tenen en comú Miami, Macau, Fresno, Lausana i Roma? La seva relació amb el patinatge català. El 26 de març del 2004, el comitè central de la Federació Internacional de Patinatge inclou provisionalment Catalunya com a membre de ple dret. Cal una ratificació, i per això la Federació Catalana renuncia al juny a participar al mundial d'hoquei en línia del Canadà. Però no deixen passar l'oportunitat de guanyar al mes d'octubre el mundial B d'hoquei patins de Macau, i es guanyen una plaça pel mundial A de San José de l'agost del 2005. Es desferma l'eufòria arreu. Però al mateix temps es comença a bellugar la maquinària de la Federació Espanyola, aleshores presidida per Enrique García Raposo. El 25 de novembre de l'any passat, gairebé fa un any, la Federació Catalana de Patinatge viu el seu 11 de setembre particular a Fresno, però no serveix ni l'ajuda del president de la internacional, Isidre Oliveres de la Riba, que dimiteix. Catalunya no és admesa a la FIRS després d'una assemblea plena d'irregularitats. El comitè central de la FIRS ha deixat en mans de l'assemblea el reconeixement provisional de Catalunya, i aleshores les irregularitats se succeeixen. Però amb tanta irregularitat, l'advocat de la catalana, Dupont, acudeix el 14 de desembre al Tribunal d'Arbitratge de l'Esport de Lausana, i set mesos després, el TAS ordena repetir la votació de Fresno. Serà a Roma on es viurà l'últim capítol d'aquesta llarga història.