La família del noi desaparegut fa mig any al Brasil clama a les autoritats perquè investiguin el cas de forma coordinada

ACN Barcelona.-La família d'Hugo Ferrara, barceloní de 27 anys que va desaparèixer el desembre al Brasil, fa mig any que espera. Espera que torni, espera notícies, espera respostes, espera "accions reals" en les investigacions. Els pares i la germana clamen a les autoritats catalanes, estatals i brasileres que investiguin el cas de forma coordinada i lamenten que hagin estat ells els que han hagut de liderar la cerca. "Tot és molt lent. En una desaparició internacional tot es complica. Hauries d'estar allà per comprovar com s'està investigant el cas i no saps com funcionen en aquell país", lamenta la mare, Isabel Tormo. La família ha organitzat per aquest dissabte a les 6 de la tarda una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per recordar que des del desembre no saben res de l'Hugo i per demanar als representants polítics i a les policies que actuïn. L'acte, amb el suport de l'associació SOS Desaparecidos, també servirà per demanar que les desaparicions siguin tractades com "un problema social".

Paola Ferrara sol passejar el gos pel Parc de l'Estació del Nord i sabia que hi tindria lloc la trobada '365 dies en comú'. El 28 de maig, va esperar al final de l'acte que va celebrar BComú per fer balanç del primer any de govern a la ciutat per explicar a l'alcaldessa, Ada Colau, la desaparició del seu germà. Paola recorda que Colau es va interessar pel cas, però no sabia com podia ajudar-los. "Si en fas difusió, ja ens ajudes moltíssim", li va respondre.Anar a buscar l'alcaldessa al final d'un acte és una de les moltes ocurrències que ha hagut d'empescar-se la família d'Hugo Ferrara per intentar que la cerca no quedés estancada i se n'oblidés la desaparició. Els pares, Giovanni i Isabel, i la germana, Paola, fa mig any que intenten reconstruir el camí d'Hugo al Parc Nacional de la Chapada Diamantina, al centre de l'estat brasiler de Bahía. El jove havia marxat de viatge durant uns mesos i la mare en va tenir les últimes notícies a mitjan desembre. Quan per Nadal no li va respondre als whatsapp de felicitació, l'angoixa que alguna cosa fallava se li va instal·lar.Els pares i la germana esperen que la concentració que han organitzat per aquest dissabte a Barcelona doni un impuls a les investigacions i puguin rebre més suport, en forma d'accions reals, de les autoritats. La ruta que va emprendre Hugo al Parc Nacional de la Chapada Diamantina és un camí molt abrupte que requereix dies per rastrejar-se; la calor pot ser extrema i hi pot haver perills com animals verinosos. La cerca requereix recursos i diners i, fins ara, pràcticament tots els han posat la família. També se n'han recollit a través de campanyes de micromecenatge. Protocols per guiar les famílies que s'enfronten a una desaparicióEn l'acte d'aquest dissabte, volen reclamar "coordinació" en recerques internacionals i instar el Govern a crear protocols per guiar les famílies quan s'enfronten a una desaparició. "Ens hauria agradat que tant aquí com al Brasil ens haguessin informat de tots els passos i itineraris que podíem fer trobar l'Hugo", expliquen. Els Mossos d'Esquadra els van dir que eren les autoritats brasileres les que havien d'investigar la desaparició i, quan van arribar al Brasil, no sabien quina de les policies -la federal, la de l'estat, la militar- portava el cas. Allà va començar aquest camí ple de vies tallades, sovint per la desídia, o almenys una manera de funcionar diferent, de les autoritats brasileres locals. "Ens hem sentit sols", rebla la família. La família d'Hugo també vol explicar el patiment que representa trobar-se davant aquest tipus de pèrdues i insisteixen en la necessitat de sensibilització social. "Com que és el teu familiar, la gent veu normal tots els esforços que estàs fent per trobar-lo. 'Si cal coordinació, és clar que la faràs', crec que pensen. Però no hauria de ser així. Les desaparicions s'haurien de tractar com un problema social", reivindica Paola, abocada des de fa mesos a trobar el germà. "Està desaparegut perquè no respon a ningú"Hugo Ferrara tenia previst fer una ruta pel Parc Nacional de la Chapada Diamantina i reunir-se amb un amic finlandès. Havia reservat un hostal a la localitat de Lençois, on havia d'allotjar-se després de dos o tres dies de travessa, però no hi va arribar. Quan Paola va començar a investigar pel seu compte, va descobrir que Hugo s'havia deixat la sessió de Gmail oberta en un ordinador de casa. Des de Barcelona, va poder sincronitzar el correu amb el telèfon mòbil que portava Hugo a sobre i localitzar els seus passos fins on va tenir cobertura o operatiu el telèfon. La darrer sincronització el va situar a la localitat de Seabra. La cerca d'Hugo no es va activar fins al febrer, quan la mare i la germana van viatjar al Brasil. Al principi el cònsol espanyol els va dir que Hugo estaria segurament viatjant tranquil·lament per al Brasil. Elles van insistir: "Està desaparegut perquè no respon a ningú". "Sempre diuen que cal denunciar des del primer moment, però després posen excuses per no buscar fins que hi ha la certesa que està desaparegut. I llavors és massa tard. És com si tinguessin por d'invertir recursos a buscar una persona que després pot resultar que no està desapareguda. Doncs haurà servit de molt, també per a la família, que pateix molt. Molta gent s'oblida que la víctima és el desaparegut, però també la família", afirma Paola. Pistes del camí: L'entrada al parc, un pal, una ombra i un tros de viseraUna altra de les descobertes que va fer la pròpia família va ser un registre d'entrada al Parc de la Chapada Diamantina a Vale do Capao, amb el nom, la procedència i la ruta que tenia previst fer Hugo. Ningú els havia informat que existia aquest registre. En tot cas, era la lletra d'Hugo i aquesta informació els va confirmar que havia entrat al Parc i que tenia previst fer la ruta fins a Lençois. Una informació molt valuosa.La mare i la germana van organitzar batudes per intentar trobar-lo. Algunes van ser amb una associació de guies, que si bé al principi van ajustar la tarifa per acompanyar-les, a mesura que passaven les setmanes, van començar a enfilar el preu. Tot i que han comptat amb l'ajuda dels Bombers, consideren que ha estat insuficient. La mateixa Paola va ser qui es va posar en contacte amb un equip caní que van fer venir des de Sao Paulo. L'aportació dels gossos de rastreig va ser també molt valuosa. A mig camí, van reconèixer un pal amb l'olor d'Hugo. També, es van aturar davant una zona ombrívola. Allà es podria haver assegut a descansar una estona. En una altra cerca, els gossos van trobar un tros de visera i aquesta és l'última pista que tenen d'Hugo.La família creu ara que ara la cerca s'hauria de reprendre amb un helicòpter que pogués traslladar els gossos i tot l'equip de cerca en el punt on es van quedar la darrera vegada i on van trobar la visera. Arribar-hi a peu implica hores de ruta i els gossos necessiten descansar per rastrejar el terreny. L'helicòpter permetria que l'equip caní pogués començar a buscar des del primer moment. Els familiars insisteixen que necessiten suport però sobretot accions reals. L'Oficina d 'Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes -que ajuda a gestionar, amb un equip entregat, les situacions d'espera i pèrdua- està en contacte amb la família. Es tracta d'un servei pioner que fa de pont entre les famílies i les investigacions per una desaparició i ofereix suport psicològic i assessorament jurídic. Com que en aquest cas la investigació es realitza al Brasil poca informació els poden traslladar. "Necessito que policies i autoritats realment facin coses, per plorar ja tinc les meves amigues i la meva família", diu Paola. "Jo sí que agraeixo que em cuidin i em demanin com estic", afegeix la mare.