La falta de disciplina i les baralles, principals conflictes als instituts catalans

La falta de disciplina dels alumnes i els enfrontaments amb els professors, les baralles i les amenaces entre els estudiants, així com petits furts de material escolar, són els conflictes més freqüents que es registren als instituts catalans, segons el Departament d'Educació. La persecució escolar, coneguda com a "bullying", també ocupa un lloc rellevant en aquest llistat de problemàtiques escolars, tot i que continua sent un fenomen minoritari, segons la Conselleria d'Educació.
La falta de disciplina i les baralles, principals conflictes als instituts catalans
Barcelona

La falta de disciplina i les baralles, principals conflictes als instituts catalans

La falta de disciplina dels alumnes i els enfrontaments amb els professors, les baralles i les amenaces entre els estudiants, així com petits furts de material escolar, són els conflictes més freqüents que es registren als instituts catalans, segons el Departament d'Educació. La persecució escolar, coneguda com a "bullying", també ocupa un lloc rellevant en aquest llistat de problemàtiques escolars, tot i que continua sent un fenomen minoritari, segons la Conselleria d'Educació.
La falta de disciplina i de respecte a classe constitueix la primera causa de conflictes estudiantils que es donen als instituts de Catalunya, seguida dels enfrontaments verbals i físics entre alumnes.

Per índex d'incidència, el tercer grup de conflictes el formen els petits furts de material escolar a companys i al mateix centre, així com els actes vandàlics -pintades, trencaments i destrosses en cotxes de professors, principalment-, les agressions a docents i robatoris de més importància, com bicicletes o material informàtic.

El "bullying", sisè problema als instituts

El "bullying", fenomen que ha adquirit una dimensió més gran arran del suïcidi, el setembre passat, d'un jove de 14 anys a Hondarribia per la pressió dels seus companys, ocupa el sisè lloc en aquesta llista de conflictes escolars.

Segons Pere Led, responsable del programa de Convivència i Mediació Escolar de la Conselleria d'Educació, perquè hi hagi "bullying" és necessari que es donin una sèrie de requisits, com que hi hagi un maltractament horitzontal -entre iguals- i continuat, d'almenys mig any, i que es danyi psicològicament la víctima.

Les "ganes de fer mal" per part del "maltractador", afirma el responsable del programa, no és una qüestió decisiva perquè "en molts casos els assetjadors no són en absolut conscients del que estan fent".

El "bullying" és una expressió relativament nova, que s'utilitza per designar una situació que sempre s'ha donat a les aules, com és la persecució escolar, si bé moltes vegades es fa servir erròniament per designar simples casos d'agressions entre menors que no poden ser considerades com a assetjament.

Els serveis centrals del Departament d'Educació han rebut al llarg d'aquest any un total d'onze denúncies per presumptes casos de "bullying", mentre que en anys anteriors la conselleria no havia registrat cap denúncia per aquest motiu.