La divisió interna de la UE sobre el sistema de votació pot posposar l'acord fins al 2009
El sistema de repartiment de vots de la futura Europa dels 25 ha tornat a generar profundes discrepàncies. La polèmica ha sorgit en la cimera de ministres d'Afers Estrangers a Nàpols, on Espanya s'ha tornat a quedar gairebé sola defensant la vigència de l'actual sistema enfront de la proposta de doble majoria que representi el 60% de la població. La possibilitat d'arribar a un acord és tan difícil -ahir es va posar sobre la taula una tercera alternativa- que ja es comencen a plantejar, fins i tot, deixar el tema per a l'any 2009.
La cimera de ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea ha abordat en la seva segona jornada el futur sistema de votacions, un tema que ha provocat durs enfrontaments i la possibilitat que, amb aquest desacord, fins i tot s'acabi per aparcar el tema i es prorrogui el Tractat de Niça fins a l'any 2009. Aquesta opció ha estat proposada per la presidència italiana i el Regne Unit no ho ha vist malament, sobretot tenint en compte que es prengui la decisió que es prengui aquesta no s'adoptarà fins a aquest any.
El debat sobre el sistema de votacions tenia fins avui dos pols. Per una banda, el sistema que preveu l'esborrany de la futura Constitució europea, basat en el fet que qualsevol proposta s'aprovarà quan aquesta obtingui el suport d'una majoria d'estats que representi almenys un 60 per cent de la població de la Unió Europea. Es tracta d'oferir transparència en les decisions -afirma la majoria- i que, sobretot, no s'encalli el funcionament de la Unió.
Per altre extrem, espanyols i polonesos. Espanya lidera el rebuig d'un sistema que afavoreix els països amb més població i redueix la capacitat espanyola de bloquejar decisions comunitàries. Per contra, defensa la vigència del Tractat de Niça.
Però les divisions internes s'han incrementat i, més enllà de l'oposició que ja havien evidenciat Espanya i Polònia, un nou grup d'estat ha presentat una tercera alternativa. Països petits com Àustria, Portugal, Dinamarca i Luxemburg estan disposats a donar suport a la denominada "doble majoria" prevista en l'actual esborrany de Constitució europea, però rebaixant el llindar de població del 60 al 50%. Això reduiria encara més les possibilitats de països intermitjos com Espanya i Polònia per constituir minories de bloqueig.
La ministra espanyola Ana Palacio s'ha mostrat inflexible, mentre que França veu clar que tant Madrid com Varsòvia poden acabar per cedir en l'últim minut. La patata calenta passa ara als caps d'Estat dels 25 països de la futura Unió Europea ampliada. Aquests es reuniran el 12 i 13 de desembre a Brussel·les per intentar tancar el futur marc legal europeu.
En canvi, la cimera de Nàpols sí que ha permès arribar a un acord pel que fa a un altre punt fins ara polèmic, la composició de la Comissió Europea. Els caps de la diplomàcia coincideixen, segons l'amfritrió, el ministre italià Franco Frattini, que cada país tingui un membre de ple dret en aquest òrgan.
