Pla obert on es pot veure el director de Monestir de les Avellanes, Robert Porta, amb el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, al lloc del…
Pla obert on es pot veure el director de Monestir de les Avellanes, Robert Porta, amb el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, al lloc del monestir on hi havia els sepulcres dels comtes d'Urgell, l'1 de març de 2018. (Horitzontal)

La Diputació i el monestir de les Avellanes volen reproduir els sepulcres dels comtes d'Urgell

ACN Os de Balaguer.-La Diputació de Lleida i el monestir de les Avellanes (Noguera) comencen a treballar per fer possible la reproducció dels sepulcres dels comtes d'Urgell, que actualment s'exposen a The Cloisters de Nova York, el museu dependent del Metropolitan Museum of Art de Nova York. El president de la Diputació, Joan Reñé, s'ha reunit aquest dijous al monestir amb els seus responsables i s'ha concretat aquesta voluntat de reproduir els sepulcres en un format que encara està per definir. De fet, el projecte encara està en una fase embrionària però hi ha una bona entesa amb The Cloisters, on aquestes peces s'exposen des de fa més d'un segle, segons ha explicat el director de monestir, Robert Porta. El museu nord americà s'ha compromès a escanejar en 3D els sepulcres, fet que permetria digitalitzar les imatges i ''treballar a partir d'elles en una reproducció dels sepulcres'', ha precisat Reñé, que ha recordat que estan movent aquest projecte des de fe més d'un any.

El president de la Diputació de Lleida ha afegit que aquesta fase de digitalització és la que els ocupa ara, motiu pel qual estan agilitzant els tràmits per poder-ho fer abans de l'estiu aprofitant que ''hi ha una bona predisposició per part de The Clositers per tal de poder compartir una realitat artística, patrimonial i identitària gràcies al que serien unes reproduccions absolutament fidedignes dels sepulcres''. Per aquest motiu, el primer pas serà constituir un grup d'experts que definiran quin és el millor suport per a la reproducció, en una operació que la Diputació de Lleida assumirà els costos a través de l'Institut d'Estudis Ilerdencs.Reñé ha volgut destacar també que el projecte neix amb la voluntat de ser un exemple de tot el contrari d'allò que ha succeït amb el conflicte d'art de Sixena, ja que ''el camí i la fórmula és arribar a consensos amb solucions tècniques que avui dia són absolutament possibles i que fan viable preservar el patrimoni artístic i arquitectònic allà on està conservat però a més fer-lo disponible també als seus llocs d'origen'', evitant d'aquesta manera ''tensions innecessàries, que no porten enlloc'' i que l'únic que fan és ''tensionar la convivència entre comunitats veïnes''.Per la seva part, Robert Porta ha manifestat que s'ha ''posat la primera pedra d'un projecte que van endegar generacions anteriors a la nostra, i que és la possibilitat que, d'alguna manera, pugui anar tornant el patrimoni que va anar perdent aquesta casa a causa de la desamortització''. Porta ha destacat que el monestir va ser ''un cas emblemàtic de com es va espoliar el patrimoni'' i que ara vol ser també ''un cas emblemàtic de com podem retornar aquest patrimoni'', una tasca que faran conjuntament amb la Diputació i que consistirà en ''dialogar i negociar amb entitats que preserven el nostre patrimoni defugint qualsevol enfrontament i aprofitant que Nova York ens ha obert les seves portes a tenir aquí una reproducció fidedigna''.Cal recordar que els quatre sepulcres gòtics van ser traslladats als Estats units a principis del segle XX en el que va ser el resultat de l'expropiació de béns i terres de l'Església que es va dur a terme arreu de l'estat espanyol el 1836 dins de l'anomenada desamortització de Mendizábal.Així, el monestir de les Avellanes va ser comprat l'any 1894 pel banquer lleidatà Agustí Santesmasses Pujol, que l'any 1906 es va vendre per 15.000 pessetes (poc més de 90 euros actuals) els quatre sepulcres dels comtes d'Urgell. De res no va servir que el bisbe d'Urgell i l'aleshores diputat per les Borges Blanques, Francesc Macià, futur president de la Generalitat, tractessin d'impedir la venda. Un antiquari de Vitòria es va quedar aquestes joies del gòtic català i les va vendre a The Cloisters, on encara s'exposen avui.

Anar al contingut