La DGAIA reubica a l'Institut Forense els menors que dormien a la fiscalia de la Ciutat de la Justícia

La DGAIA reubica a l'Institut Forense els menors que dormien a la fiscalia de la Ciutat de la Justícia

La DGAIA reubica a l'Institut Forense els menors que dormien a la fiscalia de la Ciutat de la Justícia

ACN Barcelona.-La DGAIA ha decidit reubicar en unes dependències de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC) els menors no acompanyats que fins ara dormien a les dependències de la fiscalia o a l'àrea de custòdia de menors detinguts de la Ciutat de la Justícia de Barcelona a l'espera de ser allotjats en algun centre. La decisió s'ha pres després que divendres passat la jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso, prohibís que cap menor seguís passant nits al complex judicial. Es dóna la circumstància que l'IMLC forma part del complex de la Ciutat de la Justícia, però està situat en un edifici exterior, sense funció judicial i que depèn únicament del Departament de Justícia.

Segons han explicat a l'ACN fonts de la Generalitat, la solució és provisional i consisteix en un espai on els menors podran descansar, menjar i dutxar-se. D'aquesta manera es pretén donar sortida immediata als menors que passen fins a quatre dies esperant una plaça en un centre d'atenció mentre els acaben d'identificar i determinar la seva edat. Últimament aquesta espera es feia o a l'àrea de custòdia o a l'edifici F de la fiscalia, dins del complex judicial.En el seu acord governatiu de divendres passat, la degana Caso feia un repàs cronològic de la situació, que el Síndic de Greuges ja va denunciar el desembre del 2015. La mateixa Caso va demanar a la Generalitat el maig del 2016 que fes obres a l'àrea de custòdia dels Mossos per poder acollir els menors sense les restriccions de seguretat pròpies d'aquesta zona, i que tingués en compte l'edat, sexe i característiques dels menors, i separant-los dels menors subjectes a responsabilitat penal.No obstant, la Generalitat va al·legar que les obres afectaven els plans d'evacuació i no es podien dur a terme. Per això, a finals de juny del 2016 es va decidir, en una reunió entre la degana, la Fiscalia de Menors, la Gerència de Justícia, els Mossos i la DGAIA, que la millor solució era trobar un espai prop de la Ciutat de la Justícia. El març del 2017 Justícia va informar que es preveia un espai en un edifici amb ús residencial del complex de la Ciutat de la Justícia però fora dels edificis principals que acullen els jutjats i la fiscalia.Davant la falta d'avenços, a principis d'octubre la fiscal en cap de Barcelona va demanar a la DGAIA una solució almenys provisional. La Generalitat va habilitar el 10 d'octubre un espai a la tercera planta de l'edifici F, el que acull el ministeri públic, però el 13 d'octubre, després d'una visita a l'espai, la degana Caso va obligar a tancar-lo per falta d'instal·lacions adequades i pel fet que la mesura havia de ser aprovada per la Sala de Govern del TSJC, que posteriorment va avalar el tancament de l'espai.L'escrit de la degana de divendres passat recorda la legislació internacional, espanyola i catalana per recordar a la DGAIA que els interessos dels menors han de prevaldre i "no es poden acceptar remeis ben intencionats però indignes". Admetent la "greu situació d'emergència social", Caso diu que no és un cas puntual i que no es poden "tolerar més" solucions que no siguin dignes per uns menors no acompanyats que no han comès cap delicte i que no han de passar ni una nit ni a la zona de custòdia policial dels Mossos, ni a la sala d'espera de la fiscalia de menors a la planta 0 de l'edifici F.Per tot això, prohibeix que els menors responsabilitat de la DGAIA dormin en dependències judicials ni a l'àrea de custòdia policial. Als Mossos d'Esquadra els demana que informin diàriament de la identitat dels menors, i de les seves hores d'entrada i sortida del complex judicial i atenció per part de la DGAIA.Segons la DGAIA, uns deu adolescents passen una mitjana de dues nits a l'edifici F en el seu procés de custòdia. La directora de la DGAIA, Georgina Oliva, en declaracions a l'ACN, va reconèixer fa uns dies que l'allau de menors no acompanyats no ha agafat el país preparat. A més, el Govern preveia aprovar 200 places més d'acollida però l'aplicació del 155 ho ha retardat.El tancament de la sala de la tercera planta de l'edifici F, que va ser ratificat pel TSJC, va obligar a tornar els menors a la sala d'espera de la planta baixa del mateix edifici, un fet que per Oliva, ni contribueix a solucionar el problema "ni dignifica''.Per Oliva, aquest allau de menors immigrants és una situació ''extraordinària'' i tot i que la DGAIA té l'encàrrec d'atendre de forma ''immediata'' aquest menors, el fet que sigui una situació tan excepcional, fa que, per Oliva, calgui una resposta ''holística''. ''El país no estava preparat'', ha dit Oliva, per atendre aquesta gran quantitat de menors estrangers. De fet, aquest passat mes d'octubre se n'han comptat 208, mentre que entre els mesos de juliol , agost i setembre, n'arribaven al voltant dels 150. En el que portem d'any, ja se n'han atès 1.112, mentre que en tot el 2016, en van arribar 684. És per tant, un creixement exponencial del qual no se'n pot preveure l'evolució.Agilitzar els processos de custòdia és una de les propostes de la DGAIA, que fa èmfasi en aspectes com la coordinació entre cossos policials a l'hora d'identificar els menors i fer-los les proves de l'edat com un dels àmbits amb possibilitats de millora, perquè per exemple, sovint l'espera de majors d'edat limiten l'entrada d'altres menors.Per millorar l'acollida inicial, enguany, la DGAIA també ha obert albergs i cases de colònies per poder fer la primera acollida a aquests joves, una situació que ha solucionat 70 casos i ha obligat a fer nous equips educatius, creats de nou o a partir de les entitats que ja treballen amb el col·lectiu. Oliva reconeix que és competència de la DGAIA fer aquesta atenció d'acollida però admet que cal ''coordinació'' també amb el ministeri, una coordinació que ara és ''fluida''. Des de principis d'any, la DGAIA ha creat fins a 460 places noves en diferents centres i projectes per fer front a aquesta realitat, ja que els centres residencials i d'acollida estan sobreocupats. Les darrers 200 places que s'havien d'aprovar però, s'han quedat aturades després de l'aplicació de l'article 155, ja que s'havia de signar en el consell executiu previst pel 31 d'octubre que ja no es va celebrar. Oliva però, creu que les properes setmanes es podrà desencallar aquest projecte. Oliva recorda que els equipaments per als MENA (Menors estrangers no acompanyats) estan dissenyats per a les necessitats concretes d'aquest col·lectiu. Es creen tenint en compte el perfil d'aquests joves, majoritàriament marroquins de més de 16 anys, que tenen la voluntat de fer un projecte migratori i per tant, amb la intenció de trobar feina, tenir papers i poder enviar diners a la seva família al país d'origen. Per això, acostumen a ser ''refractaris'', diu Oliva, als centres d'acollida i per tant, es treballa per poder donar-los una millor atenció per fer els seus propis itineraris i projectes personalitzats, per la qual cosa a més d'educadors es necessiten psicòlegs, mediadors i integradors entre d'altres figures, per donar una ajuda ''més ajustada''. En aquest sentit, Oliva recorda que són joves que han vingut al país majoritàriament per quedar-se i per tant, sigui acollit en un alberg o en un centre, cal que se l'acompanyi per adaptar-se a l'entorn i per tant, cal la col·laboració i la implicació de les entitats i els ens locals, i per això proposa aquesta taula. Per Oliva, un dels principals esculls d'aquest fenomen és la difícil planificació que permet, ja que els esforços s'han centrat en reforçar els equipaments per donar suport a l'autonomia d'aquests joves, i també un esforç en potenciar l'acollida d'emergència, però ''és impossible saber quants nanos arribaran'', diu Oliva, perquè a l'octubre hi ha hagut més arribades que al setembre tot i que podria semblar que amb el fred, ''hauria d'estancar-se o disminuir'', i en canvi, cap expert pot preveure el comportament del fenomen.