La "desastrosa situació financera" de Catalunya, a la premsa internacional

El francès "Le Monde" o l'alemany "Die Welt" són alguns dels mitjans que es fan ressò de la decisió de la Generalitat de no pagar les despeses del juliol a les entitats socials on té serveis concertats. Les causes: la "desastrosa situació financera" i la "falta de liquiditat". L'article més contundent és el del britànic "The Telegraph". Assegura que Catalunya s'ha vist forçada a demanar un rescat a l'Estat, tot i que subvenciona la resta de regions.
La "desastrosa situació financera" de Catalunya, a la premsa internacional
Barcelona

La "desastrosa situació financera" de Catalunya, a la premsa internacional

El francès "Le Monde" o l'alemany "Die Welt" són alguns dels mitjans que es fan ressò de la decisió de la Generalitat de no pagar les despeses del juliol a les entitats socials on té serveis concertats. Les causes: la "desastrosa situació financera" i la "falta de liquiditat". L'article més contundent és el del britànic "The Telegraph". Assegura que Catalunya s'ha vist forçada a demanar un rescat a l'Estat, tot i que subvenciona la resta de regions.
Carla Pedret Actualitzat
Le Monde ha estat un dels mitjans que ha recollit la notícia

Le Monde ha estat un dels mitjans que ha recollit la notícia

La Generalitat ha estat notícia els últims dies a la premsa internacional. Primer va ser la petició de rescat a l'Estat espanyol i ara que el govern català no podrà pagar les despeses del mes de juliol a les entitats socials on té places concertades. L'impagament afectarà residències per a la tercera edat, centres de menors, discapacitats, malalts mentals i drogodependents entre d'altres. Mitjans de diversos països es fan ressò d'aquesta informació, ressaltant el problema de liquiditat del govern català, quan Catalunya aporta una quarta part del PIB espanyol i és una de les regions més riques del país.

El prestigiós diari francès "Le Monde", citant l'agència France Press, publica la notícia a la seva versió on-line amb el titular "Catalunya talla les subvencions als organismes socials". L'article explica com les dificultats financeres impedeixen a la Generalitat pagar els organismes socials concertats. El rotatiu recull declaracions del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, qui assegura que la situació "començarà a normalitzar-se a partir del setembre". També de la Taula del Tercer Sector, que denuncia com la mesura posa en risc el salari del juliol de 100.000 persones. El també francès "Les Echos", amb un titular pràcticament calcat, recull aquesta informació, il·lustrada amb la fotografia d'una estelada.  

A Itàlia és l'agència "Ansa" qui dóna la notícia. Molt més categòrica, Ansa afirma que "a causa de la desastrosa situació financera, el govern català no podrà pagar l'assistència sanitària i social als centres concertats, la major part dels que funcionen a la regió". Això després que la setmana passada Catalunya va avançar la petició de rescat a l'Estat espanyol, recorda l'agència. El text afegeix declaracions de la Taula del Tercer Sector, que qualifica "la situació d'una gravetat sense precedents i que deixa al llindar del col·lapse a centenars de centres".

La versió on-line del diari "Die Welt", un dels més influents d'Alemanya, publica un breu amb un titular conjunt on destaca la sortida de capitals d'Espanya i com Catalunya es queda sense diners per les residències d'avis, decisió que el rotatiu alemany descriu de "dràstica".  

El diari britànic "The Telegraph" és se'ns dubte el més rotund. No recull explícitament l'impagament de la Generalitat, però fa referència a la situació de Catalunya i Espanya en un extens article, on analitza el paper del Banc Central Europeu (BCE) i del seu president, Mario Draghi, l'unic capaç d'evitar una "calamitat global abans que acabi l'any". Segons el text, els pronòstics per a Espanya són cada vegada pitjors. La pressió fiscal i econòmica ha incrementat l'enfrontament entre Madrid i Barcelona, fins el punt que "els catalans han estat forçats, per la perversitat del sistema fiscal espanyol, a demanar un rescat tot i que Catalunya subvenciona la resta d'Espanya". L'article afirma que ara la qüestió determinant és si "Alemanya té la voluntat de permetre al BCE d'augmentar la seva responsabilitat com a banc central després de dos anys de postures ideològiques". D'aquesta manera, el BCE podria assumir tots els "riscos dels incompliments en el pagament del deute d'Espanya i Itàlia". Mario Draghi va agafar el guant la setmana passada afirmant que les accions que es duran a terme seran "suficients", qüestió que el text deixa en interrogant.