La del 29-S serà la setena vaga general de la democràcia

La vaga general que els sindicats UGT i CCOO han convocat pel 29 de setembre serà la setena protesta d'aquesta mena del període democràtic. De les sis anteriors, la majoria -quatre- van ser de 24 hores. Van ser les del 1985, el 1988, el 1994 i el 2002. Una altra, la del 1992, va de ser mitja jornada laboral. I la més curta va ser la del 1978, de només una hora. L'última que hi va haver, doncs, va ser el 2002, contra les reformes del govern de José María Aznar, que també es van fer per decret i que va acabar tombant el Tribunal Constitucional.
La del 29-S serà la setena vaga general de la democràcia
Barcelona

La del 29-S serà la setena vaga general de la democràcia

La vaga general que els sindicats UGT i CCOO han convocat pel 29 de setembre serà la setena protesta d'aquesta mena del període democràtic. De les sis anteriors, la majoria -quatre- van ser de 24 hores. Van ser les del 1985, el 1988, el 1994 i el 2002. Una altra, la del 1992, va de ser mitja jornada laboral. I la més curta va ser la del 1978, de només una hora. L'última que hi va haver, doncs, va ser el 2002, contra les reformes del govern de José María Aznar, que també es van fer per decret i que va acabar tombant el Tribunal Constitucional.
Actualitzat
Un home va participar a la manifestació el dia de la vaga de funcionaris amb una careta de Zapatero. (Foto: Reuters)

Un home va participar a la manifestació el dia de la vaga de funcionaris amb una careta de Zapatero. (Foto: Reuters)

5 d'abril del 1978

L'any que va arribar la democràcia es va viure una jornada de protesta a tot Europa. La UGT i CCOO es van afegir a la iniciativa de la Confederació Europea de Sindicats, una vaga d'una hora que es va fer en 28 països contra unes taxes d'atur que rondaven el 5% a Europa. 

20 de juny del 1985


Ja en plena democràcia, CCOO i diversos sindicats minoritaris -com USO, la CNT i ELA- van convocar la primera vaga general de 24 hores contra el govern de Felipe González per una reforma que augmentava el període de càlcul de les pensions, de 2 a 8 anys. Com sol passar, hi va haver disparitat de xifres de seguiment, segons les fonts. Un milió pel govern, quatre pels sindicats. La vaga es va desenvolupar amb calma, però en els incidents aïllats van acabar detingudes unes 80 persones. 

14 de desembre del 1988

Aquesta nova vaga general contra el govern de Felipe González va comptar amb el suport de la UGT, sindicat aliat tradicionalment amb els socialistes. Tenint en compte aquest fet, aquesta aturada és una de les que ha tingut més repercussió a tot l'Estat. Els sindicats en van xifrar el seguiment en el 90%, i el govern en poc més del 50%. L'executiu va fer marxa enrere en les reformes i, en comptes d'això, va apostar pel "gir social", tot i que els contractes temporals van anar penetrant al mercat laboral. Es calcula que la vaga va tenir un cost de 400.000 milions de pessetes. 

28 de maig del 1992

La mitja jornada de vaga general es va fer contra el decret que retallava la durada i quantia del subsidi d'atur i pel projecte de llei de vaga, i en defensa de la reindustrialització de l'Estat. A les Balears i a Múrcia va ser de 24 hores. La UGT i CCOO van parlar d'èxit històric, la CEOE, de fracàs absolut i el govern espanyol va situar la participació en el 34%. 

27 de gener del 1994

La reforma laboral i les retallades dels drets socials van motivar aquesta protesta que es va fer en una època en què hi havia més de 3,5 milions de persones a l'atur. Va ser destacable l'assistència a les manifestacions convocades pels sindicats, que van superar els 2 milions d'assistents a pràcticament totes les principals ciutats de l'Estat. Novament, el balanç del seguiment es va situar entre el 30% i el 90%, segons les fonts. El govern socialista va tirar endavant igualment les reformes, amb mesures com l'abaratiment de l'acomiadament i la congelació de sous dels mestres. 

20 de juny del 2002 

L'última vaga general va ser contra el decret pel qual el govern de José María Aznar canviava la prestació de l'atur i la llei bàsica de l'ocupació. CCOO i la UGT van parlar d'un seguiment del 85%, xifra que l'executiu popular va rebaixar fins al 16%. Els sindicats es van queixar del tractament informatiu de la jornada de vaga -ha passat a la història la manera com Alfredo Urdaci va llegir "ce ce o o". El Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional el decret perquè no va veure justificada "la urgència i l'extraordinària necessitat" que el govern havia al·legat per tirar-lo endavant.

NOTÍCIES RELACIONADES