La CUP decideix aquest diumenge en assemblea el seu paper davant dels comicis "il·legítims" del 21-D
ACN Granollers.-La CUP decideix aquest diumenge el seu paper davant dels comicis d"il·legítims" del 21-D. Ho farà a través d'una Assemblea Nacional que ha començat poc abans de les deu del matí a Granollers (Vallès Oriental) i compta amb 1.206 acreditats, tot i que no tots tenen dret a vot. La portaveu del Secretariat Nacional dels cupaires, Núria Gibert, ha dit que durant el dia es decidirà on la CUP és "més útil" i per això ha afirmat que no es posen "cotilles" a l'hora de debatre. En primer lloc l'assemblea votarà si concorren o no als comicis i, en cas que la resposta sigui afirmativa, hi ha tres escenaris sobre la taula: fer-ho en un format semblant a l'actual de la CUP-CC, articular un acord polític per a un front d'esquerres o bastir una llista ciutadana que deixi fora els partits. Sobre el fet que ERC ja hagi presentat la seva llista, Gibert ha dit que "es poden buscar altres fórmules", com un acord polític, per fer possibles un front d'esquerres i ha remarcat que a banda dels republicans "hi ha molts actors d'esquerres".
(Aquesta notícia actualitza l'anterior amb el mateix titular incorporant la informació sobre les opcions exactes entre les que ha d'escollir la militància)El Palau d'Esports de Granollers acull aquest diumenge l'Assemblea Extraordinària de la CUP, a través de la qual els cupaires decidiran què fer el 21-D. En una atenció als mitjans poc després de l'inici de la mateixa, Gibert ha recordat que la seva postura ha estat sempre la de "desmarcar-se" dels comicis autonòmics convocats en aplicació de l'article 155 perquè són una "imposició". Tot i això, ha apuntat que volent tenir un debat per tal de posar-se al servei de "l'opció més eficient per fer efectiva la república". La previsió és que durant el matí continuïn les acreditacions i que s'arribi a unes dos mil persones, entre els que no només estan cridats els militants de la CUP i de les organitzacions que conformen la Crida Constituent. Durant el matí es debatrà la ponència política que fa una anàlisi de la legislatura i proposa escenaris "en que la CUP té papers diferents". Gibert ha destacat que la d'aquest diumenge ha de ser una "gran jornada" per als cupaires, durant la qual tindrà lloc un debat "prolífic" davant la "complexitat" del moment. "Amb ganes de sortir amb una posició reforçada i compartida", ha dit.Pel que fa a l'escenari de crear un front d'esquerres i després que aquest dissabte ERC ja presentés la seva llista per al 21-D, Gibert ha defensat que aquesta opció el que vol es "ampliar marges i aconseguir que la república sigui irreversible des de l'òptica dels drets socials i conquerits" i hi estan convidats "tots els actors que vulguin estar a l'esquerra, ERC i molts més". Ha reconegut que hi ha "cotilles legals" però s'ha mostrat convençuda que hi ha fórmules per fer-la possible. "Les fórmules administratives no poden constrènyer el debat polític", ha manifestat. Primera ronda per escollir si concórrer o noLa primera ronda de les votacions per decidir si la CUP participa o no a les eleccions ha començat cap a les 14.00 hores. La pregunta concreta que consta a la butlleta és 'Estàs a favor de presentar una candidatura a les eleccions del 21 de desembre?'. En la mateixa butlleta consta la segona pregunta que planteja tres opcions, la primera de les quals és 'La CUP-CC aposta per una llista de país, sense polítics, destinada a guanyar en vots i escons, a no formar govern i provocar eleccions constituents al cap de tres mesos del 21-D. Si això no és possible la CUP es presentarà en solitari amb un acord polític el més ampli possible però que parteixi de la defensa de la independència, la República i la justícia social'. La segona opció és 'La CUP aposta per participar en una coalició o llista el més àmplia possible, que defensi República, amnistia, i llibertat presos polítics d'acord amb la proposta del punt 11.5 de la ponència base'. La tercera opció és 'La CUP-CC aposta per liderar una candidatura el més àmplia possible, clarament rupturista independentista i d'esquerres'. Visita a PuigdemontGibert ha valorat que la visita d'Anna Gabriel i Benet Salellas al president Carles Puigdemont a Bèlgica es va fer "en termes de solidaritat antirepressiva" i ha expressat el suport al president "legítim" de Catalunya. La portaveu ha dit que igual que s'ha fet aquesta visita, en volen fer una quan abans millor als consellers destituïts pel govern espanyol i empresonats a Madrid.
