La cultura posa números a la crisi

La cultura posa números a la crisi

La cultura posa números a la crisi

Actualitzat

Vam començar l'any amb la mort de l'actriu Anna Lizaran. Amb només 68 anys, un càncer fulminant es va endur una les més grans actrius del teatre català de tots els temps. Estava en el moment més esplendorós de la seva carrera, havia fet història amb 'Agost', l'obra més vista del teatre català i anar-la a veure actuar ja s'havia convertit en un espectacle en si, al marge del paper que fes. La Lizaran ens va deixar en un dels moments més difícils per al teatre català, que ha perdut mig milió d'espectadors en un any, cosa que representa un 19% del públic, i ha tingut una davallada d'un 33 % en la recaptació, segons les dades de l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya. Al sector de la música en directe li passa el mateix. Segons l'Anuari 2013, la pèrdua de facturació se situa en 12 milions d'euros i un 17 %. En cinc anys, s'ha perdut més de la meitat del públic i el nombre de concerts s'ha reduït un 22%. I no parlem del cinema, que en els últims anys ha perdut el 50% dels espectadors i un 62% de les ajudes a la producció que dóna l'Estat.

L'augment de l'IVA, que al setembre del 2012 va passar del 8% al 21%, ha estat una de les causes d'aquesta davallada generalitzada, però també s'ha de tenir en compte la retallada de la inversió pública. En el cas dels grans equipaments culturals, com ara el Liceu, el Palau de la Música, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure, el MNAC, el MACBA, la Fundació Miró i la Fundació Tàpies, les ajudes que rebien del govern espanyol van disminuir entre un 30 i un 50%. La majoria, a part de reduir despeses, intenten obrir noves vies d'ingressos amb el mecenatge, el patrocini o el turisme. Però sense una Llei de mecenatge que estableixi desgravacions fiscals no és fàcil que s'animin els inversors privats.

El mercat de l'art és un altre dels damnificats. L'IVA al 21% ha fet perdre competitivitat tant a les galeries com als artistes, que resulten més cars a casa que a fora.

Pel que fa al sector editorial, la facturació ha anat caient des del 2009, primer lentament, i en els últims dos exercicis, al ritme d'un 10% anual.

És indubtable que aquestes xifres són terribles, i les polítiques culturals dels diferents governs hi tenen molt a veure. Però no tot el problema rau en l'IVA cultural i en la crisi. Aquest país té un problema de base, que es diu educació. Si no som capaços d'educar els nostres nens i nenes en la música, la literatura i les arts, no tindrem consumidors culturals.

El consum cultural és, en general, molt més barat que el consum d'esdeveniments esportius, però aquests atrauen molta més gent. Això ens hauria de fer reflexionar.

Però l'any 2013 no tot han estat males notícies per a la cultura. A pesar de la crisi, el sector resisteix. Hi ha talent i empenta. Han tancat empreses, però n'han obert d'altres. La cultura catalana cada dia és més visible a l'estranger. A part de grups de teatre, de dansa, de circ o de música que fan "bolos" per Europa i més enllà, hi ha casos concrets, com Juan Antonio Bayona, format a l'ESCAC i recentment distingit amb el Premio Nacional de Cinematografía, que, després de l'èxit de "Lo imposible", ha fet el salt a Hollywood. O l'artista Jaume Plensa, que acaba de guanyar el Premio Velázquez (el Cervantes de les arts) i no para de fer exposicions per tot el món. Un altre cineasta guardonat aquest any ha estat Albert Serra, que ha aconseguit el Lleopard d'Or del Festival de Locarno, a Suïssa, per "Historia de la meva mort". En literatura, mentre es prepara la traducció a l'anglès de "Jo confeso", de Jaume Cabré, un altre escriptor, Albert Sánchez Piñol, ha venut en un any més de 200 mil exemplars de "Victus", la gran novel·la dels fets de 1714, de la qual ja es prepara una pel·lícula de producció internacional. I, en clau interna, el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet ha rebut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Per acabar, un record per als que ens han deixat: el filòleg Martí de Riquer, l'exconseller Max Cahner, els cineastes Bigas Luna i Elías Querejeta, els fotògrafs Oriol Maspons, Toni Catany i Pere Formiguera, els músics Lou Reed, Georges Moustaki, Bebo Valdés i Josep Fortuny, els actors Constantino Romero, Sara Montiel, Amparo Soler Leal, Alfredo Landa, José Sancho, Peter O'Toole i Joan Fontaine i els escriptors Joana Raspall i Tom Sharpe.