La crisi dels controladors compleix un any sense indemnitzacions pels afectats ni sancions pels vaguistes

Els aeroports espanyols es van veure immersos en el caos ara fa un any a causa de la vaga encoberta de controladors aeris. Una acció que va desencadenar mesures inèdites com el tancament de l'espai aeri espanyol, l'assumpció per part de militars del control aeri i, finalment, que es decretés l'estat d'alarma a Espanya per primera vegada en democràcia, pel qual els controladors van haver de tornar a treballar obligatòriament. Els 600.000 afectats encara no han estat indemnitzats, i tampoc hi ha sancions per als vaguistes. El sindicat dels controladors manté que no van abandonar els llocs de treball i que no són responsables de la situació que es va crear.
La crisi dels controladors compleix un any sense indemnitzacions pels afectats ni sancions pels vaguistes
Madrid

La crisi dels controladors compleix un any sense indemnitzacions pels afectats ni sancions pels vaguistes

Els aeroports espanyols es van veure immersos en el caos ara fa un any a causa de la vaga encoberta de controladors aeris. Una acció que va desencadenar mesures inèdites com el tancament de l'espai aeri espanyol, l'assumpció per part de militars del control aeri i, finalment, que es decretés l'estat d'alarma a Espanya per primera vegada en democràcia, pel qual els controladors van haver de tornar a treballar obligatòriament. Els 600.000 afectats encara no han estat indemnitzats, i tampoc hi ha sancions per als vaguistes. El sindicat dels controladors manté que no van abandonar els llocs de treball i que no són responsables de la situació que es va crear.
Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Acció-reacció

El Consell de Ministres, segons el nou model de gestió aeroportuària, anunciava el 3 de desembre de l'any passat que excloïa les baixes o les hores sindicals del temps que els 2.400 controladors aeris havien de treballar cada any i fixava en un màxim de 1.670 hores anuals l'horari del col·lectiu.

El principal sindicat d'aquest col·lectiu, l'USCA, rebia l'anunci reunit en assemblea permanent perquè ja s'ho ensumava.

Com ja havia passat dies enrere a Galícia, aquella tarda, els controladors de Barajas no es van incorporar al seu torn de treball o bé el van deixar al·legant malaltia. La situació s'estén com una taca d'oli i el trànsit aeri va disminuint.

En poques hores, els controladors es convertirien en el col·lectiu professional més odiat.

Embolica que fa fort

Comença el caos coincidint amb l'inici de la setmana del pont de la Constitució i de la Puríssima. Vols cancel·lats i passatgers que es veien obligats a baixar dels avions quan estaven a punt d'enlairar-se.

Una hora més tard, AENA informa del tancament dels aeroports de Barajas, les illes Balears i Galícia i el llavors ministre de Foment, José Blanco, reuneix un gabinet de crisi mentre que la Unió Sindical de Controladors Aeris, l'USCA, qualifica la protesta d'espontània.

A mitja tarda, el 70% dels controladors aeris havien abandonat el seu lloc de feina i l'ens que gestiona els aeroports espanyols comunica que, excepte Andalusia, la resta de l'espai aeri de l'Estat està tancat.

El govern dóna un ultimàtum als controladors: si no es reincorporen a la feina, es militaritzarà el control de l'espai aeri. Arribada l'hora, el Ministeri de Defensa n'assumeix el control.

La Fiscalia de Madrid obre diligències penals als controladors per un possible delicte de sedició.

Una mesura excepcional

L'endemà, l'USCA demana als controladors que s'incorporin a la feina. AENA informa que la meitat dels controladors del torn del matí s'han presentat al seu lloc de treball però es neguen a treballar. Al migdia, el govern declara l'estat d'alarma per primera vegada en la història de la democràcia.

Alfredo Pérez Rubalcaba, llavors ministre d'Interior i vicepresident del govern, explica que els controladors que no tornin a la feina incorreran en un delicte de desobediència tipificat al Codi Penal. A primera hora de la tarda, els controladors comencen a tornar als seus llocs de feina.

Cap a les quatre de la tarda, es reobre l'espai aeri espanyol i, una hora més tard, s'enlaira el primer avió. 48 hores després, el trànsit aeri recupera la normalitat.

Milers d'afectats, sense indemnització

El primer dia de vaga va afectar uns 300.000 passatgers. La xifra es doblaria l'endemà fins als 600.000. La paralització dels aeroports els va deixar enlaire el pont de la Constitució i les reclamacions no es van fer esperar.

Coincidint amb l'obertura de l'espai aeri, es va obrir també la batalla legal plantejada per uns 15.000 afectats per la crisi. L'associació s'ha personat com a acusació personal contra els controladors i tira endavant també una demanda col·lectiva contra AENA, que reclama per a cada viatger 10.000 euros per danys morals.

Hi ha més de 400 controladors imputats, també la directiva del sindicat USCA, però, de moment, cap sanció. Per la seva banda, l'Audiència Nacional -en l'única sentència fins ara- eximeix AENA de qualsevol responsabilitat.

Hotelers i agències de viatges també esperen que algú assumeixi responsabilitats pels més de 300 milions de pèrdues calculats.

VÍDEOS RELACIONATS