Vista general del procés d'excavació de la Cova Gran de Montserrat, a Collbató, difosa el 4 de juliol del 2018 per l'equip arqueològic. Pl…
Vista general del procés d'excavació de la Cova Gran de Montserrat, a Collbató, difosa el 4 de juliol del 2018 per l'equip arqueològic. Pla general. (horitzontal)

La Cova Gran de Montserrat havia estat habitada per caçadors i recol·lectors del paleolític superior final

ACN Barcelona.-Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) han descobert que la Cova Gran de la muntanya de Montserrat havia estat habitada per grups de caçadors i recol·lectors de l'època del paleolític superior final. Fins ara no es tenia constància d'aquest fet, segons indiquen els responsables de l'exploració. Les principals troballes d'aquesta època, de fa entre 12.000 i 15.000 anys, han estat principalment eines fabricades amb sílex i restes de fauna consumida pels grups humans, com ara cérvols i conills. També es considera "força probable" que a mesura que avancin les excavacions es puguin documentar nivells amb ocupacions humanes encara més antigues.

A la Cova Gran també s'han trobat diversos testimonis d'ocupacions neolítiques (de fa entre 7.500 i 7.000 anys), i s'han recuperat fragments de ceràmica montserratina. L'estil montserratí, conegut a partir dels anys cinquanta com a ceràmica cardial, caracteritza les produccions ceràmiques dels primers pagesos que es van expandir pel Mediterrani des del Pròxim Orient.D'altra banda, l'excavació a la Cova Freda ha permès documentar que va ser utilitzada com a cova corral per part dels primers pagesos, que hi estabulaven els primers ramats d'ovelles i cabres.Tot plegat s'ha descobert en el marc d'unes excavacions arqueològiques dutes a terme per investigadors del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona. És la primera intervenció científica que té lloc en aquests jaciments després que fossin estudiats per primera vegada fa gairebé un segle, en una expedició de l'Institut d'Estudis Catalans el 1922.Els impulsors de l'excavació, que preveuen que es pugui continuar en els pròxims anys, indiquen que els resultats obtinguts en els dos jaciments aporten dades "rellevants" de la prehistòria en aquestes serres de conglomerats del prelitoral català. En el cas de les ocupacions paleolítiques, a més, "omplen un buit de coneixement" d'aquest període a la regió.

Anar al contingut