La corrupció continua "fonent" els beneficis del petroli a l'Iraq aliena a les necessitats de la seva població
La indústria del cru és l'única que funciona al país gairebé deu anys després de la invasió anglonord-americana. Els diners que se'n treuen, però, no arriben a la immensa majoria de la població, que viu al llindar de la pobresa.
Televisió de CatalunyaActualitzat
L'Iraq és un dels productors de petroli més grans del món, omple més de tres milions de barrils al dia, més que amb Saddam Hussein. Malgrat això, milions d'iraquians continuen per sota de la línia de la pobresa. És la maledicció d'aquells que, tot i viure en llocs aparentment beneïts pels recursos naturals, no arriben a gaudir dels ingressos que produeix la seva terra.
Els problemes de seguretat, els talls de llum i d'altres serveis bàsics o la falta d'aigua potable en algunes zones, fins i tot a tocar de Bagdad, són alguns dels senyals quotidians que porten els iraquians a preguntar-se a on van a parar els diners del petroli.
I, com a l'època de Saddam, l'explicació és ben senzilla: l'Iraq té un greu problema de corrupció.
Els beneficis de la venda del cru, exportat principalment a la Xina, enriqueixen els membres del govern, controlat pel partit xiïta Dawa. Però ningú no es preocupa al país del golf Pèrsic de socialitzar un bé que podria resoldre els dèficits d'una població que ja ha patit prou.
Els problemes de seguretat, els talls de llum i d'altres serveis bàsics o la falta d'aigua potable en algunes zones, fins i tot a tocar de Bagdad, són alguns dels senyals quotidians que porten els iraquians a preguntar-se a on van a parar els diners del petroli.
I, com a l'època de Saddam, l'explicació és ben senzilla: l'Iraq té un greu problema de corrupció.
Els beneficis de la venda del cru, exportat principalment a la Xina, enriqueixen els membres del govern, controlat pel partit xiïta Dawa. Però ningú no es preocupa al país del golf Pèrsic de socialitzar un bé que podria resoldre els dèficits d'una població que ja ha patit prou.
