La corrosió té un cost mundial de 2 a 4 bilions de dòlars anuals, però es pot prevenir

La corrosió té un cost mundial de 2 a 4 bilions de dòlars anuals, però es pot prevenir

La corrosió té un cost mundial de 2 a 4 bilions de dòlars anuals, però es pot prevenir

Xavier Duran Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Vaixells, oleoductes, ponts, màquines, edificis, fanals, vagons de tren, bigues, automòbils, cargols, canonades, eines... Aquest és un conjunt que sembla molt heterogeni, però tots aquests elements tenen una cosa en comú: els afecta la corrosió. Això fa que es deteriorin i perdin les seves propietats.

I les conseqüències poden ser molt nombroses i tenir un important cost econòmic i humà. Es calcula que els costos directes de la corrosió a tot el món sumen entre 2 i 4 bilions de dòlars. Això equival a entre el 2 i 4% del PIB mundial.

La corrosió es defineix com la reacció d'un metall amb el medi que l'envolta, procés que comporta degradació de les seves propietats físiques i, en particular, de les propietats mecàniques. La corrosió té costos econòmics directes i indirectes. Els primers són deguts a les reparacions i substitucions provocades per la degradació dels materials. Els indirectes inclouen també pèrdues de producte o de rendiment per fugues o bé accidents i episodis de contaminació.

La quantitat que hem esmentat abans només té en compte els costos directes, perquè els indirectes són molt difícils de calcular. Inclouen la degradació del medi i la pèrdua de recursos naturals, però també poden tenir impacte en la salut i fins i tot pèrdues de vides humanes.

La bona notícia és que la corrosió es pot prevenir. I la dolenta és que quan no es tenen en compte les conseqüències poden ser importants. Un exemple és el Prestige, el petrolier que es va enfonsar davant les costes de Galícia el novembre del 2002. Els costos del naufragi s'han calculat en 10.000 milions d'euros. A part de la mala gestió de l'accident, la causa principal va ser la corrosió, com explica Iñaki Iribarren, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i expert en corrosió:

"El problema del Prestige, des d'un punt de vista de corrosió, va ser la fatiga. Tant els tancs que portaven el fuel com la mateixa estructura del vaixell estaven amb greus deficiències estructurals com a conseqüència d'aquests processos de corrosió."

Amb mesures adequades es podrien evitar entre el 15 i el 35% dels costos directes de la corrosió. A nivell mundial això significaria un estalvi d'entre 400.000 i 800.000 milions de dòlars anuals. L'estat espanyol podria estalviar, en un sol any, entre 4.000 i 9.000 milions d'euros.

L'exemple de l'Estadi Lluís Companys

Un exemple de prevenció el tenim als vestidors de l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona. Uns grans dipòsits contenen l'aigua calenta sanitària que fan servir els esportistes després de les competicions. La reacció del material amb el medi aquós pot produir corrosió. Però des del 1991, quan es va inaugurar l'estadi modern, no hi ha hagut cap problema de corrosió. Aquell any, l'empresa Guldager Electrólisis, especialista en control de corrosió, hi va instal·lar el seu sistema de protecció catòdica. Consisteix a enviar corrent continu a tota la superfície del dipòsit. Això aparentment tan senzill evita que es produeixi la corrosió.

 


Sistema instal·lat a l'interior d'un dels dipòsits de l'Estadi

 

Però abans d'aquestes mesures protectores, n'hi ha de prèvies, com explica Adrià Gomila, president de Guldager Electrólisis:

"Per lluitar contra la corrosió, la primera cosa, bàsica, és fer el disseny bé. I no sempre es fa així. Després hi ha la selecció de materials, triar uns materials que en contacte amb l'aigua o el terra no es facin malbé. Poden ser titani, alguns inoxidables... Però s'ha de saber realment el que es fa."

Els fanals de Barcelona

No cal anar a grans instal·lacions per comprendre que la corrosió té costos econòmics elevats. Els fanals dels carrers en són un bon exemple. A Barcelona hi ha 115.000 suports de llum i la corrosió també els pot afectar. Principalment els afecta la condensació de la humitat a la seva base. Però també elements contaminants, com ara l'orina dels gossos.

Pot semblar insignificant o anecdòtic, però les xifres no ho són gens. Substituir un suport costa uns 475 euros i pintar-lo, uns 520 més. Tot plegat fa arribar a vora mil euros el cost de substituir un punt de llum. Per això, allargar la seva vida útil significa un gran estalvi per a la ciutat.

L'Ajuntament de Barcelona és l'únic de tot l'estat espanyol on es fa un control previ d'aquestes estructures abans de la seva instal·lació. Es basa en un acord signat el 2015 amb la Universitat Politècnica. Els tècnics de la UPC van establir les condicions mínimes de composició de l'acer i de gruix del galvanitzat que calia exigir als nous fanals. En una segona fase, els investigadors comproven que les noves remeses de fanals les compleixen. Els que no compleixen els estàndards mínims són rebutjats. Si tot és correcte, un fanal pot durar més de 20 anys sense costos de manteniment. Però hi ha processos clau, com el galvanitzat, tal com explica Iñaki Iribarren:

"Si la columna porta un galvanitzat amb uns estàndards de qualitat acceptat, no necessita manteniment. Per tant, si hi ha un manteniment posterior, normalment és perquè o bé els requisits mínims no s'han complert o bé perquè la qualitat del galvanitzat no ha estat l'adequada."

Tenint en compte els costos directes i els impactes en el medi i en les persones, la corrosió és un problema econòmic i social. Afortunadament, avui hi ha prou coneixements per fer-hi front, com assenyala Adrià Gomila:

"Si es fa un bon diagnòstic i s'aplica la tècnica adequada, no diré que s'anul·li sempre la corrosió, però es pot controlar perfectament. Per tant, avui tenim eines suficients per tenir controlat el procés de corrosió a uns nivells perfectament acceptables."

 


Procés de galvanitzat amb zenc pur a 450 graus a Galvanitzats Tenas

 

 

Gomila destaca dues coses més: cal aprofundir en la formació dels tècnics i tenir una normativa que obligui a afrontar de forma rigorosa aquest problema.

TEMES:
Tecnologia Ciència

VÍDEOS RELACIONATS