La Cooperativa Plana de Vic arriba als 50 anys amb el repte de posar en valor les principals produccions de carn i llet

La Cooperativa Plana de Vic arriba als 50 anys amb el repte de posar en valor les principals produccions de carn i llet

La Cooperativa Plana de Vic arriba als 50 anys amb el repte de posar en valor les principals produccions de carn i llet

Pla general de l'entrada a l'economat de la Cooperativa Plana de Vic. Imatge publicada el 10 de novembre de 2016 (Horitzontal).

Pla general de l'entrada a l'economat de la Cooperativa Plana de Vic. Imatge publicada el 10 de novembre de 2016 (Horitzontal).

ACN Vic.-La Cooperativa Plana de Vic aquest dijous compleix 50 anys de vida després que el 10 de novembre de 1966 se celebrés l'assemblea fundacional de l'entitat. El president de la cooperativa, Vicenç Fabré, ha fet un balanç positiu de les darreres dècades i ha assegurat que l'entitat viu un bon moment. Tanmateix, segons ha explicat Fabré a l'ACN, el principal repte que haurà d'afrontar l'entitat d'ara endavant serà aconseguir ser "molt eficients" en la part productiva i donar valor a la producció de carn i llet dels socis de la cooperativa, ja sigui amb noves línies de comercialització o en aspectes de valorització de productes de proximitat per determinats canals. En aquest sentit, un dels productes que ha sortit fa poc al mercat és el pernil curat Duroc que, segons el president, per la seva qualitat pot gaudir d'una bona acollida no només a Catalunya, sinó també als mercats exteriors. La cooperativa, que compta amb 1.200 socis, ha organitzat un acte per celebrar l'efemèride que començarà a dos quarts de vuit del vespre a l'edifici El Sucre de Vic. En el darrer exercici la cooperativa va facturar 54 MEUR.

La Cooperativa Plana de Vic (CPV) va néixer l'any 1966 com una cooperativa agrària que es va concentrar des dels seus inicis en la producció i prestació de serveis pel sector ramader de la comarca d'Osona. L'actual president, Vicenç Fabré, ha explicat que en aquell moment, els pagesos i ramaders necessitaven unes estructures que no existien i que la unió en una cooperativa podia resoldre . Un dels primers projectes que es va tirar endavant va ser la construcció d'una fàbrica de pinso, la qual cosa va permetre als ramaders associats no haver de continuar depenent de fabricants externs. Segons Fabré, aquest va ser un dels principals motors per donar un important impuls a la cooperativa. Arran d'aquí, els projectes i l'ambició dels socis va anar creixent i amb ells la cooperativa es va anar fent gran. La CPV es va convertir en un nucli de control lleter, es van anar creant serveis pels pagesos i ramaders de tot tipus, tant tècnics com veterinaris, i també es va comprar una planta d'envasat de llet i una sala de desfer per a la carn. El creixement inicial barrejat amb els anys de crisi dels 80 van desembocar en el tancament d'algunes d'aquestes activitats i finalment només es va poder mantenir la fàbrica de pinso. A partir dels anys 90 es va reactivar l'activitat i es van tornar a ampliar els serveis. Fabré ha destacat que un dels aspectes dels que se'n va tenir més cura va ser el desenvolupament d'una àrea de medi ambient. Un altre dels moments clau va arribar l'any 2000 amb la creació de les botigues. Salt endavant amb l'obertura de les botiguesL'obertura de les botigues (Vic, Barcelona i l'Ametlla del Vallès) va significar un salt qualitatiu molt important per a la cooperativa, ha explicat Vicenç Fabré. Sobretot en qüestions d'imatge. "Això va voler dir que ens havíem de mostrar davant la gent, i no és el mateix subministrar productes als socis que sortir a vendre el teu propi producte al consumidor", ha explicat. Les botigues van suposar un canvi d'imatge per a la cooperativa i la necessitat d'haver de construir una marca "potent i diferenciada" que es pogués fer un lloc al mercat. Tot i que Fabré ha reconegut que no va ser fàcil, la marca els va permetre començar a "donar valor" el seu propi producte davant el client final. "Pots produir molt bé un litre de llet, o un quilo de carn, però hem de ser bons i eficients fent-ho", ha explicat Vicenç Fabré, "i a més hem d'aconseguir que el consumidor final ho valori". El president no ha descartat obrir noves botigues, però ha assenyalat que encara els falta acabar de trobar el model a seguir. "No serveix de res obrir botigues de qualsevol manera", ha dit. Ara per ara, les botigues suposen la venda del 5% de la producció de carn i llet de la cooperativa. L'obertura de les botigues també els ha servit per aconseguir fer entrar els seus productes "amb una marca i una qualitat contrastada" en d'altres circuits com cadenes de supermercats, col·lectius de càterings o el món de la restauració. Tot i això, la part important de la producció es continua canalitzant per la gran indústria i els circuits convencionals.Des del pagès i el ramader fins al consumidor finalUn dels aspectes que els fa sentir més orgullosos des de la CPV és haver creat una cadena de valor que va des del soci productor, que subministra serveis a la cooperativa, fins al consumidor final. Amb els anys, la cooperativa ha anat creant les estructures que li han permès poder desenvolupar-se en tots els graons de la cadena, tot i que hi hagi aspectes, com el de l'escorxador, que s'han de contractar a tercers per qüestions de volums i rendibilitat, ha explicat Vicenç Fabré. "Hi ha molt poques estructures al país que incorporin tot això: des de la base del sector primari, fins a una part de la transformació, i a algunes botigues per arribar al consumidor final", ha afegit.Les línies de negoci de la cooperativa són molt àmplies, ha explicat el president, i van des de la fabricació del pinso, fins al subministrament de medicaments pels animals, passant pels serveis veterinaris, subministrament de material de granja, una àrea de medi ambient amb un pla de dejeccions propi per gestionar els excedents dels purins (pioner a Catalunya), una sala de desfer o un servei de recollida de llet, entre d'altres.Els productes que reporten més beneficis a la cooperativa són el pinso, la carn de porc i la llet. La producció anual de carn de porc de la CPV és de 130.000 porcs, una xifra que suposa un lleuger augment respecte els exercicis anteriors. Pel que fa a la llet, se'n produeixen 28 milions de litres, mentre que la fabricació de pinso se situa al voltant de les 100.000 tones anuals. En línies generals, el pinso suposa el 50% de la facturació, la carn de porc un 26% i la llet un 19%. La facturació total el 2015 va ser de 54,5 MEUR, lleugerament inferior a la del 2014, amb 57,9 MEUR facturats. L'exportació, una assignatura pendentLa llet i la carn de la cooperativa es venen bàsicament a Catalunya. Tot i això, Vicenç Fabré ha explicat que hi ha hagut algunes incursions en el món de l'exportació, "però suposen percentatges molt baixos". De moment, el porc de la CPV s'ha exportat a Itàlia, Ucraïna i Suècia, i tot i que ha tingut bona acollida, "han estat episodis puntuals". Segons Fabré, una de les línies a treballar de cara al futur és la possibilitat de donar valor a alguns del productes "que a fora estan molt valorats". La intenció, doncs, és aconseguir fer arribar-los a altres mercats, "i que no ens ho facin tercers, sinó que ho puguem fer nosaltres mateixos". Un exemple podria ser el nou pernil curat Duroc que fa poc han tret al mercat. Es tracta d'un pernil d'una qualitat superior a la convencional i amb qualitats organolèptiques es el consumidor considera molt interessants. "Sense ser un Jabugo està molt ben acceptat a molts mercats i això pensem que ens podria obrir portes", ha explicat Vicenç Fabré.