La convenció posa punt final al primer esborrany de la Constitució europea

Després de gairebé un any i mig de feina, la convenció formada per representants dels 27 països de la futura Unió Europea ha posat el punt final al text del primer esborrany de la Constitució europea. El president de la convenció, Valéry Giscard d'Estaing, presentarà el text el dia 18 de juliol a Roma al president de torn, l'italià Carlo Azeglio Ciampi.
La convenció posa punt final al primer esborrany de la Constitució europea
Brussel·les

La convenció posa punt final al primer esborrany de la Constitució europea

Després de gairebé un any i mig de feina, la convenció formada per representants dels 27 països de la futura Unió Europea ha posat el punt final al text del primer esborrany de la Constitució europea. El president de la convenció, Valéry Giscard d'Estaing, presentarà el text el dia 18 de juliol a Roma al president de torn, l'italià Carlo Azeglio Ciampi.
El primer esborrany de Constitució europea de la història ja és una realitat. La convenció formada per 105 membres dels 27 països de la futura Unió ha posat avui punt final al text, després de 16 mesos de feina i discussions. Enrere queden un total de 26 sessions de treball en què s'han escoltat els joves, la societat civil, els agents socials i els representats de les regions, 1.812 intervencions i gairebé 6.000 esmenes. Ara, el president de la convenció, Valéry Giscard d'Estaing, serà l'encarregat de presentar el text al president de torn italià, Carlo Azeglio Ciampi. Giscard d'Estaing ha destacat que l'esborrany és el resultat d'una reflexió "estructurada, global, pública i transparent sobre el futur d'Europa". Els últims acords a què ha arribat la convenció en la redacció del text es refereixen a la inclusió dels símbols de la Unió. Així, s'ha decidit que la UE tindrà com a lema "Units en la diversitat", l'himne europeu serà l'"Oda a l'alegria" de la "Novena simfonia" de Beethoven; la bandera, un cercle de dotze estrelles d'or sobre un fons blau; la moneda, l'euro, i la festa oficial, el 9 de maig. "Són símbols molt importants, juntament amb els de les identitats nacionals. La realitat d'avui dia és que tots som ciutadans d'estats membres amb tradicions i històries diferents, però que a la vegada tots som europeus", ha subratllat un portaveu de la Comissió Europea. D'altra banda, les últimes reunions de la convenció han servit per resoldre dues qüestions que preocupaven especialment França i Alemanya. La primera, donar personalitat jurídica al tractat Euratom i a la política d'immigració. En aquest cas, Berlín ha aconseguit que el text protegeixi les prerrogatives dels estats membres pel que fa a la fixació de quotes d'entrada d'immigrants amb finalitats laborals o no. Per la seva banda, França ha aconseguit l'anomenada "excepció cultural", reflectida en un article que assenyala que el Consell decideix per unanimitat en matèria de comerç de serveis culturals i audiovisulas quan es pugui posar en perill la diversitat cultural i lingüística de la Unió. Pel que fa a Espanya, el PSOE considera que és l'únic país que no ha aconseguit solucionar les seves preocupacions, pel fet que el text inclou una modificació del sistema de formació de majories amb el qual Espanya no està d'acord.

NOTÍCIES RELACIONADES