La construcció del túnel de la Rovira ja va provocar problemes al barri del Carmel
No és la primera vegada que el barri del Carmel pateix un cas semblant al despreniment provocat per les obres d'ampliació de la línia 5 del metro. Als anys 70, uns 500 veïns van haver de deixar les seves cases per culpa d'unes esquerdes a causa de les obres del túnel de la Rovira. Terrenys barats, falta de planificació i promocions especuladores han marcat la història d'un barri que sempre ha lluitat per tenir unes vivendes dignes.
El Carmel era un turó llunyà del centre de Barcelona on, als anys 20 i 30, només hi havia algunes torres de lleure. Però tot va canviar a partir de la immigració dels anys 50. Els terrenys costeruts eren barats, i la zona es va omplir de cases, sense preocupacions urbanístiques. Era el regne de l'autoconstrucció. També van aparèixer les barraques, dalt dels turons: van arribar a ser més de sis-centes. En els anys 60 van venir les immobiliàries i l'època dels grans blocs de pisos, en general de poca qualitat i que a la llarga han provocat problemes d'aluminosi.
El barri es va urbanitzar sense cap mena de planificació: un laberint de carrers, alguns amb més d'un 20% de pendent. Una zona gairebé de muntanya, que va arribar a prop dels 60.000 habitants. Molts carrers van estar anys sense asfaltar.
La construcció del túnel de la Rovira, a partir del 1973, va provocar una crisi al Carmel. Es van enderrocar gairebé 500 habitatges, amb indemnitzacions ínfimes, i les barrinades van provocar esquerdes a les cases. El moviment associatiu va aconseguir, aleshores, paralitzar les obres i de les manifestacions i protestes va sorgir un fort moviment veïnal.
De mica en mica, el Carmel, nascut amb greus mancances, va anar millorant, amb escoles i biblioteques. Una altra reivindicació històrica és el transport públic, i el metro és una de les grans il·lusions per trencar l'aïllament del barri.
