La confessió, els 13 dies de presó i el jutge cargol: 8 anys de cas Palau

La confessió, els 13 dies de presó i el jutge cargol: 8 anys de cas Palau

La confessió, els 13 dies de presó i el jutge cargol: 8 anys de cas Palau

Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

23 de juliol del 2009. Els Mossos d'Esquadra entren per sorpresa al Palau de la Música. 10 hores d'escorcoll que destapen la investigació d'un cas d'enginyeria financera que cobrava donacions de constructores. És el que es coneix com l'espoli del Palau i, de retruc, el presumpte finançament irregular de CDC. Inicialment eren dos milions d'euros. Ara es xifra en 23 milions.

Els Mossos d'Esquadra s'enduien caixes i caixes amb proves que situarien Fèlix Millet com a màxim exponent de la corrupció. Ell sortia del Palau, el mateix dia, amagat darrere d'un paraigua. Cinc dies després, el 28 de juliol, Millet es destituït del càrrec al patronat de l'Orfeó Català-Palau de la Música. 

 

D'això, en fa vuit anys i és la imatge icònica del cas. Però les sospites arrenqen fins i tot molt abans. A principis de segle alguns anònims arribats a l'Agència Tributària i a la fiscalia ja denunciaven irregularitats comptables en l'entramat del Palau, que incloïa la Fundació Palau de la Música, l'Orfeó Català i el Consorci del Palau, amb presència de la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura.

També la Sindicatura de Comptes va fer advertiments al Parlament, així com un interventor de la Generalitat. Durant anys aquestes advertències no van ser escoltades però el 2008 l'aleshores fiscal de delictes econòmics Emilio Sánchez Ulled va voler saber què hi havia de real darrere d'aquells anònims. El juny del 2009 va presentar una querella que va recaure al Jutjat d'Instrucció número 30 de Barcelona, amb Juli Solaz al capdavant.

La confessió i la declaració

Després de l'escorcoll dels Mossos, tot i les evidències i l'escàndol públic generat, no hi va haver detencions ni imputacions immediates. La investigació va fent camí. Al setembre del 2009, Millet, aconsellat pel seu advocat, confessa en una carta al diari "La Vanguardia" un desfalc de 3,3 milions d'euros.

 

Setmanes després van declarar per primer cop al jutjat per malversació de fons públics, apropiació indeguda, falsedat documental, tràfic d'influències, blanqueig de capitals, frau fiscal i delicte societari d'administració deslleial. 

Tot i la confessió de Millet, la declaració davant del jutge li va sortir barata. Van sortir tots en llibertat i pel seu propi peu de la Ciutat de la Justícia, i es van reunir per dinar en família.

 

Tots dos van admetre que havien pagat despeses particulars, com reformes a la llar, electrodomèstics, viatges familiars i fins i tot els casaments de les filles de Millet amb diners de l'entitat, i ho feien falsejant factures per a empreses externes o pròpies o traient grans quantitats de diners en efectiu dels comptes de l'entitat, extraccions que feien empleats del Palau a través de xecs bancaris o fins i tot lingots d'or.

El "jutge cargol" i el vincle amb CDC

El 2010 surten les primeres informacions que apuntaven un possible desviament de diners del Palau a Convergència Democràtica per finançar el partit de forma irregular, diners que provindrien de la constructora Ferrovial, un dels principals patrocinadors del Palau.

 

Les acusacions apuntaven al Palau com a centre d'una enginyeria financera que cobrava donacions de constructores com Ferrovial, les "centrifugava" i les distribuïa a Convergència Democràtica i a les butxaques del mateix Millet i de Jordi Montull, el seu segon. 

El cas va passar a ser un escàndol polític i molts van recordar les paraules de Pasqual Maragall al Parlament: "El seu problema és el 3%".

13 dies a la presó

Mentrestant, la instrucció del jutge Solaz anava a poc a poc. Per això li van treure el sobrenom de "jutge cargol". De la investigació principal en va sorgir una peça separada sobre l'hotel que Millet i Montull volien que es fes en una finca del costat del Palau. 

Aquí, la jutge va optar per posar a la presó Millet i Montull de manera preventiva, perquè no influissin en els testimonis ni destruissin proves. S'hi van estar 13 dies. Al final, van quedar absolts pel Suprem, malgrat que el 2014, l'Audiència de Barcelona els havia imposat penes menors.

 

La instrucció del cas va ser força lenta i accidentada, i el jutge Solaz va deixar el jutjat per anar a l'Audiència de Barcelona. El va substituir un magistrat que havia jutjat la corrupció d'Unió als casos Treball i Turisme, Josep Maria Pijuan, fins que va marxar de magistrat a Andorra. Després va ser substituït per José Julián García de Eulate, que va tancar pràcticament la investigació del complex cas, amb alguns retards per recursos i entrebancs.

I va arribar el judici

Finalment, set anys després, la Secció Desena de l'Audiència va rebre la peça principal el 2 de setembre del 2016: 65 caixes amb 102 volums i 60.784 folis, més la documentació de les diverses peces separades de situació.

Notícia relacionada: Cas Palau: la màquina de fer diners, a judici

Una causa amb 16 acusats, dues acusacions públiques, quatre acusacions populars o particulars, cinc responsables civils a títol lucratiu, com CDC, i 11 entitats jurídiques com a responsables civils subsidiaris, bàsicament empreses de Millet i Montull o de proveïdors que van desviar factures.

El judici va començar l'1 de març del 2017 a l'auditori de la Ciutat de la Justícia, per falta d'espai al Palau de Justícia, seu de l'Audiència. Després de mig centenar de sessions, es va acabar el 16 de juny.

Notícia relacionada: Les deu confessions de Millet en el judici del cas Palau

Durant tres mesos es va fer habitual a la Ciutat de la Justícia l'arribada de Millet en cadira de rodes empès per un ajudant, i bona part dels acusats i advocats esmorzant al restaurant del complex judicial a mig matí.

 

Tant Millet com Montull, com la filla d'aquest, Gemma Montull, exdirectora financera, han reconegut durant el judici l'espoli de la institució i han afirmat que Convergència Democràtica cobrava comissions a través d'un patrocini de la constructora Ferrovial al Palau. Ho han reconegut després d'un pacte amb la fiscalia a canvi d'una rebaixa de les penes.

També dos empresaris van confessar que havien falsificat factures. Tots ells ja han tingut una recompensa: el fiscal els ha rebaixat notablement la pena que els demanava.

Ara, set mesos després, se sabrà la sentència. El fiscal demana 14 anys per a Millet, 10 per a Montull i 8 per a l'extresorer de Convergència Daniel Osàcar. La decisió sempre es podrà recórrer al Tribunal Suprem, que pot trigar dos o tres anys més a resoldre els recursos.

TEMES:
Cas Palau Corrupció Judicial

VÍDEOS RELACIONATS