La Conferència sobre l'Afganistan promou un pla de cinc anys pel desenvolupament econòmic
Londres acull durant dos dies la Conferència Internacional de Donants per a l'Afganistan, que pretén, una vegada assolida la institucionalització política, encarrilar el país per la via del desenvolupament econòmic i social. En la sessió de dimarts s'ha aprovat el pla Afghanistan Compact, que, amb una durada de cinc anys, espera establir les bases de la modernització del país, centrat en quatre pilars: la seguretat, els drets humans, el desenvolupament econòmic i social i la lluita contra el narcotràfic.
La conferència de Londres pretén ser el punt de partida d'una nova etapa en el compromís de la comunitat internacional amb l'Afganistan, després de les eleccions generals celebrades en aquest país el mes de setembre passat.
El president afganès, Hamid Karzai, ha indicat que el seu país necessita el suport internacional durant diverses dècades, i els socis de la coalició internacional, comandada pels Estats Units i l'OTAN, han mostrat la seva disposició a mantenir els 30.000 efectius desplegats al país. Karzai ha dit també que es necessitaran almenys deu anys per eradicar el cultiu d'opi.
El capítol més voluminós és el destinat al desenvolupament econòmic i social de l'Afganistan, el cinquè país més pobre del món, que preveu assolir en cinc anys, entre d'altres, els següents objectius: que el 90% dels pobles tinguin aigua potable (ara, el 13%); que el 50% de la població tingui accés al sistema sanitari (ara, el 12%); que el 65% dels habitatges urbans i el 25% dels rurals tinguin subministrament elèctric; que el 60% de les nenes i el 75% del nens tinguin accés a l'ensenyament primari i que es redueixi d'un 3% anual el nombre de persones que viuen sota el llindar de la pobresa.
Tot i la inseguretat que regna en algunes zones del país i l'encara feble presència de l'estat a les províncies, des del derrocament dels talibans l'economia creix a un ritme del 10% anual, cosa que ha facilitat l'aparició d'una incipient classe mitjana urbana.
Per aquest any 2006, hi ha una proposta perquè els països donants entreguin 4.500 milions de dòlars suplementaris. Els dos terços, uns 3.000 milions, els aportarian els Estats Units, i la resta es repartiria entre el Banc Mundial, la Unió Europea, el Japó, l'Índia i el Canadà.
De moment, els Estats Units ja han avançat una aportació suiplementària de 1.100 milions de dòlars i el Regne Unit de 885 milions. Espanya s'ha compromès a donar-ne 150.
