La companyia de teatre Zingaro, una de les més aclamades, cavalcarà al Fòrum
La companyia de teatre Zingaro presentarà dins la programació del Fòrum Universal de les Cultures el seu nou espectacle, "Loungta, Les chevaux de vent", en què conjuga les seves clàssiques coreografies de cavalls i genets amb la poesia i la màgia. Aquest nou espectacle, d'una de les companyies estrella del teatre mundial, es representarà a la Gran Carpa del complex esportiu de la Mar Bella de Barcelona entre el 18 de maig i el 4 de juny.
Segons ha informat el Fòrum 2004, "Loungta, Les chevaux de vent" narra la història del protagonista, Bartabás, que ha viatjat fins al monestir de Guyto, a l'Índia, refugi dels monjos tibetans a l'exili, per trobar-se amb uns músics extraordinaris, còmplices a l'hora de fer que genets i cavalls es moguin com delicades i magnífiques onades.
La primera etapa del viatge és el cant, sagrat i profà a la vegada, que sovint acompanya els relats èpics, anomenats "khoomei" o "xoomij", el cant gutural dels mongols, dels calmuc, els altai, els tuves i els monjos tibetans. A través d'aquest cant, tots produeixen sons amb el coll. Alguns han arribat a afirmar que aquest cant gutural demostra l'existència de mons diferents a l'interior del cos humà i que és una resta del xamanisme, la creença o religió dominant en aquesta regió asiàtica abans de l'arribada del budisme dels lames.
Un darrere l'altre, en unes tribunes laterals, apareixen asseguts els tibetans, vestits amb túniques púrpures i acompanyats per instruments de formes extravagants, que projecten aquest cant diafònic. Uns metres per davant dels tibetans, es troben les campanes del "dung-txen", les llargues trompetes de coure amb forma de telescopi, el so de les quals ressona als cims de l'Himàlaia.
Juntament a aquestes se situa el "rgya-gling" -oboè estrident-, el "sbugtshal" -plats de so agut que es combinen amb el "rnga" -tambors de doble pell que es toquen amb uns pals corbats- i el "damaru" -timbal fet amb calaveres, amb forma de rellotge de sorra i ornamentat amb grans-.
En els diferents mons que formen l'Univers, els cavalls de Zingaro seran al mateix temps animals guardians i guies, una idea típica de la cosmogonia xamanista. Seguits pels genets, els acròbates i els bufons divins, els cossos àgils i musculosos dels animals dibuixen unes línies que omplen l'espai amb missatges protectors.
Bartabás ofereix al públic una sèrie de reflexions sobre la vida després de la mort, el naixement de l'Univers, la concepció del temps, la relació amb l'animalitat, la dicotomia sedentarisme-nomadisme, el viatge o els estats d'alteració de la consciència.
