Juncker vol una Europa integrada en un únic espai econòmic, monetari i de seguretat

Superat el xoc del Brexit, dels euroescèptics i la crisi, Europa encara l'enfortiment econòmic
Juncker vol una Europa integrada en un únic espai econòmic, monetari i de seguretat
Estrasburg

Juncker vol una Europa integrada en un únic espai econòmic, monetari i de seguretat

Superat el xoc del Brexit, dels euroescèptics i la crisi, Europa encara l'enfortiment econòmic
El president de la Comissió Europea durant el seu discurs sobre l'estat de la Unió a Estrasburg

El president de la Comissió Europea durant el seu discurs sobre l'estat de la Unió a Estrasburg

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, encara amb una visió positiva els pròxims anys a la Unió Europea.

El president de la Comissió en el seu informe de l'Estat de la Unió, que ha fet aquest dimecres a la seu de l'Eurocambra a Estrasburg, ha donat ja per fet el Brexit i ha parlat d'unitat davant dels europarlamentaris, a qui els ha proposat arribar tots plegats al 2025 amb un espai econòmic, monetari i de seguretat únic.

 

Per Juncker la clau de la unitat i de la superació de la crisi és l'enfortiment de la moneda europea. En aquest sentit ha proposat facilitar l'adhesió a l'euro que doni ajuda financera a tots els països que ho vulguin.

"Si volem un continent en el qual l'euro uneixi en lloc de dividir, aleshores ha de ser una moneda que no només sigui per a alguns escollits"

Unió bancaria, monetària, de seguretat i fronteres

Amb la unitat de l'euro, Juncker ha dit que vol acabar amb les asimetries entre els països de la Unió Europea.

En aquest sentit ha afegit que cal que tots els països possibles se sumin a la unió bancària.

El president de la comissió ha limitat les referencies al Brexit en el seu discurs i ha subralat que "no és el final de tot". ha dit que és "un esdeveniment trist", que "un dia lamentarem però que vostès ho faran més aviat", dirigint-se als euroescèptics britànics de la cambra. Ha donat el Brexit per superat dient que cal tirar endavant.

En una zona euro que està sortint de la crisi i que ha superat les amenaces euroescèptiques i populistes d'alguns partits en les eleccions de diversos països de la Unió, l'euroazona es mostra con un espai econòmic i comercial atractiu.

Juncker ha proposat que després que es faci efectiva la sortida del Regne Unit amb el Brexit, el març de l'any que ve, tingui lloci una cimera a la ciutat romanesa de Cibiu, on es prendran les decisions per aquesta Europa més unida.

"La meva esperança és que el 30 de març de 2019, quan s'haurà fet efectiva la sortida del Regne Unit, ser membre de l'àrea euro, la Unió bancària i Shengen sigui la norma per a tots els estats membres."

 

Entrada de nous membres

L'enfortiment d'aquesta Unió passa també per l'acceptació de nous socis. En aquest sentit, Juncker ha parlat de la necessitat de revisar els criteris per a l'entrada de nous estats. El president de la Comissió, vol apropar-se als països més a l'est, als Balcans. D'altra banda ha carregat durament contra una eventual adhesió de Turquia ja que considera que cada vegada s'allunya més dels principis de la UE.

Juncker defensa amb aquesta ampliació, "acabar amb ciutadans de primera i de segona", unificant també les velocitats econòmiques de creixement.

 

Revisió estructures

Per fer més efectives les estructures europees, Juncker proposa fusionar les presidències del Consell i de Comissió europea, que ara dirigeixen, Donald Tusk i Junker, respectivament.


"Un sol president reflectiria millor la Unió, la naturalesa de la UE, com a unió d'estats i de ciutadans. Seria més fàcil d'entendre amb un sol capità al timó del vaixell"

També proposa la necessitat de tenir un súper ministre d'economia i finances, que "s'encarregui de coordinar els instruments financers de la UE quan un estat membre es vegi amenaçat per la crisi"

Defensa una autoritat laboral única que unifiqui mercat de treball, sous i drets dels treballadors, així com un control de les inversions estratègiques. Aquesta idea defensada per Itàlia, França i Alemanya no està tan ben vista per països com Espanya, Grècia i Portugal que encara tot just comencen a treure el cap de la crisi i depenen de les inversions estrangeres.

A més a més, ha proposat la creació d'una Agència europea de ciberseguretat que defensi dels atacs informàtics i la cibercriminalitat que, ha dit, representa "un veritable perill per a la democràcia".