La Comissió Europea col·loca el castellà a la "segona divisió" de llengües de treball

Després de mesos d'estira-i-arronsa per augmentar la presència del català a Brussel·les, ara és el castellà la llengua que lluita per la seva presència a Europa. Resulta que, per estalviar costos, la Comissió Europea ha creat dos grups de llengües: un grup predominant, amb l'anglès, el francès i l'alemany, i un segon grup menys rellevant, amb la resta. Això ha motivat una dura batalla de Madrid i Roma, que no volen veure l'espanyol i l'italià convertits en llengües de "segona".
La Comissió Europea col·loca el castellà a la "segona divisió" de llengües de treball
Brussel·les

La Comissió Europea col·loca el castellà a la "segona divisió" de llengües de treball

Després de mesos d'estira-i-arronsa per augmentar la presència del català a Brussel·les, ara és el castellà la llengua que lluita per la seva presència a Europa. Resulta que, per estalviar costos, la Comissió Europea ha creat dos grups de llengües: un grup predominant, amb l'anglès, el francès i l'alemany, i un segon grup menys rellevant, amb la resta. Això ha motivat una dura batalla de Madrid i Roma, que no volen veure l'espanyol i l'italià convertits en llengües de "segona".
Actualitzat
La nova regulació afecta les compareixences dels comissaris europeus davant de la premsa. El dia de reunió de l'executiu comunitari, hi haurà traducció a totes les llengües, però la resta de dies només hi haurà intepretació al francès, l'anglès i l'alemany.

Espanya i Itàlia han tret l'artilleria; no volen que les seves llengües oficials siguin de "segona divisió" i han protestat durament. El president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, s'ha compromès a defensar a Europa i al món el castellà i les altres llengües cooficials a l'Estat.

Zapatero ha respost a les crítiques que l'acusen de passivitat davant el retrocés de l'ús del castellà a les institucions europees.
Concretament ho ha fet garantint el seu compromís en defensa del castellà i les llengües cooficials.

També els eurodiputats socialistes i del PP han multiplicat les queixes, que arriben després de mesos d'intents d'elevar el reconeixement del català.

Els defensors de l'equiparació del català amb la resta de llengües oficials d'Europa acusen el govern espanyol de tenir una doble mesura.

La regulació de les llengües és un dels afers més sensibles de la UE. I l'aproximació a aquest assumpte es pot fer des de dos punts de partida: el purament pragmàtic i el de protecció de la cultura.
La defensa del català a Europa ha apel·lat sempre al factor cultural, mentre que les grans llengües s'agafen habitualment al pragmatisme. Aquest episodi revela que, quan el pragmatisme deixa fora una llengua gran, els arguments que es fan servir per defensar-la són els mateixos que es fan servir per defensar llengües més febles.