El nou sistema d'etiquetatge no està pensat per comparar aliments de diferent mena (Pixabay)
El nou sistema d'etiquetatge no està pensat per comparar aliments de diferent mena (Pixabay)
Sant Joan Despí

La Coca Cola zero, millor que l'oli d'oliva? Les claus del semàfor dels aliments

La comparació impossible entre aquests productes amb el model d'etiquetatge Nutri-score, que implantarà Sanitat

Irene VaquéActualitzat

Pot ser que l'oli d'oliva verge extra (OVE) tingui menys valor nutricional que una Coca Cola zero? El Ministeri de Sanitat ha presentat aquesta setmana el nou sistema d'etiquetatge d'aliments i begudes, el semàfor Nutri-score, i hi ha hagut controvèrsia després que des de les plataformes Open Food Facts o sinAzucar.org han publicat que l'OVE estava puntuat amb una D, el segon pitjor resultat, i la Coca Cola zero, amb una B, el segon millor.

 

La qüestió és que, d'entrada, sí que se'ls havia donat aquesta categoria, perquè l'algoritme a partir del qual es defineix el codi de cinc colors i lletres havia valorat el contingut calòric i greixós de 100 grams d'oli d'oliva, sense valorar-ne les propietats beneficioses per a l'organisme. Aquest error ja s'ha esmenat, segons ha explicat al 324.cat la dietista Blanca Salinas, del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya.(CODINUCAT).

"L'oli d'oliva verge extra es va classificar sense tenir en compte el patró dels antioxidants i polifenols que conté, que permeten que pugui tenir capacitats antioxidants. Es va esmenar això i ara mateix ja no és així."

Amb l'esmena, l'OVE està etiquetat amb una B.

Pot haver-hi més comparacions odioses?

Aquest codi de color no està pensat per comparar olis i refrescos, sinó per a productes de la mateixa gamma, explica Salinas. Un exemple en són les galetes:

"Hem de comparar dins del mateix grup d'aliments. Dins de la gamma de galetes, en trobem que poden ser B perquè tenen poc contingut de sucres senzills, i altres que tindran molts més sucres o greixos saturats, com les que van farcides amb xocolata."

Per tant, el semàfor ha d'ajudar el comprador a triar l'opció més saludable entre les versions d'un mateix producte.

Notícia relacionada: Una dieta massa alta en sal provoca alteracions en el cervell i les funcions cognitives

Avantatges de l'etiquetatge Nutri-score

El col·legi –com han fet també els dietistes valencians, madrilenys o andalusos– defensa la implantació del semàfor Nutri-score com a via per seguir una dieta més saludable, un gest que comença a l'hora de fer la compra:

"En primer lloc, té base científica. En segon, hi ha la necessitat que a la població se'ls facilitin unes pautes a l'hora de fer l'elecció dels aliments. I, en tercer, la Comissió Europea ha començat a adoptar aquest algoritme."

Per Salinas, la clau d'aquest model d'etiquetatge, que se situa a la part de davant del producte, és que ho posa fàcil al consumidor. "És molt visual i està avalada, té tots els números per ser ben acollida", argumenta, encara que admet que costa canviar hàbits.

No seria millor un semàfor de cada nutrient?

Davant d'algun recel com els que ha expressat l'OCU, que preferiria un semàfor doble –global, com el Nutri-score, i de cada nutrient per separat–, la dietista admet que "seria perfecte", però afegeix que "ens hem de centrar en la població general". I, en aquest cas, es prioritza que és fàcil d'entendre per al consumidor.

 

Com funciona el semàfor Nutri-score

Desenvolupat entre França i el Regne Unit, el sistema Nutri-score es basa en un sistema de punts, en funció de la composició nutricional per cada 100 grams de producte. Té en compte les calories, els sucres (equivalents al sucre blanc, que fan pics de glucèmia), els greixos saturats i el sodi.

Es valoren aquests elements "desfavorables" nutricionalment i se'ls resten els "favorables", com les proteïnes i fibres.

El semàfor té cinc colors –del verd fosc al vermell-, cadascun identificar amb una lletra. L'A és la categoria més saludable i l'E, la de menys valor.
Queden exclosos de l'etiquetatge l'aigua, la sal o les espècies, a més dels productes frescos.

França va implantar fa sis mesos el semàfor dels aliments, i Bèlgica i Espanya li van al darrere.

Val més menjar cigrons de pot que no menjar-ne mai ​


"No tinc temps" és la frase més recurrent quan ens excusem per no cuinar aliments com els llegums. Blanca Salinas, però, alerta que no hem de caure en el parany de demonitzar els aliments processats:

"El problema no és el processat, és la composició de l'aliment. El consumidor veu una cosa envasada i es pensa que és dolenta."

Per això, cal repensar-s'ho abans de deixar-se perdre un aliment tan recomanable com els llegums:

Si volem menjar llegum, els podem comprar a granel o processats. Estan processats a través d'un mecanisme de conservació, que hi afegeix sal -menys ara que abans-, bicarbonat, etcètera. Què passa? Que com que 'no tinc temps' de coure'n, no menjo llegum. Això és un error. És un aliment molt singular de la dieta mediterrània i que s'està perdent.

Processar vol dir conservar. El que hem d'intentar és que el consumidor entengui que el contingut nutricional es pot conservar amb un bon processat."

Ara bé, en la balança del valor nutricional, és inqüestionable que els productes frescos tenen sempre avantatge:

"Si agafem producte fresc, com una mongeta, sempre, a nivell organolèptic, de gust, és més bona que una que ja vingui en conserva. Però a nivell de nutrients, són idèntics, per exemple, en la fibra. Hem de tendir, si tenim una opció fresca, a agafar-la. Però si no es pot, igualment hem de menjar aquell producte i que, de la gamma de processats, sigui de les lletres A o B."

I què passa amb els productes de la lletra E?

El semàfor ens portarà a prescindir dels productes amb l'etiqueta vermella? No sabem què faran els consumidors. Sí que és clar que els sucres i els greixos són l'objectiu dels nutricionistes per combatre la incidència de l'obesitat i el sobrepès. Salinas deixa clar, però, que, si no és per indicació mèdica, no hi ha aliments prohibits:

"Ens podem trobar algun formatge, tipus blau o roquefort, a la C, pels greixos. És dolent? No hem de considerar que només haguem de tenir aliments del grup A i B. Amb mesura, de C, D i E en podem tenir.

No és que els aliments en vermell siguin prohibits. No n'hi ha per a una persona sana, però s'han de comprar en menys quantitat."

Notícia relacionada: Una dieta rica en greixos i sucre fa venir ganes de menjar més i malament

ARXIVAT A:
SalutGastronomia
Anar al contingut