La Cimera del Clima prorroga el protocol de Kyoto fins al 2020 sense el suport dels països més contaminants

La Cimera contra el Canvi Climàtic ha pogut arribar a un acord per prorrogar el protocol de Kyoto vuit anys més. Les negociacions s'han allargat un dia més del previst. Els Estats Units, el Japó, Rússia i el Canadà no han firmat el pacte.
La Cimera del Clima prorroga el protocol de Kyoto fins al 2020 sense el suport dels països més contaminants
Doha

La Cimera del Clima prorroga el protocol de Kyoto fins al 2020 sense el suport dels països més contaminants

La Cimera contra el Canvi Climàtic ha pogut arribar a un acord per prorrogar el protocol de Kyoto vuit anys més. Les negociacions s'han allargat un dia més del previst. Els Estats Units, el Japó, Rússia i el Canadà no han firmat el pacte.
Redacció
Països reunits en el Centre Nacional de Convencions de la capital de Qatar

La reunions s'ha allargat 13 dies, un més del previst, per arriba a un acord

Un cop més, la Conferència de les Nacions Unides contra el canvi climàtic tanca en fals. La cimera ha arribat a un acord de mínims i fora de termini que no ha estat signat per països com el Japó, Rússia, el Canadà i Nova Zelanda. Tampoc hi són països tant importants com la Xina, o els Estats Units, que, tot i ser dels més contaminants, no ha ratificat mai el compromís de Kyoto.

Les negociacions s'han allargat un dia més del previst. La cimera havia de clausurar-se aquest divendres, després de 12 dies de converses, però la falta d'acord ha obligat a allargar-la unes hores més. Després d'una nit sense dormir, la majoria de països han arribat a un acord per prorrogar el protocol de Kyoto per la reducció de gasos d'efecte hivernacle. Rússia, Bielorússia i Ucraïna han bloquejat l'acord durant hores, però, finalment, s'allarga fins el 2020.

La decisió final és la que ja s'esperava, amb el bloqueig temut dels països més contaminats. La proposta pactada a Qatar ha estat signada pels països que, encapçalats per la Unió Europea i Austràlia, abanderen la lluita contra el canvi climàtic. Són una quarentena d'estats dels 194 presents a la cimera i només representen el 15% de les emissions globals.

La pròrroga es posa, a més, unes obligacions relativament assequibles de complir: reduir les emissions en un 20% el 2020. A Europa, per exemple, ja s'han reduït fins ara un 17,5%.

L'extensió de Kyoto és un pas vital cap a un nou acord de l'ONU, que s'hauria de tancar el 2015 per entrar en vigor el 2020 i que es vol que sigui vinculant per a tots els estats.

15 anys insuficients

A finals del mes de desembre s'acabava el termini estipulat pel Protocol de Kyoto. Ara seguirà vigent fins el 2020. Els últims quatre anys, però no permeten ser gaire optimistes. En el període 2008-2012, el protocol no ha assolit els objectius. L'acord marcava que s'havien de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle un 5% en aquest període, però no ha estat així. Només aquest any, s'espera que les emissions pugin un 2,6%, impulsades principalment per nacions emergents liderades per la Xina i l'Índia. Les emissions són ara un 50% superiors a les de 1990.

Ja fa 15 anys d'aquest acord de Kyoto, que regula les emissions dels països industrialitzats i que ha establert les bases de la lluita contra el canvi climàtic, tot i les seves mancances; i la principal és que els Estats Units mai l'han firmat. Només 35 països es van comprometre el 1997 a reduïr les emissions, una xifra similar a l'actual.

Quant costa frenar el canvi climàtic?

L'altra gran qüestió de debat a Doha és l'ajuda financera que han de rebre els països subdesenvolupats per fer front a la lluita contra el canvi climàtic. La cimera ha instat els països rics perquè aquesta quantitat siguin 100.000 milions de dòlars anuals des d'ara fins al 2020.

No hi ha hagut acord en aquesta qüestió, que es posposa fins el 2013. Els països pobres volen que el 2015 l'ajuda pugi fins a 60.000 milions, en un increment gradual dels 30.000 milions que han rebut en el període 201-2012. Els Estats Units, Europa i altres nacions desenvolupades, que s'enfronten a la crisi econòmica, s'han negat a establir un calendari.