La CE reclama 1.900 milions d'euros per evitar que el GPS europeu quedi ajornat fins al 2020
Per assolir el desenvolupament complet del sistema europeu de navegació per satèl·lit, conegut com a Galileu, són necessaris 1.900 milions d'euros més, segons ha reclamat la Comissió Europea. Sense aquests diners, la posada en marxa del sistema, futur competidor del GPS nord-americà s'atura fins al 2020. Els serveis que oferirà Galileu podrien reportar un estalvi de fins a 90.000 milions d'euros.
El comissari europeu de Transport, Antonio Trajani, ha presentat aquests nous càlculs aquest dimarts a Estrasburg, on se celebra la reunió plenària del Parlament Europeu.
Aquests 1.900 milions que reclama la Comissió Europea se sumarien al 3.400 milions d'euros que ja té pressupostat el sistema Galileu per al període 2007-2013. A banda d'aquests diners, se'n necessitaran uns 800 milions més anuals per mantenir aquest sistema i el seu precursor: el Servei de Navegació geoestacionària Europea (EGNOS), dedicat a millorar el senyal del GPS i que està operatiu des de l'octubre del 2009.
Els costos de Galileu han superat els càlculs inicials, però Brussel·les assegura que està satisfeta amb el desenvolupament, ja que existeixen infraestructures terrestres en diversos estats membres i es preveu llançar els primers satèl·lits aquest any.
La Comissió Europea adverteix que, si no s'augmenta el pressupost de Galileu, només es podrà crear una xarxa de 18 satèl·lits, que permetrà una precisió màxima de 247 metres, davant dels 10 metres que ja garanteix el GPS. Aquests 1.900 milions d'euros addicionals permetrien arribar als 30 satèl·lits i obtenir una precisió de 70 centímetres, i se'n beneficiaria no només el transport, sinó també sectors com l'agricultura, la sanitat o la lluita contra la immigració il·legal.
Els dos primers satèl·lits operatius es llançaran a finals d'aquest any i dos més a principis del 2012. A partir de llavors es posaran en òrbita dos satèl·lits cada trimestre fins arribar als 18. Es preveu que els primers serveis estiguin disponibles a partir del 2014.
Aquests 1.900 milions que reclama la Comissió Europea se sumarien al 3.400 milions d'euros que ja té pressupostat el sistema Galileu per al període 2007-2013. A banda d'aquests diners, se'n necessitaran uns 800 milions més anuals per mantenir aquest sistema i el seu precursor: el Servei de Navegació geoestacionària Europea (EGNOS), dedicat a millorar el senyal del GPS i que està operatiu des de l'octubre del 2009.
Els costos de Galileu han superat els càlculs inicials, però Brussel·les assegura que està satisfeta amb el desenvolupament, ja que existeixen infraestructures terrestres en diversos estats membres i es preveu llançar els primers satèl·lits aquest any.
La Comissió Europea adverteix que, si no s'augmenta el pressupost de Galileu, només es podrà crear una xarxa de 18 satèl·lits, que permetrà una precisió màxima de 247 metres, davant dels 10 metres que ja garanteix el GPS. Aquests 1.900 milions d'euros addicionals permetrien arribar als 30 satèl·lits i obtenir una precisió de 70 centímetres, i se'n beneficiaria no només el transport, sinó també sectors com l'agricultura, la sanitat o la lluita contra la immigració il·legal.
Els dos primers satèl·lits operatius es llançaran a finals d'aquest any i dos més a principis del 2012. A partir de llavors es posaran en òrbita dos satèl·lits cada trimestre fins arribar als 18. Es preveu que els primers serveis estiguin disponibles a partir del 2014.
