La CE qualifica de "demencials" les xifres difoses per recapitalitzar la banca espanyola
Un eurodiputat del PP ha xifrat entre 80.000 i 100.000 milions d'euros les necessitats de recapitalització de la banca espanyola. L'agència Reuters, citant l'informe que està preparant l'FMI, parla de 40.000 milions. La Comissió Europea demana que es deixin les especulacions i s'esperi a l'avaluació encarregada pel govern espanyol.
RedaccióActualitzat
La Comissió Europea considera "demencials" les xifres que circulen en alguns àmbits sobre les possibles necessitats de recapitalització de la banca espanyola i, en aquest sentit, ha fet una crida a esperar l'avaluació independent encarregada pel govern. "Que les necessitats puguin situar-se entre, per exemple, com he llegit, 40.000, 80.000 milions d'euros, em sembla irresponsable i desorbitat", ha criticat el portaveu d'Afers Econòmics de la CE, Amadeu Altafaj.
Altafaj no l'ha citat explícitament, però un dels que s'ha atrevit a posar un número al forat de la banca espanyola és el secretari general del Partit Popular europeu. En declaracions a TVE, Antonio López-Istúriz, ha xifrat "al voltant dels 80.000, 100.000 milions d'euros" les necessitats de recapitalització del sector bancari espanyol. Aquests diners "entren dins de les possibilitats d'aquests fons i jo crec que això és també una notícia que s'ha de transmetre: existeixen els diners i aquesta ajuda", ha afegit l'eurodiputat conservador.
Una altra font a la qual es podria referir Amadeu Altafaj és l'agència Reuters, que recull dades de l'informe que prepara el Fons Monetari Internacional i xifra en 40.000 els milions necessaris.
També l'agència de qualificació creditícia Standard & Poor's que parla d'entre 20.000 i 52.000 milions d'euros, per les pèrdues generades pels crèdits de les entitats, especialment en els actius vinculats al sector immobiliari. Standard & Poor's pronostica que fins a finals del 2013, els bancs haurien de declarar unes necessitats d'entre 80.000 i 112.000 milions d'euros, dels quals podrien absorbir pel seu compte 60.000 milions a través de provisions. Així, deixaria un dèficit d'entre 20.000 i 52.000 milions d'euros.
Davant de totes aquestes especulacions, el portaveu d'Afers Econòmics de la CE considera que el primer que s'ha de fer és una avaluació de les necessitats autèntiques que té el país, com ara ja estan fent les dues empreses auditores a petició del govern espanyol, per dissipar els dubtes sobre el sector bancari. A partir d'aquí, es veurà quines són les fonts de finançament pertinents. Per això, Altafaj ha fet una crida a "no avançar passos que encara no s'han fet" i ha insistit que un hipotètic rescat de la banca espanyola a través dels fons de la zona euro hauria de ser canalitzat a través de l'Estat i no s'haurien de fer pagaments directes a les entitats.
Tot i les crides a la calma, aquest ball de números no amaga l'evidència que s'està avançant cap a una solució europea de compromís. Això ha obligat molt inversors que havien apostat per un daltabaix a desfer posicions i cobrir-se. Això es tradueix a comprar i aprofitar els preus baixos i les rendibilitats altes. D'aquí que la borsa i la prima de risc s'hagin recuperat després d'arribar a nivells molt perillosos.
Altafaj no l'ha citat explícitament, però un dels que s'ha atrevit a posar un número al forat de la banca espanyola és el secretari general del Partit Popular europeu. En declaracions a TVE, Antonio López-Istúriz, ha xifrat "al voltant dels 80.000, 100.000 milions d'euros" les necessitats de recapitalització del sector bancari espanyol. Aquests diners "entren dins de les possibilitats d'aquests fons i jo crec que això és també una notícia que s'ha de transmetre: existeixen els diners i aquesta ajuda", ha afegit l'eurodiputat conservador.
Una altra font a la qual es podria referir Amadeu Altafaj és l'agència Reuters, que recull dades de l'informe que prepara el Fons Monetari Internacional i xifra en 40.000 els milions necessaris.
També l'agència de qualificació creditícia Standard & Poor's que parla d'entre 20.000 i 52.000 milions d'euros, per les pèrdues generades pels crèdits de les entitats, especialment en els actius vinculats al sector immobiliari. Standard & Poor's pronostica que fins a finals del 2013, els bancs haurien de declarar unes necessitats d'entre 80.000 i 112.000 milions d'euros, dels quals podrien absorbir pel seu compte 60.000 milions a través de provisions. Així, deixaria un dèficit d'entre 20.000 i 52.000 milions d'euros.
Davant de totes aquestes especulacions, el portaveu d'Afers Econòmics de la CE considera que el primer que s'ha de fer és una avaluació de les necessitats autèntiques que té el país, com ara ja estan fent les dues empreses auditores a petició del govern espanyol, per dissipar els dubtes sobre el sector bancari. A partir d'aquí, es veurà quines són les fonts de finançament pertinents. Per això, Altafaj ha fet una crida a "no avançar passos que encara no s'han fet" i ha insistit que un hipotètic rescat de la banca espanyola a través dels fons de la zona euro hauria de ser canalitzat a través de l'Estat i no s'haurien de fer pagaments directes a les entitats.
Tot i les crides a la calma, aquest ball de números no amaga l'evidència que s'està avançant cap a una solució europea de compromís. Això ha obligat molt inversors que havien apostat per un daltabaix a desfer posicions i cobrir-se. Això es tradueix a comprar i aprofitar els preus baixos i les rendibilitats altes. D'aquí que la borsa i la prima de risc s'hagin recuperat després d'arribar a nivells molt perillosos.
