La Biblioteca Nacional de Catalunya compleix cent anys des que va obrir portes
El president de la Generalitat, José Montilla, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i l'alcalde, Jordi Hereu, han visitat la Biblioteca de Catalunya, on han fet un passeig per una exposició amb documents del fons. Fundada el 1907, la Biblioteca Nacional de Catalunya va néixer com a part de l'Institut d'Estudis Catalans, fins que el 1914 va passar a ser biblioteca pública. Fa gairebé 70 anys que ocupa l'edifici de l'antic Hospital de la Sant Creu. A les seves sales es pot fer un recorregut per la història de la institució.
Obrir la porta de la Biblioteca Nacional de Catalunya és tornar enrere. Quan l'edifici era hospital, hi havia els malalts de traumatologia. La ceràmica amb escenes del viacrucis indica com estaven col•locats els llits i l'arquitecte Antoni Gaudí va ser atès entre les seves parets després que el va atropellar un tramvia.
Ara acull un petit museu del llibre, que en el futur podria créixer. I és que passat i futur, riquesa i sobrietat, conviuen en un equilibri gairebé perfecte. La qualitat de les infermeries pagades pels gremis es reconeix a la sala de la col•lecció cervantina que va arribar des de la cartoixa de Valldemossa, el 1915.
La biblioteca era, aleshores, al carrer del Bisbe, i els volums van ser una donació d'Isidre Bonsoms. Donatius de particulars o d'institucions són el 60% del fons. L'Arxiu recull aquest i altres aspectes dels cent anys d'història del centre: la primera biblioteca de la península Ibèrica que va posar a l'abast del públic milers de volums sense el tràmit d'omplir paperetes.
Només calia firmar al registre de llegidors. Ara la tecnologia i el projecte conjunt de digitalització amb Google fan que la Biblioteca de Catalunya pugui obrir-se encara més a l'exterior i mostrar una part dels documents que guarda. A la pantalla de l'ordinador, els pròxims mesos veuran la llum exemplars emmagatzemats a les noves instal•lacions del soterrani. Serà la prolongació d'un segle de vida, d'un camí traçat amb 50 quilòmetres de documents.
Ara acull un petit museu del llibre, que en el futur podria créixer. I és que passat i futur, riquesa i sobrietat, conviuen en un equilibri gairebé perfecte. La qualitat de les infermeries pagades pels gremis es reconeix a la sala de la col•lecció cervantina que va arribar des de la cartoixa de Valldemossa, el 1915.
La biblioteca era, aleshores, al carrer del Bisbe, i els volums van ser una donació d'Isidre Bonsoms. Donatius de particulars o d'institucions són el 60% del fons. L'Arxiu recull aquest i altres aspectes dels cent anys d'història del centre: la primera biblioteca de la península Ibèrica que va posar a l'abast del públic milers de volums sense el tràmit d'omplir paperetes.
Només calia firmar al registre de llegidors. Ara la tecnologia i el projecte conjunt de digitalització amb Google fan que la Biblioteca de Catalunya pugui obrir-se encara més a l'exterior i mostrar una part dels documents que guarda. A la pantalla de l'ordinador, els pròxims mesos veuran la llum exemplars emmagatzemats a les noves instal•lacions del soterrani. Serà la prolongació d'un segle de vida, d'un camí traçat amb 50 quilòmetres de documents.
