Ensenyament tanca 67 línies de P3 per la baixada del cens i encara sobraran 5.800 places

El gruix de tancaments serà en centres públics. En canvi la població de 12 anys augmenta, i caldrà obrir més classes de primer d'ESO
Ensenyament tanca 67 línies de P3 per la baixada del cens i encara sobraran 5.800 places
Barcelona

Ensenyament tanca 67 línies de P3 per la baixada del cens i encara sobraran 5.800 places

El gruix de tancaments serà en centres públics. En canvi la població de 12 anys augmenta, i caldrà obrir més classes de primer d'ESO
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

La preinscripció per al cicle superior d'educació infantil i els cicles obligatoris de primària i secundària serà del 30 de març al 7 d'abril, i per preparar-la el departament d'ensenyament ha fet pública l'oferta de places que hi haurà disponible. Comporta força canvis, perquè hi ha variacions demogràfiques importants.

De fet, el cens d'alumnes de tres anys farà que aquest any s'hagin de tancar moltes classes de P-3, perquè ha passat de 77.455 el 2015 a 70.117 el 2016, un total de 7.338 nens menys. Per això les places ofertades baixen aquest any de 79.300 a 75.940. A pesar de la disminució, l'oferta actual encara supera la demanda en 5.823 places, que no s'arribaran a cobrir.

Encara no està clar quantes classes de P-3 s'acabaran tancant. La consellera d'ensenyament, Meritxell Ruiz, ha avançat aquest dijous que la programació de l'oferta que ha fet el seu departament en preveu el tancament de 67, però que la xifra total podria arribar a 300.

També ha avançat que d'aquestes 67, 64 seran en centres públics i només 3 en centres concertats. Ha afegit que el total de classes de P-3 eliminades en centres concertats podria arribar a ser d'unes 40, i que la resta afectaria a centres públics.

Ruiz, que ha assegurat que és la davallada d'alumnes de P-3 més gran en 30 anys, ha defensat que calia fer una programació de l'oferta, i que calia fer-la com s'ha fet per no posar les escoles en perill:

"Nosaltres som els titulars de l'escola pública, i el que sabem és que hi ha 7.000 alumnes menys, i és a la pública on tenim més alumnes, per tant és a la pública, evidentment, on aquest decrement tindrà més impacte. Les simulacions que hem fet a molts llocs ens indiquen que, si no fem res i les famílies es distribueixen igual que l'any passat, hi ha municipis, per exemple en un cas concret, hi ha dues escoles que segur que acabarien tancant i una que perillaria. Com a titulars de l'escola pública el que fem és disminuir grups perquè no hàgim de tancar escoles."

 

La secundària té més alumnes

Com a contrast, caldrà obrir noves aules a secundària, perquè el cens de nens de 12 anys, els que entraran el curs que ve a la ESO, ha passat de 78.137 a 80.708. Aquí l'oferta de places augmenta menys que el cens, de 81.120 a 81.720, i l'excés d'oferta quedarà força reduït, de les 2.983 places no cobertes en el curs ara en vigor a només 1.012 del curs que ve, cosa que donarà menys marge a l'hora d'escollir centre.

Tampoc se sap quantes classes noves de primer d'ESO s'acabaran obrint, però sí que només 7 seran en centres nous, en els tres instituts de nova creació que entraran en funcionament al setembre. Són el IES Maria Espinalt, al districte de Sant Martí de Barcelona, amb tres línies d'ESO, el Marta Mata de Torelló, amb dues i el Barberà del Vallès d'aquesta mateixa localitat del Vallès Occidental, amb dues línies més. La resta de noves classes de primer d'ESO s'ubicaran en centres que ja existeixen.

Un procés llarg per definir l'oferta de places

L'oferta de places als centres que s'ha fet pública és el fruit d'un llarg procés per definir-la: a l'octubre es van presentar els criteris de l'oferta als serveis territorials, de novembre a gener aquests serveis territorials es van reunir amb les taules de programació dels municipis per acordar l'oferta inicial, el gener i el febrer s'han revisat les propostes fetes en sessions de treball a cada territori i el febrer s'ha acabat de resoldre l'oferta.

En total hi hagut reunions amb els responsables de 157 municipis, en 238 sessions de les taules mixtes de planificació, i s'ha arribat a un total de 139 acords. Però en 18 casos, la majoria al Baix Llobregat, no hi ha hagut acord.

 

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS