La autoritats sanitàries recomanen congelar el peix cinc dies per evitar l'anisakis

Els últims casos detectats en peix congelat disparen totes les alarmes per la proliferació del paràsit
La autoritats sanitàries recomanen congelar el peix cinc dies per evitar l'anisakis

La autoritats sanitàries recomanen congelar el peix cinc dies per evitar l'anisakis

Els últims casos detectats en peix congelat disparen totes les alarmes per la proliferació del paràsit
Redacció Actualitzat
Subhasta de peix blau

Acabar amb l'anisakis no és tan senzill. Fins ara s'evitava cuinant el peix a altes temperatures o congelant-lo almenys 48 hores. Ara, les autoritats sanitàries recomanen deixar-lo més temps al congelador: un mínim de cinc dies, per evitar infeccions.

Com prevenir l'anisakis

S'han detectat casos d'infecció d'anisakis pel consum de peix congelat i per aquesta raó l'AECOSAN (Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició) recomana més temps de congelació.

També s'aconsella netejar els exemplars posteriorment a la compra i cuinar-los mitjançant mètodes que aconsegueixin els 60 ºC o més durant almenys un minut.

Entre els mètodes de cuina més corrents que solen acabar amb el paràsit, si es trobés en el peix, hi ha el bullit, el fregit, el fornejat o la planxa. No obstant això, aquest mètode no és totalment infal·lible.

Durant la congelació, la temperatura ha de ser de -20 graus centígrads, que és quan es considera que moren les larves causants.

Si es disposa d'un equip de només dues estrelles, incapaços d'aconseguir registres tan baixos, el temps de congelació hauria de prolongar-se fins a una setmana o comprar peix congelat.

 

Els peixos més proclius a l'anisakis són les anxoves, els aladrocs en vinagre casolans (aquest peix és el responsable de 8.000 casos d'anisakis l'any), els peixos en escabetx, el lluç, les sardines, el bonítol, peixos marinats, ous de peix crus, arengs i fumats.

En canvi, entre els peixos amb menys risc hi ha els peixos d'aigua dolça, com ara la truita, la perca, el panga o la carpa.

D'altra banda, els peixos d'aqüicultura, com el salmó, la daurada o el llobarro (la majoria produïts en piscifactories i alimentats amb pinso) normalment no representen perill, encara que el risc hi continua present, si bé sempre en un grau menor, i han d'haver rebut el mateix tractament i la congelació pertinent per part del venedor d'aquest peix.

Finalment, l'AECOSAN afirma que no seria necessari congelar aliments com ara ostres, musclos, cloïsses, tellerines i altres mol·luscs. Així mateix, a més dels esmentats peixos d'aigua dolça, les semiconserves d'anxoves (en envasos metàl·lics o de vidre) i els peixos dessecats i salats com el bacallà tampoc no requeririen aquest tractament.

Notícia relacionada: "Panga a la venda contaminat amb mercuri: un 5% supera el màxim permès"

Les pràctiques de captura de peix també col·laboren en part a l'augment de l'anisakis en el peix. Se'n solen realitzar grans captures i es netegen les vísceres "in situ", per congelar immediatament el peix; això significa llançar al mar les vísceres, que poden estar infectades i ser consumides per uns altres peixos o per mamífers, on els anisakis poden seguir el seu cicle.

De fet, alguns pesquers espanyols ja han suggerit tractar aquestes vísceres amb calor abans de tirar-les al mar, per eliminar-ne l'anisakis.

Espanya és un dels dos països del món, amb el Japó, on més casos es donen d'infestació per anisakis en humans. Tots dos també són els dos principals consumidors d'aliments marins.