Kosmos Panikkar: una exposició per difondre i debatre l'obra del filòsof
Raimon Panikkar ha aprofundit en temes com la interculturalitat, el diàleg interreligiós i l'espiritualitat
El Palau Robert de Barcelona repassa en una exposició la trajectòria del teòleg i filòsof català Raimon Panikkar i l'estret vincle que va tenir amb Catalunya.
"Kosmos Panikkar" forma part de les activitats organitzades al voltant de l'Any Panikkar, impulsat per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona per commemorar el centenari del naixement del filòsof.
La mostra, oberta fins al 3 de febrer, vol donar a conèixer l'obra excepcional de Panikkar, que ha aprofundit en temes com la interculturalitat, el diàleg interreligiós i l'espiritualitat. I, entre altres propostes, reserva també un espai per a la meditació i el silenci.
Pels organitzadors, Panikkar és, al costat de Ramon Llull, una de les figures més rellevants que ha donat el pensament català al món:
"Les reflexions de Panikkar sobre el diàleg intercultural i interreligiós contribueixen de manera decisiva a l'entesa i la comprensió entre persones que pertanyen a cosmovisions diferents, motiu pel qual afavorir la lectura de Panikkar és també afavorir la cohesió social."
Raimon Panikkar és autor d'una vuitantena d'obres escrites en sis llengües. La seva obra completa s'està publicant actualment en italià, català, francès, anglès i castellà. Era doctor en Filosofia, en Química i en Teologia. La seva activitat el va portar de Barcelona a Bonn, Madrid, Salamanca i Roma. El 1954 va arribar per primer cop a l'Índia. La trobada amb les cultures de l'Índia va ser decisiva en el seu itinerari:
"Me'n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torno budista, sense haver deixat mai de ser cristià."
Durant molts anys, la seva vida es va repartir entre la recerca personal i espiritual a l'Índia i la docència als Estats Units, sobretot a la Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara.
A Catalunya, es va establir a Tavertet. Allà va fundar Vivarium, hi va viure els últims anys de la seva vida i hi va treballar incansablement fins a la seva mort, l'any 2010.
"El meu ideal a Tavertet és la vida contemplativa, que és al mateix temps activa, l'ermitatge del nou monjo, l'aprofitament d'una vocació personal, el silenci profund després d'una vida moguda."
