Kennedy a la gran pantalla

L'imaginari al voltant de la figura de Kennedy ha donat molt de si, tot i que no hi ha una gran producció cinematogràfica centrada en la figura del president.
Kennedy a la gran pantalla
Barcelona

Kennedy a la gran pantalla

L'imaginari al voltant de la figura de Kennedy ha donat molt de si, tot i que no hi ha una gran producció cinematogràfica centrada en la figura del president.
Irene Blay
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

L'imaginari al voltant de la figura de Kennedy ha donat molt de si, tot i que no hi ha una gran producció cinematogràfica centrada en la figura del president. Tots els elements han contribuït a alimentar la ficció cinematogràfica: des de la teoria de la conspiració, amb el seu assassinat, fins a la historia d'un líder carismàtic, amb un gran poder polític, social i amb gran connexions amb Hollywood.

Aquesta és una tria de 6 títols per recordar la figura de J. F. Kennedy quan fa 50 anys del seu assassinat a la ciutat de Dallas (Texas):

El títol més recent

"Parkland" (2013), produïda per Tom Hanks, fuig de les especulacions per centrar-se en les emocions. El títol, pendent d'estrenar-se a casa nostra, fa referència al nom de l'hospital on Kennedy va ser atès el dia de l'atac.

El magnicidi va canviar la vida de moltes persones, però, sobretot, de les que ho van viure de ben a prop. Persones anònimes que sense saber-ho es van veure involucrades en un esdeveniment de repercussió mundial.

El film, del director Peter Landesman, es va poder veure a la Mostra de Venècia aquest mes de setembre i al Festival de Toronto.

El repartiment està encapçalat per un dels ídols adolescents del moment; Zac Efron.

El clàssic

"JFK"  (1991), el film d'Oliver Stone és un dels títols que tracta amb més amplitud la figura de Kennedy.

El film dóna versemblança a una de les moltes teories que giren en torn dels fets d'aquell 22 de novembre de 1963 a la ciutat de Dallas.

Interpretat per Steve Reed i amb Kevin Costner en el repartiment, segueix la teoria que darrere de l'assassinat de J. F. Kennedy hi va haver interessos de la indústria armamentística nord-americana i que també hi estava involucrats la CIA i l'FBI.

Els dies més llargs

"Trece días" (2000), del director Roger Donaldson i també amb Kevin Costner en el repartiment, narra un dels episodis de la Guerra Freda.

L'octubre de 1962 un avió espia nord-americà descobreix que la Unió Soviètica està instal·lant míssils a Cuba capaços d'impactar al sud dels Estats Units. El president John F. Kennedy convoca el comitè de crisi i durant tretze dies ell i els seus col·laboradors més estrets busquen la forma d'imposar la retirada dels míssils a la Unió Soviètica resistint les pressions del Pentàgon de llançar una acció armada que hauria pogut iniciar una tercera guerra mundial. Dia a dia, Kennedy afronta un seguit de dubtes delicats mogut pel desig d'evitar l'ús de l'armament nuclear i el desarmament d'un conflicte imprevisible.

Protagonitzada per Kevin Costner (Kenny O'Donnell) Stephanie Romanov  (Jacqueline Kennedy) i Bruce Greenwood (en el paper de John Keneddy).

10 anys després dels fets

"Acción Ejectuiva" (1973). Dir: David Miller.

Amb Burt Lancaster i Robert Ryan (que va morir aquell mateix any) al capdavant del repartiment. 10 anys després dels fets, el film es va valdre d'arxius historics i planteja la idea que Lee Harvey Oswald, assassí de Kennedy, no va actuar sol i que va rebre l'ajuda d'una organització que va colaborar en la planificació de l'assassinat.

El guió de la pel·lícula és de Dalton Trumbo, un dels acusats en la caça de bruixes dels anys 50 per la seva presumpta col·laboració amb el comunisme.

L'assassí de l'assassí

"Ruby" (1992) dirigdia per John Mackenzie.

Amb Danny Aiello en el paper protagonista i Sherilyn Fenn, de rossa de la pel·lícula, el film centra la historia amb l'home que va matar a Oswald, l'assassí de Kennedy, davant de les càmeres. Mentre al sospitós el portaven a la presó de Dallas, Ruby es va obrir pas entre la policia i periodistes i va disparar Oswald a l'estomac. A partir d'aquell moment la idea d'una teoria de la conspiració va agafar més força.

Kennedy tinent

"PT 109" (1963) Dir: Leslie H. Martinson

Explica un episodi de John F. Kennedy, abans de la presidència, durant la Segona Guerra Mundial. Era tinent de la Marina i es trobava en una patrullera que es va veure atacada per una altra patrullera japonesa. Ell i els supervivents es van refugiar en una illa, que ara porta el nom del president, per alimentar-se i avisar l'Armada perquè els donessin auxili.

 

La cirereta del pastís

La cirereta ens la posa el crític de cinema i director de "La Finestra Indiscreta" i del "Sala 33", Àlex Gorina.

Gorina ens recorda un títol peculiar: "Por encima de todo" (1992) del director, Jonathan Kaplan, protagonitzada per Michelle Pfeiffer.

Pfeiffer interpreta a una mestressa de casa, Lurene, obsessionada amb la figura de Jacqueline Kennedy. Després de presenciar l'arribada del President i de la seva esposa a l'aeroport, Love Field de Dallas, Lurene s'assabenta de l'assassinat i la seva vida es capgira. El viatge comença quan la protagonista vol assistir al funeral de Kennedy.

Segons Gorina "no és cap genialitat" però fuig dels títols oficials i ens aporta una anècdota curiosa.

Els àudios

La relació de Kennedy amb Hollywood

El periodista de Catalunya Ràdio Ferran Auberni ha parlat amb el crític de cinema Romà Gubern, que ha explicat la relació del president amb el cinema:

Gubern explica en el reportatge la relació de Kennedy amb Hollywood, des del seu conegut afer amb l'actriu Marilyn Monroe fins a les relacions indirectes amb la màfia. Un president carismàtic "poc tractat en el cinema", segons Gubern.

Per l'historiador i professor de cinema, Romà Gubern, el film "JFK", el que ha quedat en la memòria de tots, és una pel·lícula "ambigua".

Kennedy i la música

El periodista de Catalunya Ràdio, Blai Marsé, ens recorda que la música també ret homenatge a la figura del president Kennedy. Marsé es pregunta si el president es pot considerar la primera icona pop de la política.

ÀUDIOS RELACIONATS