Proposta en solitari de JxCat per reformar la llei de Presidència i fer la investidura a distància

Els partits sobiranistes han estat tota la tarda negociant aquesta possibilitat, però finalment Junts per Catalunya ha presentat la proposta sense arribar a un acord amb Esquerra Republicana de Catalunya
Proposta en solitari de JxCat per reformar la llei de Presidència i fer la investidura a distància

Proposta en solitari de JxCat per reformar la llei de Presidència i fer la investidura a distància

Els partits sobiranistes han estat tota la tarda negociant aquesta possibilitat, però finalment Junts per Catalunya ha presentat la proposta sense arribar a un acord amb Esquerra Republicana de Catalunya
Redacció Actualitzat
Primer pla del president Carles Puigdemont, en una imatge del 5 de febrer a Brussel·les, durant la reunió amb el grup parlamentari de JxCat  (horitzontal)

Carles Puigdemont, en una imatge del 5 de febrer a Brussel·les, durant la reunió amb el grup parlamentari de JxCat (ACN)

Junts per Catalunya ha presentat al registre del Parlament una proposta per modificar la llei de la Presidència. És el camí elegit per aquest grup parlamentari per poder investir a distància Carles Puigdemont com a president de la Generalitat.

Els partits sobiranistes han estat tota la tarda negociant sobre aquesta qüestió, però al final JxCat ha presentat la proposta en solitari i sense arribar a cap acord amb Esquerra Republicana de Catalunya.


Al Parlament, de tota manera, continuen obertes les converses entre JxCat i ERC. Fonts dels republicans han explicat que continuen negociant "un acord per una investidura operativa i efectiva", que volen que "inclogui un pla de govern" i poder "permetre un reconeixement al govern a l'exili".

Fins ara es treballava en dues direccions: una resolució per definir i "dignificar" el paper de Puigdemont com a president de la Generalitat i una altra per reformar la llei de la presidència.

Sobre aquesta segona qüestió, ERC es mostra contrària a qualsevol solució que pugui ser recorreguda i anul·lada judicialment pel govern espanyol.

Des de JxCat, les explicacions les ha dona Eduard Pujol. En compareixença davant la premsa ha fet les consideracions següents:

"Només faltaria que la situació que ens envolta fos excepcional i no penséssim que la negociació ha de ser o pot estar situada en un entorn d'excepcionalitat. Hi haurà tots els acords que facin falta en totes les qüestions que facin falta, perquè aquest és el mandat que tenim i el compromís que tenim amb el poble de Catalunya."

En concret, la proposició de llei presentada per JxCat, que firma Elsa Artadi, proposa modificar la llei de la Presidència per "introduir una modificació en el procediment d'elecció, en els supòsits que es donin les situacions ja previstes en l'article 6 o altres impossibilitats físiques que no permetin al candidat expressar-se oralment".

Per això, proposa afegir un nou paràgraf que estableix que "en cas d'absència, malaltia o impediment del candidat o candidata", el ple del Parlament "podrà autoritzar, per majoria absoluta, la celebració del debat d'investidura sense la presència o sense la intervenció del candidat o candidata", que podrà presentar el programa i sol·licitar la confiança de la cambra "per escrit o per qualsevol altre mitjà previst en el Reglament". 

La modificació, a més, estableix que si el candidat o candidata no obtingués l'autorització començaria a córrer el temps, perquè s'entendria que és la primera votació d'investidura fallida.

Des del Partit Popular ja han advertit que aplicaran el 155 per impedir que tiri endavant la proposta de resolució que podrien pactar JxCat i Esquerra.

Rellotge aturat

Els lletrats del Parlament, d'altra banda, ja han fet públic l'informe en què conclouen que els terminis per a la investidura estan aturats. Això suposa que el rellotge que faria que d'aquí dos mesos s'hagués de convocar noves eleccions estigui aturat.

El document diu que es congelen els terminis almenys fins que el Tribunal Constitucional resolgui si admet el recurs de l'Estat contra la investidura de Carles Puigdemont, i deixa en mans de Torrent i els grups establir quan comença a córrer de nou.

Si aquesta situació es mantingués "bloquejada" molt de temps, els grups parlamentaris podrien arribar a forçar que s'iniciés el període de dos mesos establert per a una investidura abans que es convoquin automàticament les eleccions.

TEMES:
Article 155 Govern empresonat Investidura

NOTÍCIES RELACIONADES