"Just the facts". On és Moussa Oukabir?

Moussa Oukabir, de 18 anys, presumpte conductor de la furgoneta

Moussa Oukabir, de 18 anys, presumpte conductor de la furgoneta

"Només fets" és la màxima de les màximes que preconitza el Newseum de Washington. El relat museogràfic es basa en aquesta frase i amb les sis "w": què, qui, com, quan, on i, sobretot, per què.

Quan encara no han passat ni tan sols vint-i-quatre hores de l'atropellament massiu a la Rambla de Barcelona i l'atac de Cambrils amb 14 morts i més d'un centenar de ferits, la investigació coordinada per l'Audiència Nacional se centra ja no tant en saber la cronologia dels fets sinó en conèixer les trajectòries vitals dels suposats membres d'aquestes cèl·lules que han operat a Barcelona i a Cambrils. És importantíssim saber quines connexions tenien no només amb el Pròxim Orient sinó, sobretot, amb la resta d'Europa, de l'Estat i del nord d'Àfrica. Tenien antecedents? Havien mostrat públicament la seva atracció per Estat Islàmic o Al-Qaeda a través de les xarxes socials? Era possible haver-los neutralitzat abans?

La pregunta immediata que ens fèiem quan escrivíem aquestes línies era saber on es trobava Moussa Oukabir, el jove de Ripoll a qui s'assenyalava inicialment com aquell que conduïa la furgoneta que va protagonitzar l'atropellament massiu i que, fins i tot, la policia va fer circular la seva fotografia demanant l'ajuda ciutadana.

"A on és? Quins contactes li estan facilitant l'amagatall, la fugida o una possible reorganització de forces? Totes les opcions estan sobre la taula". Eren les preguntes que ens fèiem. Hores després, però, es confirmava que havia mort abatut en l'atac de Cambrils. Ara les mateixes preguntes ens les podem fer davant l'ordre de recerca i captura decretada en contra de Younes Abouyaaqoub.

Els experts coincideixen a afirmar que les principals amenaces que ens afecten són tres:

- Els mal anomenats "llops solitaris", persones que actuen per lliure sense formar part de cap jerarquia i per tant són difícilment rastrejables, però, que alhora tenen la mateixa determinació de fer atacs.

- L'altra és la figura dels retornats, persones que haurien viatjat a zones de conflicte, que saben manipular explosius i tenen experiència bèl·lica. Tenim informacions que en els qüestionaris que havien d'omplir els futurs jihadistes quan accedien a un dels grups que operen a Síria i a l'Iraq, se'ls demanava com volien morir. Inicialment, només hi havia dues opcions: morir al camp de batalla, o bé, morir en un atac suïcida. Al llarg del 2016, van afegir una tercera opció: retornar a Europa per cometre-hi un atac. En aquest cas, es tractaria de persones que rebrien ordres directes de les organitzacions i, per tant, respondrien a una jerarquia.

- I, en tercer lloc, aquells que han interactuat amb aquestes organitzacions a través de les xarxes socials i amb el desig de viatjar a la zona de conflicte però que, per diversos motius, no s'han decidit a desplaçar-se i la seva mobilització és aquí.

En realitat, però, són una minoria aquells que voldran cometre atacs violents. Però no per ser pocs.

Per això, és importantíssim que aquest 17 d'agost hagi estat un punt d'inflexió perquè els cossos policials i d'intel·ligència que estan treballant a Catalunya deixin enrere les diferències i treballin conjuntament per aclarir els fets. No explico res de nou si afirmo amb rotunditat que la coordinació entre aquests cossos policials estava trencada abans-d'ahir. Tan de bo sigui una oportunitat perquè pel bé de tots comparteixin tota la informació d'intel·ligència, tots els recursos humans i virtuals de què disposen.