Juri Jekhanurov, nomenat primer ministre d'Ucraïna en segona votació
El Parlament ucraïnès ha acceptat en segona votació el nomenament de Juri Jekhanurov com a nou primer ministre. Abans-d'ahir la cambra va refusar nomenar-lo, per 226 vots en contra i 223 a favor. La candidatura de Jekhanurov, un economista que va dirigir el procés de privatització de les empreses estatals dels anys 90, va ser proposada pel president del país, Víktor Iúixenko. A primers de mes havia destituït l'executiu encapçalat per Julia Timoxenko, una de les cares de la "revolució taronja" que el va portar al poder, arran de diversos escàndols de corrupció que esquitxaven alguns dels seus membres.
El Parlament d'Ucraïna ha aprovat, en una segona votació després del rebuig de dimarts passat, el nomenament de Juri Jekhanurov com a primer ministre. En aquesta ocasió, per ser aprovat en el càrrec, Jekhanurov necessitava el suport de la majoria simple d'una cambra de 450 escons, és a dir, 226 vots, i n'ha obtingut 289.
En la primera votació, el candidat proposat pel president, Víktor Iúixenko, havia obtingut només 223 vots, mentre que la resta de diputats de la cambra no van participar en la votació.
Jekhanurov, de 57 anys i nascut a Rússia, considerat un tecnòcrata sense ambicions polítiques, està cridat a frenar la caiguda en picat de l'economia ucraïnesa, que ha vist com les seves previsions de creixement es rebaixaven aquest any a la meitat situant-se al voltant del 6%.
L'aprovació, finalment, del seu nomenament ha estat fruit de les frenètiques negociacions que en les últimes hores ha mantingut el president amb els grups parlamentaris. Iúixenko vol superar com abans millor la crisi de govern originada per l'escàndol de corrupció a l'entorn presidencial i que va acabar provocant el cessament del govern encapçalat per Julia Timoxenko.
El cert és que cap partit havia presentat objeccions a la candidatura de Jekhanurov. És per això que el president el va presentar com un candidat de consens. Iúixenko ha instat totes les formacions a posar fi a l'encreuament d'acusacions i ha recordat que la unitat va ser el que va assegurar l'èxit de la revolució democràtica popular que els va portar al poder.
Iúixenko s'ha compromès a més a no bloquejar la reforma política que a partir de l'1 de gener ha de transferir a la Rada, o Parlament, el dret a formar govern. Una reforma crucial de cara a les eleccions parlamentàries del pròxim mes de març. També ha promès no obstruir les feines de les dues comissions creades per la cambra per investigar les denúncies de corrupció contra membres del seu govern i el presumpte finançament il·legal de la seva campanya electoral a finals del 2004.
L'escàndol polític a Ucraïna va esclatar a l'agost, quan l'aleshores secretari d'estat, Aleksandr Zinxenko, va dimitir després d'acusar de corrupció i abús de poder en favor d'interessos empresarials diversos alts funcionaris de l'entorn presidencial.
Després d'una guerra d'acusacions entre el seu entorn i l'equip de la primera ministra, el president va adoptar una decisió salomònica: destituir al mateix temps tots els acusats de corrupció i l'equip de govern de la carismàtica Julia Timoxenko.
