Junqueras: "Catalunya està preparada per tornar a finançar-se als mercats"

Ara per ara, Catalunya no pot anar als mercats per aconseguir finançament des del 2012, quan, en plena crisi, l'aixeta de crèdit es va tancar
Junqueras: "Catalunya està preparada per tornar a finançar-se als mercats"

Junqueras: "Catalunya està preparada per tornar a finançar-se als mercats"

Ara per ara, Catalunya no pot anar als mercats per aconseguir finançament des del 2012, quan, en plena crisi, l'aixeta de crèdit es va tancar
Iván Gutiérrez 
Oriol Junqueras, vicepresident de la Generalitat (ACN)

Oriol Junqueras, vicepresident de la Generalitat (ACN)

"Si la pregunta és si estaríem en condicions de finançar-nos als mercats, la resposta és sí, clarament."

Així de contundent responia aquest migdia el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras. La possible tornada als mercats de la Generalitat tindria també el vistiplau del mateix govern central, segons Junqueras, ja que assumeix que "el mateix govern està interessat que es produeixi aquest retorn als mercats per donar per acabat el model actual (a través del FLA)".

Ara per ara, Catalunya no pot anar als mercats per aconseguir finançament des del 2012, quan en plena crisi, l'aixeta de crèdit es va tancar. Des d'aquell moment, l'única via de finançament extra (a part de l'autonòmic) és el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA).

Això vol dir que la Generalitat depèn directament i indirectament de l'Estat per aconseguir diners i no pot finançar-se a través d'altres inversors, com sí que pot fer l'Estat espanyol a partir d'operacions com emissions de deute.

Per què deixa Catalunya de poder finançar-se a l'exterior? Perquè el deute que va posar en circulació va arribar a pagar uns interessos insostenibles durant la pitjor època de la crisi. En aquell moment, un "bo patriòtic" de la Generalitat pagava un 14% d'interessos amb l'any 2020 com a venciment. Això va fer que el govern espanyol habilités una línia de crèdit extraordinària (el FLA) per rescatar algunes comunitats autònomes.

L'estat cobra a la Generalitat un 0,7% d'interès per aquests diners aquest exercici, el passat no n'hi aplicava cap. Un interès però, per diners que la mateixa Generalitat ja aporta a través del model de finançament.

Quan Catalunya utilitzava els mercats

La Generalitat ja havia assistit als mercats anteriorment amb el que es van denominar 'bons patriòtics', que no era més que una eina de finançament del deute català a través d'inversors. Però, tot i la bona experiència inicial, amb la crisi, aquestes obligacions es van transformar en una bola de neu cada vegada més grossa.

A la primera emissió del president Montilla, s'hi van sumar tres rondes més fins a arribar al Govern d'Artur Mas. Va ser el 2012 quan Convergència, ja a la presidència, va reconèixer que no podia afrontar els venciments de 13.477 milions d'euros que devia (1.999 milions en interessos).

Ara, el vicepresident Junqueras al·lega que "l'economia catalana creix al 3,5% i té un dèficit del 0,9%, això vol dir que el creixement multiplica per quatre el dèficit". En comparació, el conseller va citar la mateixa relació al Govern espanyol, que assegura que "el dèficit duplica el creixement de la seva economia".

En tot cas, un indicador recent per conèixer què opinen els inversors de la situació financera a Catalunya és saber quins interessos estan pagant per aquells "bons patriòtics" que encara estan en circulació. Fa poc més d'un any, els inversors demanaven uns interessos del 3% al deute català que venç el 2020, una xifra alta si es compara amb la de Madrid (0,6%).