Juanjo Fernández: "L'única 'pega' que posaria a la xarxa és que és una hàbil i addictiva 'xucladora' de temps..."
Juanjo Fernández Sola
Autor de "La pregària de la porta"
Editorial Claret
Expliqui'ns breument l'argument del seu llibre i la seva relació amb el món de la tecnologia.
"La pregària de la porta" és la narració de l'experiència de la pregària quotidiana de la nostra família: abans de sortir de casa al matí fem una pregària, breu i diferent cada dia, que tenim penjada a la porta de casa. El llibre conté un recull de 55 pregàries que hem fet al llarg d'aquests anys, agrupades en set blocs (pregàries amb la natura, amb les que anem aprenent, amb el cicle de l'any, per la pau...), unes propostes i recomanacions per als lectors, i –ara anem al tema tecnològic- un CD amb totes les pregàries, tots els textos i tots els dibuixos, de manera que es poden descarregar i imprimir directament, però també adaptar, personalitzar, transformar... A més, al web, tothom pot descarregar-se pregàries, posar-se en contacte amb mi, encarregar un taller de bricopregària...
Quin futur creu que pot tenir el llibre digital?
Fer prediccions sobre les innovacions tecnològiques és molt arriscat. Tenia futur el cinema sonor? Els projectors de transparències? Les diapositives? El laserdisc? El vídeo beta? Però vinga, profetitzem: d'entrada, li auguro un venturós esdevenidor al llibre digital, sobretot en l'àmbit educatiu, perquè respon a tecnologies existents i implantades –els ordinadors portàtils, els netbooks...- i d'altres en procés de creixement a les escoles, com les pissarres digitals. Però pel que fa al consum individual de ficció i no-ficció en llibre digital... prefereixo donar-li una mica més de temps a l'oracle!
Estan canviant les TIC la manera de consumir llibres?
Per una banda, ens estem acostumant a l'accés immediat a tota mena de continguts, sovint provinents de llibres, i amb freqüència els prenem sense contextualitzar ni discriminar-ne l'origen, la pertinença, l'adequació... "Piquem" continguts d'aquí i d'allà perquè és fàcil i ràpid, i això no ho faríem amb els llibres en paper. Però, d'altra banda, crec que hi ha un aspecte molt "físic" del llibre (el tacte, el volum, el pes, tocar els lloms dels llibres en un prestatge, passar les pàgines... fins i tot l'olor!) que forma part del "llegir", i que, al meu entendre, no morirà mai.
Creu que hi ha diferències entre els lectors que fan servir la xarxa i els que no?
Deia Jesús que "qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres". Penso que es pot aplicar a la lectura. És lector qui llegeix: en pantalla plana, en paper intel·ligent, en un pergamí, en una pissarra, en una pàgina impresa, en un manuscrit... Si de cas, l'única "pega" que posaria a la xarxa és que és una hàbil i addictiva "xucladora" de temps... però sovint és temps robat a la tele, no a la lectura!
Ens proposa algun llibre per aquest Sant Jordi?
No és una novetat, però no em puc resistir a recomanar-vos "Enviar i rebre" (Ed. Columna) , de Màrius Serra, que és un campió de la interactivitat amb els lectors. Hi trobareu 141 articles seus (amb reaccions dels lectors) i 141 enigmàrius dels que planteja a "El matí de Catalunya Ràdio" . Va, i un altre que sí que és nou, a la mateixa col·lecció de "La pregària de la porta": "Ah, sí?" (Ed. Claret), de Francesc Torralba, que és un campió de la paraula parlada i escrita, amb preguntes i respostes sobre Déu, la llibertat i la mort, estructurades en forma de diàleg entre mare i fill.
Autor de "La pregària de la porta"
Editorial Claret
Expliqui'ns breument l'argument del seu llibre i la seva relació amb el món de la tecnologia.
"La pregària de la porta" és la narració de l'experiència de la pregària quotidiana de la nostra família: abans de sortir de casa al matí fem una pregària, breu i diferent cada dia, que tenim penjada a la porta de casa. El llibre conté un recull de 55 pregàries que hem fet al llarg d'aquests anys, agrupades en set blocs (pregàries amb la natura, amb les que anem aprenent, amb el cicle de l'any, per la pau...), unes propostes i recomanacions per als lectors, i –ara anem al tema tecnològic- un CD amb totes les pregàries, tots els textos i tots els dibuixos, de manera que es poden descarregar i imprimir directament, però també adaptar, personalitzar, transformar... A més, al web, tothom pot descarregar-se pregàries, posar-se en contacte amb mi, encarregar un taller de bricopregària...
Quin futur creu que pot tenir el llibre digital?
Fer prediccions sobre les innovacions tecnològiques és molt arriscat. Tenia futur el cinema sonor? Els projectors de transparències? Les diapositives? El laserdisc? El vídeo beta? Però vinga, profetitzem: d'entrada, li auguro un venturós esdevenidor al llibre digital, sobretot en l'àmbit educatiu, perquè respon a tecnologies existents i implantades –els ordinadors portàtils, els netbooks...- i d'altres en procés de creixement a les escoles, com les pissarres digitals. Però pel que fa al consum individual de ficció i no-ficció en llibre digital... prefereixo donar-li una mica més de temps a l'oracle!
Estan canviant les TIC la manera de consumir llibres?
Per una banda, ens estem acostumant a l'accés immediat a tota mena de continguts, sovint provinents de llibres, i amb freqüència els prenem sense contextualitzar ni discriminar-ne l'origen, la pertinença, l'adequació... "Piquem" continguts d'aquí i d'allà perquè és fàcil i ràpid, i això no ho faríem amb els llibres en paper. Però, d'altra banda, crec que hi ha un aspecte molt "físic" del llibre (el tacte, el volum, el pes, tocar els lloms dels llibres en un prestatge, passar les pàgines... fins i tot l'olor!) que forma part del "llegir", i que, al meu entendre, no morirà mai.
Creu que hi ha diferències entre els lectors que fan servir la xarxa i els que no?
Deia Jesús que "qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres". Penso que es pot aplicar a la lectura. És lector qui llegeix: en pantalla plana, en paper intel·ligent, en un pergamí, en una pissarra, en una pàgina impresa, en un manuscrit... Si de cas, l'única "pega" que posaria a la xarxa és que és una hàbil i addictiva "xucladora" de temps... però sovint és temps robat a la tele, no a la lectura!
Ens proposa algun llibre per aquest Sant Jordi?
No és una novetat, però no em puc resistir a recomanar-vos "Enviar i rebre" (Ed. Columna) , de Màrius Serra, que és un campió de la interactivitat amb els lectors. Hi trobareu 141 articles seus (amb reaccions dels lectors) i 141 enigmàrius dels que planteja a "El matí de Catalunya Ràdio" . Va, i un altre que sí que és nou, a la mateixa col·lecció de "La pregària de la porta": "Ah, sí?" (Ed. Claret), de Francesc Torralba, que és un campió de la paraula parlada i escrita, amb preguntes i respostes sobre Déu, la llibertat i la mort, estructurades en forma de diàleg entre mare i fill.
