Josep Rovira: "Els forenses són gent que han creat una actitud especial davant la vida"

El documental "Forenses", emès aquest dimarts a "Sense ficció", ha estat un èxit d'audiència i també a la xarxa. El seu director, Josep Rovira, es declara fan de "CSI" i ens explica els detalls d'un rodatge particular amb uns protagonistes molt singulars.
Josep Rovira: "Els forenses són gent que han creat una actitud especial davant la vida"
Sant Joan Despí

Josep Rovira: "Els forenses són gent que han creat una actitud especial davant la vida"

El documental "Forenses", emès aquest dimarts a "Sense ficció", ha estat un èxit d'audiència i també a la xarxa. El seu director, Josep Rovira, es declara fan de "CSI" i ens explica els detalls d'un rodatge particular amb uns protagonistes molt singulars.
Televisió de Catalunya Actualitzat
Josep Rovira, darrere la càmera, durant el rodatge.

Josep Rovira, darrere la càmera, durant el rodatge.

El documental "Forenses", emès aquest dimarts a "Sense ficció", ha estat un èxit d'audiència i també a la xarxa. El seu director, Josep Rovira, es declara fan de "CSI" i ens explica els detalls d'un rodatge particular amb uns protagonistes molt singulars.

Josep, el món forense és molt desconegut, i encara menys l'havíem vist des d'aquesta perspectiva més humana. Com va sorgir la idea?
La veritat és que jo sempre he estat fan de "CSI Las Vegas", el del Grissom. Em semblava un personatge molt humà... aquesta era una de les claus de la idea. I també que fa un temps vam fer un "Sense ficció" que es deia "Anatomia d'un rei", on vam seguir el desenterrament i l'estudi de les restes de Pere el Gran. Allà vam començar a remenar la idea de fer alguna cosa sobre forenses... però no sobre com treballen, perquè és massa "gore", sinó amb les sensacions que experimenten. 

El vostre treball destaca per la seva sensibilitat, no heu mostrat imatges desagradables. Però l'equip sí que les heu hagut de viure...
Impressiona. Veure una autòpsia és molt impactant. Però si ho fas amb un metge forense al costat, que t'ho va explicant tot amb detall, ho vius com una lliçó d'anatomia increïble. No és tan fort veure un cos com les circumstàncies que envolten la mort: ens va impactar molt entrar a la casa d'una persona que feia dies que havia mort, sola. També la gent jove, o morta per traumatismes.

El reportatge ha estat molt ben rebut pels espectadors i ha tingut molta repercussió a internet. Fins i tot va ser "trending topic" a l'estat espanyol. Alguns usuaris diuen que els ha costat dormir després de veure'l.... 
És un efecte totalment col·lateral. Tots li tenim un gran respecte i una gran por a la mort, més del compte. Els que hem fet el reportatge els primers! Però et fas valent a mesura que vas rodant. Si la gent no ha pogut dormir no és tant pel documental, que és "light" i no intenta provocar aquesta sensació desagradable, sinó perquè no té ben resolt el tema de la mort. 

També ha cridat molt l'atenció la personalitat singular d'algun dels forenses. Són d'una pasta especial?
Sí, és una gent que fa una feina molt especial, i a més per servir la justícia: tenen una responsabilitat tremenda. Amb l'equip que els envolta parlen de la feina però no de les emocions que senten: això s'ho emporten a casa, i afecta. Com? Convertint-los en persones que han creat una actitud especial davant la vida, busquen l'humor, la felicitat, acaben la feina i surten a passar-s'ho bé. Vam parlar amb una trentena de forenses i en vam triar 15: no perquè fossin els més bons, que no teníem manera de saber-ho, sinó perquè eren els més capaços d'expressar les seves emocions.