Josep Navarro i Gabriel Janer guanyen els premis Columna i Nèstor Luján, respectivament

El jurat dels premis de narrativa de Columna, integrat per Oblit Baseiria, Antoni Dalmau, Miquel de Palol, Alfred Sargatal i Matthew Tree, ha lliurat a l'escriptor Josep Navarro el premi Columna de narrativa. Navarro Santaeulàlia és autor de novel·les com "Bulbs", "L'absent" i "Terra negra", editades totes elles a La Magrana. Segons ha assegurat Santaeulàlia, la novel·la "Ulls d'aigua" presenta una història policíaca ambientada a Banyoles i inspirada en la misteriosa mort de la poetessa nord-americana Sylvia Plath (Boston, 1932 - Londres, 1963), que era companya del també poeta Ted Hugues, i es va suïcidar. Navarro Santaeulàlia ha assegurat que escriure una novel·la ambientada a Banyoles ha estat un repte complicat i alhora engrescador: "Volia enfocar la vila des dels ulls d'un protagonista foraster." Alhora l'escriptor ho considerava una assignatura pendent dins la seva obra, "un deute amb la ciutat, que volia pagar". Amb tot, Santaeulàlia, que també és autor d'obres d'assaig i poesia, ha remarcat que es tracta d'un llibre de bon llegir en el qual no ha volgut recórrer als tòpics de la novel·la policíaca. "Ulls d'aigua" narra la història d'una llicenciada en filologia de Barcelona que arriba a Banyoles per acabar la seva tesi doctoral sobre un escriptor mort a l'estany tres anys abans, en un aparent accident. A mesura que aprofundeix en la seva tesi, la protagonista descobreix que l'home que ha admirat durant tants anys era una figura tèrbola, un escriptor misteriós "semblant a J.D. Salinger", autor d'"El vigilant en el camp de sègol", i amb una vida misteriosa i retirada des de fa molts anys. La protagonista comprova que a Banyoles no tothom tenia la mateixa concepció del personatge i esbrina finalment els motius que el van dur a aquest destí. Segons Santaeulàlia el més important de la novel·la, però, no és la trama policíaca, sinó l'evolució interior de la protagonista, de 27 anys, amb una relació trencada a Barcelona i noves relacions que fan que es plantegi conceptes nous i que experimenti noves necessitats. Per la seva banda, l'escriptor mallorquí Gabriel Janer Manila rebrà el Nèstor Luján de novel·la històrica per "George, el perfum de cedres", una biografia de l'escriptora George Sand des de la qual fa un retrat a l'illa de Mallorca del segle XIX. Janer explora la vida de Sand partint de l'aventura tempestuosa que va viure a l'illa amb Chopin. Més tard, a París, Sand, que en realitat és deia Armandine-Aurore-Lucie Dupin, es canvia el nom pel seu psudònim literari masculí i coneix altres personatges mítics del XIX, com Honoré de Balzac, Napoleó, i Carles Marx. Sand s'havia qualificat ella mateixa com una "devoradora d'homes" i havia tractat la independència de la dona en la seva literatura. Janer va irrompre en la literatura catalana amb la trilogia formada per "L'abisme" (premi Ciutat de Palma 1967), "El silenci" i "La capitulació". El 1971 va obtenir el premi Josep Pla per "Els alicorns", i el 1984, el premi Sant Joan per "Els rius de Babilònia". Altres obres narratives de Janer Manila són "La dama de les boires" i "Paradís d'orquídies", de 1992. També ha conreat el relat breu: "El cementiri de les roses" (premi Víctor Català 1971), "L'agonia dels salzes", de 1973, o "La meva terra", de l'any 1980. El jurat del premi Nèstor Luján l'han compost Joaquim Borrell, Francisca Esperanza de Luján, Ester Pujol, Vicent Sanchis i Jaume Sobrequés.