França

José Bové surt de la presó i diu que vol anar a Cancun per fer fracassar la cimera de l'OMC

El líder sindical francès, José Bové, ha sortit de la presó de Villeneuve-lès-Maguelonne, al sud de França, on va ingressar el passat 22 de juny per destruir plantes d'arròs transgèniques. Uns 200 simpatitzants, en la majoria militants del seu sindicat, de l'associació ATTAC i del partit dels Verds, l'esperaven a la porta de la presó. Poc després de sortir del centre, Bové ha declarat que "es pot fer fracassar la cimera de Cancun", prevista pel proper setembre.

Actualitzat
Segons ha explicat Bové, "a mitjans de setembre ens mobilitzarem contra els que volen que aquesta cimera sigui un nou mitjà per ampliar el mercat" i ha precisat que està "oficilament acreditat" per representar el seu sindicat, la Confederació Agrària. Bové ha matisat que "és massa aviat per parlar de l'autorització", en al·lusió al permís que necessitarà del jutge per poder abandonar França abans de complir la totalitat de la seva pena. També ha assegurat que parlarà amb el ministre francès d'Agricultura, Hervé Gaymard, que té previst reunir-se amb els líders sindicals abans de Cancun. El sindicalista agrari ha quedat en llibertat sense vigilància penitenciària, encara que haurà d'anar a un quarter de la Gendarmeria cada quinze dies fins al compliment total de la pena. La Fiscalia havia decidit no recórrer a la decisió del jutge, Daniele Maccioni, que ha estat d'acord que Bové visqui a la seva explotació ramadera pròxima de Miliau i treballi a mitja jornada per l'Associació per l'Agricultura al Larzac (APAL), que ha proposat donar-li feina. Bové havia ingressat a presó després de ser arrestat en una operació policial molt criticada per sindicalistes, militants d'associacions i partits d'esquerra, per complir una pena de deu mesos per destruir cultius transgènics. Un cop a la presó, Bové es va beneficiar de les gràcies col·lectives de la festa nacional francesa del 14 de juliol, que va suposar una reducció de la pena de dos mesos, i a la qual es va sumar una gràcia parcial de dos mesos més concedida pel president francès, Jacques Chirac.
Anar al contingut