Joe el Lampista podria sumar-se a la llista d'il·lustres impostors com Enric Marco i Tania Head
El cas de Joe el Lampista nord-americà comença a sonar com a història coneguda. Els mitjans dels Estats units han començat a investigar sobre la vida del que es va presentar com l'exemple de la classe mitjana treballadora i no hi ha trobat el que s'esperaven. Joe Wurzelbacher no té llicència per exercir de lampista i a més té assumptes pendents amb Hisenda. Algunes veus ja apunten que tot seria una estratègia de campanya dels republicans per esgarrapar vots als demòcrates. Si tot plegat es confirma, Joe the Plumber, en la seva versió en anglès, engruixiria les xifres d'impostors històrics com els catalans Enric Marcó i Tania Head.
Alicia Esteve o Tania Head?
Hi ha un nom que posa en comú Catalunya i els Estats Units: Alicia Esteve, més coneguda com a Tania Head. Aquesta dona, nascuda a Barcelona, es va fer passar durant sis anys per una víctima dels atemptats a les Torres Bessones de Nova York, l'11 de setembre de 2001. La farsa es va fer tan gran que fins i tot va arribar a ser presidenta d'una associació de víctimes dels atacs terroristes.
El diari "The New York Times" va destapar el cas en revelar les seves sospites que Tania Head no era víctima dels atemptats, tal com ella explicava davant de periodistes i estudiants en diferents fòrums. El relat de la ja expresidenta de l'associació Xarxa de Supervivents del World Trade Center sobre el que va passar el dia dels atemptats al pis 78 de la torre sud estava ple de detalls inversemblants. Després es va saber que era veïna de Barcelona i que pertany a una família de coneguts empresaris que el 1992 es va veure implicada en un escàndol econòmic conegut amb el nom de "cas Planasdemunt".
Enric Marco, supervivent de Mathausen?
Un altre cas que va commocionar l'opinió pública catalana va ser el d'Enric Marco. Aquest home va mentir sobre la seva presència en un camp de concentració. La seva història era tan creïble que fins i tot va ser elegit president de l'Agrupació Amical Mauthausen i va rebre una creu de Sant Jordi.
Marco assegurava que havia estat internat al camp de concentració nazi de Flossenburg, quan en realitat només havia estat a Alemanya com a treballador entre el 1941 i 9143. L'historiador Benito Bermejo va posar en dubte la seva versió i Marco va acabar confessant. L'impostor va ser immediatament destituït i després va explicar que "la mentida va sorgir el 1978" i la va mantenir perquè "semblava que em prestaven més atenció i podia difondre millor el sofriment de les moltes persones que van passar pels camps de concentració".
Altres casos arreu del món
El frau en la identitat o en els mèrits aconseguits es dóna més sovint del que sembla. L'últim cas és el d'un home que es va fer passar pel pare de l'actor mort recentment Heath Ledger. L'home es va arribar a presentar davant Tom Cruise i John travolta, va aconseguir habitacions en un hotel de luxe i demanava que li paguessin un vol d'Austràlia als Estats Units.
Més famosa és la mentida de Hwang Woo-Suk, un científic sudcoreà, considerat com el més important en la investigació de les cèl·lules mare. Entre el 2004 i 2005 es va fer famós per criticar Bush, clonar un embrió humà, millorar les tècniques de clonació i clonar un gos. Poc després es va descobrir que els seus dos primers estudis, que havia arribat a publicar a la revista "Science", es basaven en dades falsificades.
El món científic té altres històries de frau, com la de l'Home de Piltdown, que durant dècades es va convertir en una troballa arqueològica d'abast mundial i que després es va demostrar que es basava en una mandíbula d'orangutà i un crani humà recent.
Al llarg de la història hi ha molt més exemples de frau. Konrad Kujau, per exemple, ha passat a la història per haver falsificat els diaris de Hitler. Potser un dels casos més exagerats és el de Frank Abangale Jr., un falsificador que es va fer passar per pilot d'aviació, metge i advocat. Tot plegat es pot veure a la pel·lícula "Atrápame si puedes" de Steven Spielberg.
Hi ha un nom que posa en comú Catalunya i els Estats Units: Alicia Esteve, més coneguda com a Tania Head. Aquesta dona, nascuda a Barcelona, es va fer passar durant sis anys per una víctima dels atemptats a les Torres Bessones de Nova York, l'11 de setembre de 2001. La farsa es va fer tan gran que fins i tot va arribar a ser presidenta d'una associació de víctimes dels atacs terroristes.
El diari "The New York Times" va destapar el cas en revelar les seves sospites que Tania Head no era víctima dels atemptats, tal com ella explicava davant de periodistes i estudiants en diferents fòrums. El relat de la ja expresidenta de l'associació Xarxa de Supervivents del World Trade Center sobre el que va passar el dia dels atemptats al pis 78 de la torre sud estava ple de detalls inversemblants. Després es va saber que era veïna de Barcelona i que pertany a una família de coneguts empresaris que el 1992 es va veure implicada en un escàndol econòmic conegut amb el nom de "cas Planasdemunt".
Enric Marco, supervivent de Mathausen?
Un altre cas que va commocionar l'opinió pública catalana va ser el d'Enric Marco. Aquest home va mentir sobre la seva presència en un camp de concentració. La seva història era tan creïble que fins i tot va ser elegit president de l'Agrupació Amical Mauthausen i va rebre una creu de Sant Jordi.
Marco assegurava que havia estat internat al camp de concentració nazi de Flossenburg, quan en realitat només havia estat a Alemanya com a treballador entre el 1941 i 9143. L'historiador Benito Bermejo va posar en dubte la seva versió i Marco va acabar confessant. L'impostor va ser immediatament destituït i després va explicar que "la mentida va sorgir el 1978" i la va mantenir perquè "semblava que em prestaven més atenció i podia difondre millor el sofriment de les moltes persones que van passar pels camps de concentració".
Altres casos arreu del món
El frau en la identitat o en els mèrits aconseguits es dóna més sovint del que sembla. L'últim cas és el d'un home que es va fer passar pel pare de l'actor mort recentment Heath Ledger. L'home es va arribar a presentar davant Tom Cruise i John travolta, va aconseguir habitacions en un hotel de luxe i demanava que li paguessin un vol d'Austràlia als Estats Units.
Més famosa és la mentida de Hwang Woo-Suk, un científic sudcoreà, considerat com el més important en la investigació de les cèl·lules mare. Entre el 2004 i 2005 es va fer famós per criticar Bush, clonar un embrió humà, millorar les tècniques de clonació i clonar un gos. Poc després es va descobrir que els seus dos primers estudis, que havia arribat a publicar a la revista "Science", es basaven en dades falsificades.
El món científic té altres històries de frau, com la de l'Home de Piltdown, que durant dècades es va convertir en una troballa arqueològica d'abast mundial i que després es va demostrar que es basava en una mandíbula d'orangutà i un crani humà recent.
Al llarg de la història hi ha molt més exemples de frau. Konrad Kujau, per exemple, ha passat a la història per haver falsificat els diaris de Hitler. Potser un dels casos més exagerats és el de Frank Abangale Jr., un falsificador que es va fer passar per pilot d'aviació, metge i advocat. Tot plegat es pot veure a la pel·lícula "Atrápame si puedes" de Steven Spielberg.
