Joc + números = mates més atractives
Diferents metodologies arriben a la mateixa conclusió: aprendre matemàtiques jugant és molt més motivador i exitós
El món de l'educació viu un debat en què es replanteja la forma d'ensenyar i d'aprendre i es parla d'innovació o tècniques d'aprenentatge. En el cas de les matemàtiques, una de les matèries que continua sent un os, cada cop són més les escoles que es replantegen com s'ensenyen, què cal canviar, i apareixen diferents maneres d'abordar aquesta matèria per enterrar definitivament la idea que si un alumne fracassa és perquè és negat en la matèria.
A l'escola Maria Mercè Marçal de Mataró, per exemple, tot serveix per aprendre matemàtiques. La responsable n'és la Carme Aymerich, la directora. Una mestra de lletres pures que va entrar en el món dels números el dia que es va adonar que no tenia eines per ajudar els seus alumnes de 6 anys a resoldre problemes matemàtics. Ara, és un referent en la didàctica d'aquesta matèria.
"Se sap que els nens s'avorreixen a partir dels 7 anys. I els nens a partir dels 6-7 anys què se'ls hi fa fer? Operacions. Tu compara operacions amb manipular materials a l'educació infantil, ja està tot dit, no? Una cosa és solemnement avorrida i l'altra no. Clar és solemnement avorrida si jo t'ensenyo a tu com has de fer l'operació però si es tracta que tu trobis la manera de solucionar una operació ja funciona".
En aquesta escola, un dels "experiments" és imaginar-se una casa on només s'hi pot entrar amb un número concret.
O sigui que a "la caseta del 12" no hi pot entrar tothom. Cadascú agafa un número i fins que no troba els companys que li fan sumar 12, es queda a fora. Un joc senzill que, sense que gairebé se n'adonin, ensenya aquests alumnes de Primer a fer sumes i restes.
Mentrestant, a Quart fan fraccions a través d'un conte al voltant d'un pastís d'aniversari. Els alumnes aprenen a base de reptes. Amb una "gimcana de les mesures" es familiaritzen amb operacions que després podran aplicar en el seu dia a dia. Per exemple la Lucía Morales, alumne de cinquè ha après a mesurar amb la ma oberta.
"Perquè com que jo sé que el meu pam fa 18 centímetres, puc mesurar la taula amb els pams."
Per la Carme Aymerich aquests alumnes poden resoldre qüestions del dia dia.
"És que després ens colen coses com la gent que hi ha en una manifestació i, amb uns descobriments mínims tu ja saps si hi caben 11 persones en un metre quadrat o no perquè no respiren. Això és tenir competència matemàtica."
El mètode ABN, creat per mestres andalusos
A l'escola Vora del Mar, de Cubelles, els escuradents, sols o en grups de 10 i de 100, serveixen per aprendre a sumar i restar. En aquest centre conèixer el mètode ABN, creat per uns mestres andalusos, els ha fet veure la llum. Estaven tips d'alumnes desmotivats que no entenien les operacions. Les restes portant-ne eren la seva creu.
Ara comencen amb activitats molt manipulatives i després passen a fer les operacions en unes graelles a la pissarra. Els números es van descomponent lliurement en unitats, desenes i centenes, i cadascú pot arribar, a la seva manera, al resultat final. Per la Belén Garrote, professora de matemàtiques, ensenyant d'aquesta manera s'engresca més els alumnes.
"Hem notat nens motivats, ganes d'aprendre, de participar. No és un rotllo, notem que tenen ganes de més, volen superar escales ràpidament. La rapidesa amb el càlcul mental és una passada, i, sobretot, el domini que tenen dels números, i això els ha donat molta seguretat."
Per a la directora, Mercé Garcia, ha estat la manera de donar la volta a una assignatura que no sempre s'entén.
"Ara ens trobem que les matemàtiques tenen sentit, les matemàtiques són divertides. No hi ha una manera única d'arribar a aquest problema. Cada nen arriba al mateix resultat per altres vies, això és 'lo xulo'."
Lluitar contra la frustració
Aquesta idea que tots els nens poden tenir talent per a les Matemàtiques és el que va portar John Mighton, un matemàtic canadenc que suspenia les mates, a crear Jump Math. Es tracta d'un mètode innovador, premiat internacionalment, i que cada vegada té més seguidors. Una de les claus, lluitar contra la frustració.
"Quan decideixen que no serveixen, el seu cervell deixa de treballar, ho deixen córrer. Es desmotiven, no recorden les coses. Per tant, el primer que fem és intentar que tots els nens se sentin capaços, que ho poden fer. Llavors, sorprenentment, tothom aprèn matemàtiques."
Els alumnes van aprenent a base de superar desafiaments, també manipulant materials. La base és subdividir els temes en unitats tan petites i senzilles que tothom les pugui assumir i ningú no perdi el tren. A l'escola Baró de Viver, de Barcelona, apliquen aquest mètode i la directora, Maica Jiménez, n'està molt convençuda.
"Partim de petits conceptes que anem treballant, els entenen, i els anem aplicant a situacions de la vida real fins a arribar a conceptes molt més sofisticats i complicats."
I els resultats parlen per si sols. Segons un estudi de la UAB, en només un curs desapareixen la majoria de suspensos i la nota mitjana puja dos punts.
