Joan Margarit tracta la mort amb realisme a 'Misteriosament feliç'

Barcelona.- El poeta Joan Margarit s'enfronta amb 'realisme' a la mort a 'Misteriosament feliç' (Proa), posant sobre la taula l'estat de les coses per treure la màxima alegria d'aquest final inexorable, segons explica ell mateix en una entrevista a l'ACN. Com en la poesia, el més difícil de la vida és el final, reconeix Margarit, mentre explica que volia donar una nova visió de la mort perquè literàriament ha sofert moltes imatges i interpretacions generalment pessimistes o negatives. Una tendència que capgira en tots els poemes, però acaba de transgredir al final, amb 'El vell i la mort', una trobada entre el protagonista i la dama negra, una noia jove que vesteix texans i bambes.
Joan Margarit tracta la mort amb realisme a 'Misteriosament feliç'

Joan Margarit tracta la mort amb realisme a 'Misteriosament feliç'

Barcelona.- El poeta Joan Margarit s'enfronta amb 'realisme' a la mort a 'Misteriosament feliç' (Proa), posant sobre la taula l'estat de les coses per treure la màxima alegria d'aquest final inexorable, segons explica ell mateix en una entrevista a l'ACN. Com en la poesia, el més difícil de la vida és el final, reconeix Margarit, mentre explica que volia donar una nova visió de la mort perquè literàriament ha sofert moltes imatges i interpretacions generalment pessimistes o negatives. Una tendència que capgira en tots els poemes, però acaba de transgredir al final, amb 'El vell i la mort', una trobada entre el protagonista i la dama negra, una noia jove que vesteix texans i bambes.