Barcelona/ Iolanda Garcia

Joan Hortalà: "S'ha invertit molt en infraestructures, però no allà on s'haurien d'haver fet" (i 2)

Actualitzat
L'energia la tenim cara i no hem fet cap reforma. No hem volgut discutir com s'ha de fer perquè la gent tingui la llum tan barata com sigui possible, i això té un cost. No hem plantejat el debat de les nuclears, no hem volgut parlar del món laboral, no hem fet esforços significatius en el món de les reformes estructurals, no hem modificat les comunicacions, ni els transports. Hem invertit molt en infraestructures, però en llocs en què que aquest rendiment ha estat poc en relació amb el que hauria estat la mateixa inversió en altres territoris. Això no vol dir que no tothom ha de tenir les mateixes infraestructures, però potser s'hauria d'haver prioritzat en funció de la rendibilitat que calia esperar. Quan les coses anaven bé, aquí no s'han fet les coses ben fetes, coses que en altres països sí que les tenen ben resoltes. Així que quan les coses comencin a anar bé, n'arreplegaran de seguida els efectes i se'n sortiran abans, mentre que nosaltres trigarem més. El cicle recessiu de l'economia espanyola no només serà més llarg, sinó, jo crec, més profund. 

-Aquí, com dius, no s'han fet bé les coses... Així doncs, Espanya hauria de ser present en la famosa i tan comentada cimera que es farà a Washington per tractar sobre la crisi financera?

Agradi o no agradi, nosaltres som la vuitena o novena potència industrial. Agradi a Zapatero, o no agradi al senyor "X". Aquesta és la realitat. Jo crec que Espanya té prou entitat en el context mundial per ser present en aquest tipus de coses. Espanya i altres països. Així que, i malgrat que no hi donaria aquesta importància, de ser-hi a vida o mort, crec que tenim mèrits més que sobrats per ser-hi, i que els que organitzen això no fan bé de no tenir en compte Espanya. I, segurament, algun altre país. Si fins i tot hi posen Turquia! Amb tots els respectes pels turcs...

-I si fins i tot va Itàlia...

Però és que Itàlia, Itàlia... és un país complex, és un país que costa molt d'entendre econòmicament. Durant molts anys ha estat a dalt, i continua estant-hi, malgrat aquesta propaganda que diu que hem superat Itàlia en PIB. Crec que aquestes coses són molt relatives. En qualsevol cas, ja hi era al G-7. És més difícil d'agafar-ne un de nou que hi estigui molt a prop, que treure'n un de dins que li falti molt.

-Fa un any vas pronosticar, en una entrevista a Catalunya Ràdio, un 2008 complicat i de gran volatilitat. Aprofitem els teus dons perquè ens diguis com anirà el 2009.

Bé, és cert que vaig preveure això, però no una crisi com la que ha acabat sent. En aquells moments ni jo, ni crec que ningú, la podia preveure. Tant de bo l'hagués prevista! Em pensava que aniria malament, però no amb aquesta intensitat. Vaig dir que les coses estaven a dalt de tot, que s'estava tocant sostre, i que la tendència seria descendent, però no catastròfica, tal com ha acabat sent.

D'aquí a finals d'any hi pot haver una petita recuperació. En el primer trimestre del 2009, les coses es poden complicar. S'estabilitzaran a la baixa en el segon trimestre. L'estiu serà d'estancament i en el quart trimestre de l'any ja es pot començar a notar una lleugera recuperació. Això si l'economia real respon als paràmetres d'una crisi convencional. Si l'economia real anés pitjor, a molt pitjor del que s'espera que pugui anar, aleshores els meus pronòstics s'haurien de revisar a la baixa. Altrament, si l'economia real, per la raó que sigui, tendeixen a estabilitzar-se abans de temps, el meu pronòstic també s'hauria de revisar. Sigui com sigui, l'any que ve serà un any d'espera.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut