Joan Clos situa les ciutats mitjanes com a referents en integració real de les persones migrades a partir de l'educació

Joan Clos situa les ciutats mitjanes com a referents en integració real de les persones migrades a partir de l'educació

Joan Clos situa les ciutats mitjanes com a referents en integració real de les persones migrades a partir de l'educació

ACN Lleida.-L'exdirector executiu de l'ONU-Habitat i exalcalde de Barcelona, Joan Clos, ha situat les ciutats intermèdies, amb una població d'entorns als 150.000 habitants, com a exemples -tot i que amb excepcions- en integració real de la migració i de convivència a partir de l'educació, però no centrada aquesta només en el període escolar si no en un aspecte molt més ampli del terme. En aquest sentit, ha qualificat d'"imprescindible" el paper de l'administració local i ha remarcat que ciutats d'aquesta mida permeten aplicar polítiques públiques de gestió que, des de la proximitat, posen l'atenció "en el detall" per resoldre des de l'àmbit local problemes com el de les migracions i altres reptes vinculats a la globalització. Clos ho ha dit durant la conferència inaugural de la 13a Trobada de la Xarxa Estatal de Ciutats Educadores, que se celebra aquest dijous i divendres a Lleida i que compta amb més de 250 participants d'arreu de l'Estat. Durant la Trobada, s'analitzen també el paper de la mobilitat a la ciutat, la ciutat com a punt de trobada i la necessitat d'incorporar la veu dels infants per definir i dissenyar la ciutat.

Clos ha centrat la seva ponència en els vincles entre urbanització i educació perquè "la forma de la ciutat té a veure amb la forma de la societat". L'exresponsable d'ONU-Hàbitat i exalcalde de Barcelona ha reivindicat que cal repensar temes d'urbanització com ara la seva gestió col·lectiva "que s'han perdut amb la globalització i el neoliberalisme" en les darrers dècades i que han derivat en l'aparició de ciutats arreu "més complexes i amb una major tensió". Joan Clos considera que s'han de recuperar les regles i la regulació des de la legislació, el planejament urbà i el disseny financer de les ciutats, ja que són conceptes que en alguns llocs del món com ara Àsia, Àfrica o Llatinoamèrica no són tinguts tan en compte. Clos ha situat com a principals reptes urbans la necessitat de fer front al fenomen del 'barraquisme' o de la infraurbanització i que té una afectació del 30% a nivell mundial. Una altres dels reptes és l'extensió urbana de les ciutats com a conseqüència de l'especulació, i que, a la vegada, es tradueix en una major dispersió urbana amb un increment de la densitat i una reducció de la població. Aquest fet comporta, segons Clos, un augment dels costos dels serveis per càpita ja que els ajuntaments han d'arribar més lluny en oferir-los per la major dispersió dels seus habitants. A la vegada, l'exresponsable d'ONU-Hàbitat ha qüestionat en noves ciutats la divisió entre zones riques i pobres o l'aparició de barris tancats i amb seguretat privada dins d'una mateixa ciutat.Per la seva banda, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha insistit en la responsabilitat dels ajuntaments vers l'educació, tot i no tenir competències, i ha remarcat especialment el treball que es fa des de la Paeria amb les escoles bressol, els ensenyaments artístics, l'educació amb famílies amb especial risc i la formació al llarg de la vida, del lleure -complementària al currículum-. Sota el lema 'Repensar la ciutat', la 13 Trobada de la Xarxa de Ciutats Educadores acull diferents conferències i taules de debat que giren entorn a tres eixos: la mobilitat a la ciutat, la ciutat com a punt de trobada i la veu dels infants. Pel que fa a aquest darrer aspecte, la responsable de Polítiques Locals d'Infància i Participació d'Unicef Comitè Espanyol, Lucía Losoviz, ha reivindicat la necessitat de tenir en compte les opinions dels infants a l'hora de definir i dissenyar les ciutats, mitjançant la participació del col·lectiu a través de diferents sistemes on puguin els més joves puguin dir la seva i ser escoltats. En el marc de la Trobada, es presentaran 28 experiències, treballades des del 2016, i set volums monogràfics sobre material educatiu. Les àrees de treball en aquests dos anys s'han constituït en set xarxes temàtiques, amb més de 60 ciutats participants. El resultat final ha estat la publicació d'una col·lecció de set volums, que rebran els ajuntaments: 'La prevenció de l'absentisme i l'abandonament escolar. Aprofundiment de polítiques tendents a la prevenció del fracàs escolar i especialment a la integració de menors i les seves famílies en situació de risc d'exclusió'; 'Acompanyament a famílies en la construcció d'una ciutat educadora'; 'Ciutat educadora i turisme responsable, el patrimoni com a valor identitari de les ciutats'; 'Un model d'impuls de la formació professional des del món local'; 'La formació artística per a la cohesió social'; 'Què fem els ajuntaments per compensar les desigualtats?', i 'Aprenentatge servei com a instrument de cohesió social'.La taula rodona que tancarà la trobada aquest divendres comptarà amb la participació de tres alcaldes: Manuela Carmena (Madrid), Josep Mayoral (Granollers) i Àngel Ros (Lleida). El moderador serà el periodista Josep Cuní. La Trobada també servirà perquè Lleida doni el relleu a Sevilla al capdavant de la Xarxa Estatal de Ciutats Educadores, després de tenir-ne la presidència des del 2016 . La Xarxa està formada per 184 municipis d'arreu de l'Estat i és la més nombrosa de les integrades a l'Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE), que n'aplega un total de 493.