Jimi Hendrix, millor guitarrista rock de la història, per davant de Jimmi Page i Eric Clapton

La llegendària estrella del rock Jimi Hendrix és el millor guitarrista de la història de la música rock, segons una enquesta que la revista britànica "Total Guitar" ha fet a milers de lectors i músics. En segon lloc s'ha col·locat el fundador de Led Zeppelin, Jimmi Page, en tercer, Eric Clapton, i en quart lloc, el guitarrista Slash, de Guns N' Roses. Els guitarres dels Beatles, George Harrison, i dels Rolling Stones, Clif Richards, han quedat en el lloc 24 i 27, respectivament.
Jimi Hendrix, millor guitarrista rock de la història, per davant de Jimmi Page i Eric Clapton
"Total Guitar"

Jimi Hendrix, millor guitarrista rock de la història, per davant de Jimmi Page i Eric Clapton

La llegendària estrella del rock Jimi Hendrix és el millor guitarrista de la història de la música rock, segons una enquesta que la revista britànica "Total Guitar" ha fet a milers de lectors i músics. En segon lloc s'ha col·locat el fundador de Led Zeppelin, Jimmi Page, en tercer, Eric Clapton, i en quart lloc, el guitarrista Slash, de Guns N' Roses. Els guitarres dels Beatles, George Harrison, i dels Rolling Stones, Clif Richards, han quedat en el lloc 24 i 27, respectivament.
Jimi Hendrix El que és considerat la millor guitarra del rock va néixer a Seattle, Washington, el 27 de novembre de 1942. En l'elevació a la categoria de geni pesa més, sens dubte, la mitificació de la seva figura per la seva prematura mort que no pas la seva producció musical, ja que només va publicar 3 discos en els seus quatre anys i mig de carrera musical: "Are you Experienced?", "Axis, bold as love" i "Electric ladyland". En el moment de la seva mort, el 18 de setembre de 1970, estava treballant en un quart disc, "First rays of the new rising sun", que no va veure la llum fins a l'any 1993. L'anomenat "gitano de Seattle" va irrompre a l'escena musical a Londres l'any 1966, descobert per Chas Chandler, exbaixista de The Animals i posteriorment dedicat a la producció discogràfica. Però Hendrix, que tocava la guitarra -adaptada per a un esquerrà- des dels 10 anys, ja s'havia guanyat amb anterioritat una merescuda fama com a Jimmy James, acompanyant cantants de la talla de Sam Cooke, Mike & Tina Turner o els Isley Brothers. Juntament amb el baixista Noel Redding i el bateria Mitch Mitchell, van fundar The Jimi Hendrix Experience, i en només un any van col·locar 4 singles en els primers llocs de les llistes britàniques, que avui ja es consideren clàssics del rock: "He Joe", "Purple Haze", "And the wind cries Mary" i "The Burning of Lamp". L'habilitat de Hendrix esgarrapant les notes de la seva Fender Stratocaster només era superada per la seva actuació als escenaris. La imatge de la seva guitarra cremant mentre ell s'agenollava i aixecava les mans enlaire en un gest d'abandonament total, al final d'un concert a Monterrey, forma part de la cultura del rock, però també de la subversió i la història dels anys seixanta, igual de perdurable en la memòria popular com l'assassinat de Kennedy. El grup, però, va durar poc. Cansats de l'excessiu protagonisme de Hendrix, Mitchell i Redding el van abandonar l'any 1969, després d'oferir més de 500 concerts en 14 països en només 3 anys. Jimi Hendrix continuaria tocant en solitari fins que va morir, el 18 de setembre de 1970. Les causes de la seva mort, quan encara no havia fet els 28 anys, no han estat mai aclarides. Una versió apunta a la ingestió excessiva de somnífers, mentre que una altra, molt més estesa, apunta a que Hendrix va morir ofegat amb els seus propis vòmits després d'un excés d'alcohol i heroïna. Sigui quina sigui, exemplifica per excel·lència el lema "sexe, drogues i rock & roll".