Barcelona

Jiménez de Parga nega haver qüestionat les comunitats històriques

El president del Tribunal Constitucional, Manuel Jiménez de Parga, considera "terribles disbarats" i "falses imputacions" les crítiques rebudes per les seves recents declaracions sobre les comunitats històriques a Espanya, que, segons afirma, van ser malinterpretades. Per això, i encara que assegura que "el diàleg amb els fanàtics és impossible", intenta en un article publicat avui a "La Vanguardia" explicar les polèmiques paraules que va pronunciar fa unes setmanes a Madrid.

Actualitzat
El magistrat assegura no haver dit "en cap moment que Galícia, el País Basc o Catalunya no fossin comunitats històriques", sinó que "després de les últimes reformes d'alguns estatuts, eren més de tres les que es definien així". Jiménez de Parga recorda també haver fet una "divagació històrica" sobre "dades inqüestionables" de la situació del segle X i XI a Andalusia, que avala amb un llistat d'obres que corroboren les seves paraules sobre la riquesa en "fonts de colors i olors diversos" que abundaven allà en aquestes dates, davant dels escassos hàbits higiènics que va atribuir llavors a regions com Catalunya. "M'estava referint a una situació llunyana, a un moment històric de deu segles enrere", argumenta, apuntant que "resulta obvi que al segle X les persones que habitaven a Andalusia i a Catalunya no són els avantpassats dels actuals andalusos i catalans". "Eren altres, uns moros i altres cristians", assenyala. Dolgut per les crítiques i desqualificacions de caràcter personal de què ha estat objecte les últimes setmanes", De Parga recorda: "On jo he estat des de fa 45 anys és a Catalunya", i assegura que els seus cognoms tenen arrels en aquesta comunitat i a Galícia. Recorda, així mateix, els més de 20.000 alumnes que ha instruït, entre els quals cita Jordi Solé Tura, Pasqual Maragall, Josep Maria Vallès, Isidre Molas, Hilari Reguer i Jaume Casajoana, i afirma, convençut: "Cap d'ells subscriuria les frases i opinions falses que se m'han atribuït." El màxim representant del TC rememora també la seva col·laboració amb Òmnium Cultural i amb "Oriflama", "en una època -segons diu- en la qual defensar Catalunya era més arriscat del que és ara".
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut